1/3: El Madrid és més que un club
Per això la seva crisi és més que una crisi. No és un problema de jugadors, que són boníssims. No és d’entrenador, perquè l’han canviat i no s’arregla. És un problema de model. I l’encarna el president, Florentino, i la seva interpretació de la naturalesa del club. Cada vegada que el Barça guanyava una Lliga o una Champions, Florentino contraatacava i recuperava protagonisme fent un gran fitxatge. Era la seva manera de mantenir el prestigi, la imatge i la moral del club. Però com que l’objectiu d’aquest fitxatge era sobretot propagandístic, no fitxava els jugadors que necessitava al camp, sinó els que li podien garantir portades més grosses als diaris. I com que els fitxatges mediàtics valen molts calés, Florentino confiava en la força econòmica del club i en la seva capacitat d’involucrar els poders polítics i econòmics en unes operacions tan cares. Així el Madrid ha aconseguit tenir un àlbum de cromos extraordinari, però no un bon equip de futbol. No és el mateix. El problema és de model. Hi ha qui creu que per fer coses importants s’han de sumar diners, poder i portades. I hi ha qui creu que el que cal tenir és una idea i un projecte. És tot un model el que està en crisi. I, com sempre, no parlem només de futbol.
