DRET A DECIDIR
Política 02/05/2014

El president del Poder Judicial va exigir als jutges catalans no opinar sobre el 9-N

El 28 de febrer Lesmes es va reunir amb la cúpula del TSJC i va abordar la posició davant el procés

Pedro águeda
3 min

MadridLa desena de jutges catalans que, encapçalats per Santiago Vidal, participen en la redacció d’una Constitució per a una eventual Catalunya independent saben a què s’atenen des de finals de febrer. O almenys n’era conscient la cúpula que els representa. El president del Consell General del Poder Judicial, Carlos Lesmes, es va reunir el 28 de febrer amb la sala de govern del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya per demanar “prudència” als magistrats catalans i exigir-los que s’abstinguin de posicionar-se en l’actual procés polític, segons ha pogut saber l’ARA de diverses fonts jurídiques consultades.

Inscriu-te a la newsletter Política Una mirada a les bambolines del poder
Inscriu-t’hi

El del 28 de febrer va ser el primer viatge a Catalunya del conservador Lesmes des que va ser nomenat president del CGPJ i del Tribunal Suprem el desembre passat. Havia estat convidat pel Col·legi de Procuradors de Catalunya a inaugurar les seves jornades i la cinquena institució de l’Estat va aprofitar l’avinentesa per reunir-se a primera hora del matí amb la sala de govern del TSJC. En la trobada hi havia el president d’aquest tribunal, Miguel Ángel Gimeno, la resta dels seus membres i les dues vocals catalanes del CGPJ, Mercè Pigem i Roser Bach, una proposada per CiU i l’altra pel PSOE. Tots havien pogut llegir i escoltar les declaracions que havia fet el dia abans Lesmes durant una roda de premsa celebrada a la seu del CGPJ, el contingut de les quals apareixia als diaris d’aquell mateix matí.

Però Lesmes va optar per insistir en persona i sense micròfons als representants dels jutges catalans que no opinin sobre el procés sobiranista. El dia anterior els mitjans de comunicació li havien preguntat l’opinió sobre el manifest d’una trentena de magistrats catalans a favor de la consulta. “Nosaltres, els jutges que integrem la carrera judicial, tenim un mandat legal, explicitat en moltes normes: hem de procurar ser imparcials i neutrals [...]. Des d’aquesta perspectiva, el millor és no fer pronunciaments en temes que formen part del debat polític que divideix la societat”, deia.

En aquesta mateixa compareixença davant els mitjans, el president del CGPJ es va escudar en el càrrec institucional per no opinar, per exemple, sobre la reforma de la justícia universal promoguda pel PP, tot i que la mesura ha causat un profund malestar en un important sector de la magistratura.

Dues setmanes abans del viatge a Catalunya, el CGPJ ja havia admès a tràmit una denúncia presentada pel sindicat ultradretà Manos Limpias contra els 33 magistrats signants del manifest. Era un procediment taxat, és a dir, restringit, perquè es tracta de qüestions disciplinàries. Des d’aleshores la denúncia és damunt la taula de l’anomenat promotor de l’acció disciplinària, Antonio Jesús Fonseca-Herrero, un càrrec que és triat pel president.

Tant en aquesta denúncia com en l’altre cas que estudia d’ofici el CGPJ, el de l’esborrany de Constitució catalana, hi figura el nom de Vidal, magistrat de l’Audiència Provincial de Barcelona que va firmar el text i que ha explicat aquesta mateixa setmana en què treballa.

A diferència de la instrucció del cas del manifest, Fonseca-Herrero va citar Vidal hores després de les seves declaracions per ser interrogat el 19 de maig. Tant en un cas com en l’altre, el promotor pot decidir encara si arxiva el cas o obre un expedient per a una posterior proposta de sanció.

Una expressió amb límits

Vidal va dir dimecres que considera “indigne” que se l’investigui i va afegir que no necessita permís per treballar de manera voluntària en la redacció de la norma fonamental. El magistrat coneix bé la llei orgànica del poder judicial, que estableix com a falta molt greu qualsevol “assessorament jurídic”, estigui retribuït o no. Malgrat tot, Vidal assegura que la redacció de la Constitució ha estat una iniciativa particular que no respon a cap encàrrec de cap institució, encara que sí que l’ha comunicat a les formacions polítiques favorables a la consulta del 9-N.

Pel que fa al manifest, la llei limita la llibertat d’expressió dels jutges només a fer “felicitacions o censures” a les autoritats o poders públics i sempre que invoquin la seva condició de jutge. Lesmes no vol que es pronunciïn. Si més no, a favor del procés.

Un home conservador que no ve a fer amics

La primera crítica que va rebre Lesmes dels vocals del CGPJ és el caràcter “presidencialista” que li atribueixen. Madrileny, de 55 anys, l’escollit pel PP per dirigir el poder judicial no ha arribat a la institució per fer amics. El març passat va dir a El Mundo que “al jutge se’l controla amb el bastó i la pastanaga” i va indignar els vocals no conservadors. Va ser secretari general de Relacions amb l’Administració de Justícia en la segona legislatura d’Aznar. Com a magistrat del Suprem es va oposar a legalitzar Sortu. Té cinc fills i és un home amb conviccions religioses.

stats