BARCELONALegalitzar els diners obtinguts amb una activitat delictiva. Aquesta és la principal finalitat del blanqueig de capitals. Combatre'l, doncs, és una manera de lluitar per posar fi a grans fonts de criminalitat com el tràfic de drogues i d'armes i l'explotació sexual. "El blanqueig suposa reintroduir en el marc legal, a través d'operacions aparentment il·lícites, diners que provenen d'una activitat il·legal o delictiva", explica Joan Queralt, catedràtic de dret penal de la Universitat de Barcelona (UB).
Però quins mecanismes utilitzen les grans trames criminals per legalitzar aquests diners? "El més habitual és fer-ho a través de grans inversions: els diners entren legalment a l'Estat, perquè paguen els seus impostos i declaren a Hisenda, però si estires el fil et trobes amb laberints. Hi ha un entramat societari en què algun dels esglaons és un paradís fiscal o una empresa sospitosa", assegura Queralt. "Si tens uns diners il·lícits i, per exemple, compres un immoble, passes a ser titular legal d'un actiu patrimonial", afegeix Marc Molins, advocat penalista i vicepresident de la secció de dret penal del Col·legi d'Advocats de Barcelona (ICAB), que detalla que les societats pantalla són un mecanisme "per ocultar el blanquejador". Així, per exemple, una operació urbanística podria suposar un doble blanqueig: els diners es legalitzen quan s'inverteixen en el territori i els dividends es poden enviar a un altre país ja en forma de diners legals.
Les activitats comercials i de restauració -si es declara un nivell d'activitat superior al real- també són una bona via per blanquejar capital. "Hi ha una altra via molt comuna, que són les mules : tu ingresses diners a algú perquè te'ls torni a canvi d'una comissió. A partir d'aquí els diners ja han entrat en el curs legal", explica Molins. Segons Queralt, actualment els processos de blanqueig es fan principalment a través de societats, ja que la facilitat per realitzar transferències a tot el món ha deixat enrere els passadors, que es dedicaven a entrar diners al país.
Mecanismes de control
És difícil que una investigació s'iniciï pel blanqueig, que, normalment, aflora quan es troba un focus delictiu, com una xarxa de tràfic de drogues o una trama de corrupció urbanística. L'estat espanyol és especialment atractiu per a algunes màfies, com la russa i la italiana. "S'hi viu bé. La policia alerta des de fa anys del blanqueig en llocs com Marbella, Mallorca i Catalunya, perquè hi ha molt turisme internacional i es pot invertir en restauració i negocis immobiliaris", detalla Queralt.
Tot i així, tant Molins com Queralt coincideixen a afirmar que els mecanismes de control de l'Estat han millorat en els últims anys. "El Servei de Prevenció de Blanqueig de Capitals (Seblac) té protocols destinats als operadors que tenen més risc de participar en aquest tipus d'operacions, com els notaris i els bancs", assegura Molins, que explica que hi ha una figura penal -blanqueig per imprudència- prevista per a casos en què no hi hagi hagut prou control. Així, els notaris i els bancs han d'estar alerta, per exemple, d'operacions de moviment de capitals en què no s'acrediti prou l'origen dels diners. El decret del govern de l'Estat que prohibeix pagaments en efectiu de més de 2.500 euros és també, segons Molins, un exemple de la lluita contra el blanqueig.
