22 /2: Contra l’austeritat, Mobile

Tradicionalment, hi ha un corrent de pensament que considera positiu —i creu que això és el progrés— que hi hagi més producció i més consum. Per tant, que cal afavorir que hi hagi més indústria, més comerç, més turisme, més moviment del diner. I que aquesta alegria econòmica, que produirà més beneficis empresarials, crearà més feina i permetrà més ingrés públic i, per tant, més capacitat de despesa pública. Per contra, hi ha un corrent que considera, legítimament, inadequada aquesta idea de progrés, està contra el consumisme i, per tant, creu que cal moderar la producció i no afavorir les activitats productives. I entén que el valor imprescindible per a una societat que opti per aquesta opció ha de ser l’austeritat: produir, consumir i gastar menys, prescindir de més coses, retallar tot el que pugui ser prescindible. S’entén, llavors, que els partidaris de la primera opció rebin amb els braços oberts el Mobile World Congress i el considerin un bé que cal ajudar i preservar, i que els partidaris de l’austeritat en recelin i el vegin com una incitació a la producció i el consum. Perfecte. Del tot coherent. El que em sembla estrany és que algú pugui estar contra el Mobile World Congress i contra l’austeritat a la vegada.