Mestres i alumnes, units en la defensa del català

BarcelonaGràcies a la immersió lingüística, generacions de fills de famílies de parla castellana i, més recentment, d'urdú, mandarí o àrab han après català. Alguns fins i tot han format famílies catalanes, es comuniquen en català amb els amics o han fet d'aquesta llengua la seva professió, sense renunciar a la llengua materna. "És una victòria extraordinària del país que hem aconseguit amb poques eines, amb lleis molt febles i amb precarietat de mitjans", destaca el professor Enric Larreula. Centenars de mestres com ell van lluitar des dels temps més foscos perquè el català fos llengua vehicular a l'escola. No va ser fàcil, però es va acabar instaurant un model educatiu que, tot i l'ampli consens que té en la societat catalana, ara està amenaçat per la llei Wert. Ell coneix de primera mà el que significaria tornar a arraconar el català a l'ensenyament, i alumnes com el Roger i la Yaima, d'origen castellanoparlant, són l'exemple que la immersió lingüística garanteix el mateix nivell de català que de castellà. Aquestes són les seves històries.

Enric Larreula, 71 anysEl mestre que ensenyava una llengua prohibida

Tenia 27 anys quan Òmnium Cultural el va "reclutar" per ensenyar català en una escola del barri del Bon Pastor de Barcelona. Era l'any 1969 i l'ensenyament del català estava prohibit. "Era un delinqüent i me'n sento molt orgullós", diu aquest pedagog, professor de català amb una llarga trajectòria i autor de llibres infantils i juvenils. Al Bon Pastor, on feia de mestre als fills de la immigració andalusa i extremenya, era conegut com el catalán . Les seves classes eren memorables. A través de dibuixos, contes, cançons i històries d'indis i cowboys feia arribar el català als nens. Havia d'esprémer la imaginació per captar l'atenció dels alumnes, ja que les seves classes es feien fora de l'horari lectiu i el que realment volien els nens "era sortir al carrer a jugar".

Els inicis van ser durs i no tothom hi estava a favor. Calia reciclar mestres i material. "Hi havia els llibres de la República, els d'Artur Martorell o la revista Cavall Fort , però no servien per ensenyar nens castellanoparlants que no havien sentit mai el català". Eren els anys de la immigració provinent de la resta de l'Estat. Segons Enric Larreula, si no hagués entrat a l'escola, "el català estava sentenciat a mort". "Les mateixes famílies ho demanaven perquè era una possibilitat més de guanyar-se la vida i integrar-se al país".

Després d'aquesta primera experiència, Larreula va decidir fer de l'ensenyament del català la seva professió. Amb altres mestres, visitava les escoles de l'àrea metropolitana de Barcelona per oferir classes gratuïtes de català pagades per Òmnium Cultural. "L'única condició és que fossin dins de l'horari escolar", recorda. Eren els primers anys 70 i "el català no era legal a l'escola però es tolerava". Depenia de la bona voluntat de directors, mestres i pares, tot i que "hi havia inspectors que quan en tenien coneixement demanaven que es retirés".

També van aconseguir que alguns ajuntaments es fessin càrrec de les despeses d'ensenyar català a les escoles del seu municipi. A força de la dedicació i l'esforç de molts Larreules, el català es feia, a poc a poc, un lloc a les aules. L'any 1978 es va aconseguir que fos assignatura obligatòria i l'any 1983, amb la llei de normalització lingüística, es va convertir en la llengua de l'ensenyament. Tot i la duresa d'aquells primers anys, la recompensa és veure com alumnes que mai havien sentit parlar en català ara el fan servir en la seva vida quotidiana. "Tu m'has ensenyat a estimar aquesta llengua", li va dir un dia una exalumna. "Fa molta il·lusió", reconeix Larreula, que continua visitant escoles ara com a autor de literatura juvenil. "I veig nens que al marge de la llengua que parlin a casa poden expressar-se en català, quan abans això era impossible. L'escola els dóna les eines necessàries perquè es puguin desenvolupar en aquest país sense sentir-se discriminats i accedir a tots els càrrecs. Com si volen ser presidents de la Generalitat!" "No hi ha cap raó per discutir els beneficis de la immersió. Són motius ideològics", conclou aquest mestre, que ha ensenyat didàctica a moltes generacions de professors i ha estat també un dels impulsors de les escoles La Bressola a la Catalunya del Nord.

Roger Rovira, 31 anysEl noi que parlava castellà a casa avui és professor de català

Fill de català i extremenya, el castellà és la seva llengua materna i és l'únic dels quatre germans que parla amb fluïdesa el català, malgrat que el pare sempre els ha parlat en aquesta llengua. Ell s'ha criat al barri barceloní de la Verneda, en un entorn majoritàriament castellà, i aquesta era la llengua que es parlava al pati de l'escola. "Sé que si no hagués estudiat en català avui no podria ser mestre, perquè seria una mica analfabet en la nostra llengua i sobretot em sentiria estrany perquè no dominaria i no podria pensar en la llengua del meu pare", diu Roger Rovira. Veu en les errades d'ortografia que comet el seu pare en català les conseqüències d'haver estat educat obligatòriament en castellà. I va ser aquest un dels motius que van incentivar Rovira a interessar-se pel català. La immersió lingüística, el Club Super3 -al pati només parlaven en català quan jugaven a Bola de drac - i el centre excursionista van fer la resta. "Vaig començar a pensar en català als 14 anys, quan em vaig integrar en el món excursionista", explica.

Avui és professor, ja sigui de català, història o tutor de l'aula d'acollida. "Menys anglès i música, he ensenyat de tot". En sis anys ha passat per 20 escoles de l'àrea metropolitana de Barcelona i té una visió prou acurada de l'estat de salut del català. "Excepte en alguna escola de Gràcia, a la resta els alumnes tenien el català com a segona llengua, i amb diferència. La immersió lingüística és imprescindible per ser bilingüe", defensa. Creu que els mateixos professors no deixaran que s'apliqui la llei Wert. "Per aquí no hi passo", diu. Però en cas que fos així creu que nens com ell no parlarien el català. "Hi hauria un retrocés molt bèstia a l'àrea metropolitana, perquè hi ha barris en què l'únic espai on se sent català és l'aula", diu.

Rovira, que també ha estat professor de català d'adults, és pare de la Hanna, de cinc mesos. "Li canto en català", explica. Amb la seva parella, de l'Equador, parla en castellà. I lamenta que tot i que ella s'ha tret el nivell C de català molts canvien al castellà quan li detecten l'accent. Per això no descarten traslladar-se a l'interior per fer una "immersió" total. El bilingüisme és per a ell d'allò més natural. Català amb els amics de la feina i de la muntanya, i castellà amb els amics de la infància i la família.

Yaima Servidio, 17 anysL'adolescent d'origen argentí educada en català

De pares argentins, el castellà ha estat sempre l'idioma de casa, i el seu primer contacte amb la llengua catalana va ser a l'escola. I també era l'idioma en què veia els dibuixos animats. "És principalment gràcies a l'escola que ara parlo català", diu Yaima Servidio, que està cursant batxillerat científic a l'escola J.V. Foix de Rubí. La seva mare també es va animar a aprendre català per ajudar les filles amb els deures i per a qüestions laborals. "La meva germana petita és més catalanoparlant que jo, perquè al pati de la seva escola es parlava català i al meu no tant", explica. Aquesta adolescent de 17 anys creu que si s'apliqués la llei Wert "el català es perdria entre els joves, perquè si no s'ensenya a l'escola es perdrà l'interès per parlar-lo", diu. Destaca que ser bilingüe "facilita l'aprenentatge d'una tercera llengua". Vol estudiar biologia i creu que el català li "serà útil per obtenir una feina". Per a ella el més important és que ara es pot comunicar tant amb persones catalanoparlants com castellanoparlants. I fa servir un idioma o l'altre en funció dels amics.

Enric Larreula destaca que més enllà que el català sigui llengua vehicular a l'ensenyament, serà la vida el que determinarà si aquests nois l'adoptaran com a llengua pròpia. "Aquest model educatiu ha aconseguit que els nens estiguin capacitats per parlar català, però no que l'adoptin com a llengua seva. Això dependrà dels contactes i l'entorn que tinguin al llarg dels anys", conclou.