Publicitat
Publicitat

El segrestador d'Austràlia no figurava a les llistes de sospitosos de terrorisme

Sydney s'aboca a homenatjar les dues víctimes mortals de dillunsa amb una ofrena floral

Austràlia viu amb incredulitat, sorpresa i pànic les hores poseriors al segrest de 17 persones en un cafè de Sydney, que va acabar amb la mort del segrestador i de dos ostatges.

El país havia viscut fins ara aliè als atacs terroristes de caire islamista. L’últim atemptat en territori propi va ser al 1986, quan un cotxe bomba va esclatar davant del consolat turc a l’Estat de Victòria. El segrest de dilluns va fer obrir els ulls a un país que participa activament en la lluita antiterrorista, però se sent segur i lluny de l’extremisme.

Centenars de persones van retre homenatge a les víctimes en un memorial improvisat davant la cafeteria de Martin Place, al centre del districte financer de Sydney, on van tenir lloc els fets. El primer ministre, Tony Abbott, va lamentar que “aquests fets han demostrat que fins i tot un país tan lliure, obert i generós com el nostre és vulnerable als actes de violència per motivacions polítiques”.

Condol per les víctimes

A Martin Place i a les xarxes socials es multiplicaven les expressions de condol pels dos ostatges, víctimes mortals del segrest. Es tracta de l’encarregat de la cafeteria, Tori Johnson, de 34 anys, i de l’advocada Katrina Dawson, de 38.

Els fets es van precipitar cap a les 2.30 de la matinada, hora local, quan una sèrie de trets dins la cafeteria va obligar a la policia a entrar en acció de manera immediata. Alguns mitjans australians han afirmat que els trets haurien començat quan Johnson hauria intentat treure l’arma al segrestador. Però la Policia no ha volgut confirmar aquesta informació. En tot cas, l’acció va acabar amb sis ferits, tres d’ells amb ferides de bala, a més de dues dones embarassades. Cap dels ferits és greu i tots evolucionen favorablement, segons els serveis mèdics.

"Van haver de prendre una decisió perquè van creure en aquell moment que si no entraven es podrien haver perdut moltes més vides", va assegurar el comissari de la Policia de Nova Gal·les del Sud, Andrew Scipione.

Però la sorpresa dels australians es va convertir en indignació quan les autoritats van admetre que l’atacant, Man Haron Monis, era un vell conegut. Abbott va admetre que Haron Monis "tenia un llarg historial  de crims violents, de fet estava obsesionat amb l'extremisme i patia inestabilitat mental".

L'assaltant no estava a la llista de possibles terroristes

Monis estava en llibertat condicional, acusat de fins a 40 càrrecs d’assetjament sexual. A més, la Policia l’investigava per la seva pressumpta implicació en la mort de la seva dona. També és ben coneguda la seva iniciativa d’enviar cartes a les famílies de soldats australians morts durant l’invasió de l’Afganistan, poc després dels atemptats de l’11 de setembre de 2001 a Nova York.

Abbott va reconèixer també que Haron Monis no estava en cap de les llistes que la Policia fa servir per vigilar els sospitosos de cometre atacs terroristes. "Ens demanem: com pot algú amb aquest historial no ser a les llistes apropiades?", va dir durant una roda de premsa.

"Fins i tot si aquest individu malalt i pertorbat hagués estat a les nostres llistes, si l’haguéssim vigilat durant 24 hores al dia, fins i tot així és probable que aquest incident hagués passat", va assegurar Abbott.

La portaveu de la Policia de Nova Gal·les del Sud, Cathrina Burn, va explicar que ja han començat les investigacions per aclarir els fets. "La investigació transcorrerà durant les properes setmanes, i possiblement mesos, mentre esbrinem què ha passat durant les darreres 24 hores", va explicar.

La informació que donin els ostatges ja alliberats serà clau per entendre què va passar, però Burn va declarar que "encara no hem tingut la oportunitat d’obtenir informació de la gent que hi havia allà". Va aclarir que "és difícil en aquests moments perquè estem tractant amb gent que estan traumatitzats pel que els acaba de passar i ens farà falta temps per entendre què ha passat".

Suport a les xarxes socials

Les expressions de condol van ser presents a les xarxes socials al llarg de tota la jornada d’ahir. No faltaven els qui recordaven la importància de no identificar les accions Haron Monis amb l’islam. Davant el temor que el segrest tingui repercussions negatives sobre la comunitat musulmana a Sydney, els usuaris de les xarxes socials van posar en marxa una campanya anomenada #illridewithyou per encoratjar als musulmans australians a no tenir por i a no abandonar la vida pública.

Més continguts de

PUBLICITAT

El + vist

El + comentat

PUBLICITAT
PUBLICITAT