Política 21/12/2013

Separació "amistosa" i màxima cooperació

Es proposa la creació d'un Consell Ibèric que agruparia els estats de la península

Roger Mateos
3 min
Separació "amistosa"  i màxima cooperació

Barcelona1. RELACIONS AMB ESPANYA

Inscriu-te a la newsletter Política Una mirada a les bambolines del poder
Inscriu-t’hi

Ruptura amb Espanya? Segons el Consell Assessor per a la Transició Nacional, aquest és el concepte a evitar a l'hora de descriure el procés cap a la independència. L'informe Les relacions de cooperació entre Catalunya i l'estat espanyol, de 50 pàgines, defuig el vocabulari de confrontació i planteja la creació d'un estat català com una oportunitat per travar unes relacions més "estretes". Ara bé, sempre des d'un pla d'igualtat.

Col·laboració des de la igualtat

"Seria absurd concebre aquesta independència com una via de ruptura amb Espanya". Des del primer paràgraf de l'informe, el Consell Assessor recomana desdramatitzar la possible separació entre Catalunya i Espanya i emfatitza la "voluntat d'enfortir els vincles" entre els dos territoris. Fins i tot considera que la plena sobirania és "coherent" amb els històrics intents del catalanisme polític per assolir un estatus d'igualtat, però en lloc de trobar-lo dins d'Espanya ara s'imposa la necessitat de fer-ho des d'un estat propi.

La independència ha de servir -deixa clar el document- per establir "un nou marc de relacions de cooperació estretes i constructives" amb Espanya, a partir d'un "reconeixement mutu" i una actitud "lleial entre iguals". En cap cas ha de comportar "l'aïllament" del nou estat català. "El procés de transició nacional no es pot construir contra l'estat espanyol", reflexionen els 14 experts del Consell Assessor.

Recomanen plantejar l'emancipació nacional des d'un punt de vista "amistós", no bel·ligerant, i citen el modèlic "divorci de vellut" entre Txèquia i Eslovàquia del 1993, una "secessió acordada" que no va comportar cap daltabaix. En el supòsit que tot desemboqués en un traumàtic xoc amb les institucions espanyoles, "tard o d'hora" la Catalunya independent hauria de refer ponts.

Consell Ibèric

Els assessors del Govern fan l'esforç d'imaginar dues possibles estructures de cooperació. La primera seria un "Consell Ibèric", que aplegaria els quatre estats de la Península: Espanya, Portugal, Andorra i l'eventual estat català. Seguint l'exemple del Consell Nòrdic, parlamentaris i representants governamentals dels països membres col·laborarien en àrees d'interès comú.

Consell Catalano-Espanyol

L'altra proposta que posa sobre la taula l'informe és un Consell Catalano-Espanyol, que buscaria "les màximes sinergies de cooperació" bilateral, en matèries com la monetària, l'economia, les duanes, la cultura, l'educació i la defensa. Prenent el Benelux com a model, es coordinaria a través d'un consell de ministres conjunt, una assemblea interparlamentària consultiva, comissions de treball específiques i una secretaria general permanent.

Competicions esportives

I el Barça i l'Espanyol? ¿Podrien seguir competint a la lliga espanyola si Catalunya fos independent? És una de les preguntes recurrents que afloren en repassar els efectes col·laterals del procés. A parer del Consell Assessor, "res no impediria" que els equips que juguen en lligues espanyoles s'hi mantinguessin. L'explicació és ben senzilla: en tractar-se de clubs privats i competicions organitzades per associacions també privades, la participació "no ve exclusivament determinada pels límits administratius sinó que respon als interessos dels clubs".

És per aquest motiu que, per exemple, el Mònaco juga a la lliga francesa, el Swansea i el Cardiff gal·lesos ho fan a la Premier anglesa, equips d'Andorra competeixen a Espanya i els Toronto Raptors s'enfronten als equips nord-americans de la NBA. Al marge de les competicions de clubs, Catalunya podria disposar de seleccions pròpies i participar als Jocs Olímpics i a tot tipus de campionats internacionals.

Reciprocitat amb RTVE

Un cop es constituís l'estat català, es demanaria l'ingrés a la Unió Internacional de Telecomunicacions, però fins que es fes efectiva l'adhesió hi hauria un període transitori en què els operadors de ràdio i televisió vigents seguirien emetent a Catalunya. Acabat aquest parèntesi provisional, les autoritats catalanes haurien d'adjudicar les noves llicències" a través de concursos. El grup d'assessors aconsella, arribat el moment, negociar amb l'estat espanyol un acord transfronterer de reciprocitat perquè a Catalunya es rebin les emissions de RTVE i, en canvi, a les Balears, el País Valencià i la Franja de Ponent es vegi TV3.

Sindicats, patronals i cambres

Tant els sindicats d'un estat català com les patronals i les cambres de comerç podrien establir "relacions bilaterals" amb les seves organitzacions de referència a Espanya.

Entesa de la Llengua Catalana

Què passaria amb la resta de territoris de parla catalana si Catalunya marxés d'Espanya? Els assessors plantegen anar amb cura per superar les "velles malfiances" contra el pancatalanisme. En lloc de referir-se als lligams polítics dels Països Catalans, proposen una "Entesa de la Llengua Catalana", d'abast cultural i lingüístic i d'acord amb Espanya, França, Itàlia i Andorra. La Unió de la Llengua Neerlandesa, entre Bèlgica i Holanda, n'és el model. També convida a consolidar l'Institut Ramon Llull com a eina de projecció de la llengua catalana al món.

stats