BENESTAR
Societat 18/02/2013

Neus Munté: "No ens podem permetre una renda de ciutadania"

La consellera de Benestar i Família, Neus Munté assegura en una entrevista a l'ARA que les necessitats creixen i els recursos de la Generalitat no ho fan en la mateixa proporció

Auri Garcia Morera / Joan Serra
4 min
CONSELLERA QUE S'ESTRENA  Neus Munté, nova consellera de Benestar Social i Família en substitució de Josep Lluís Cleries, a les dependències del Parlament.

Neus Munté, exdirigent de la UGT, ha assumit la cartera de Benestar Social i Família en un moment delicat. A les estretors econòmiques de tot el Govern, en el seu cas, s'hi afegeix un deute amb les entitats del sector que ha heretat de l'anterior legislatura. Per afrontar aquesta situació, explica, té posat entre cella i cella que dirà les coses pel seu nom.

Ha dit que escoltarà la ILP per una renda garantida de ciutadania. Què n'opina, del contingut?

Sempre he dit que mereix tot el respecte. És una proposta que està continguda a l'Estatut i, per tant, mereix un estudi acurat. Però pretén proveir d'una aportació econòmica la ciutadania perquè ningú quedi sota el llindar de la pobresa, i hi ha tot un seguit de serveis i prestacions que van en la mateixa línia. Aquesta renda tindria un impacte econòmic brutal i requeriria un canvi substancial en la concepció d'aquests serveis i prestacions actuals.

¿Això vol dir que veu molt complicat que es pugui aplicar?

Ho veig molt complicat en el context econòmic actual. El Govern està fent mans i mànigues per atendre allò que ja està previst. L'objectiu l'hem de poder incorporar, i més quan és una previsió estatutària, que hauríem de poder aplicar algun dia, però el dia no és ara, perquè no ens ho podem permetre.

Els impulsors de la ILP diuen que les prestacions actuals, com la renda mínima d'inserció (RMI), no són suficients contra l'exclusió.

Hem d'anar augmentant les mesures adreçades a protegir les persones que estan cada vegada més empobrides. Les necessitats creixen i, en canvi, els recursos de la Generalitat no creixen en la mateixa proporció. Ja ens agradaria, però en aquests moments no és possible.

Fins i tot el conseller Puig deia que la RMI no respon a les necessitats actuals. Com s'ha de reformar?

Aquest és el debat que estem fent internament per formular una proposta. És un compromís que hem assumit perquè s'ha demostrat que ha quedat desfasada, especialment pels canvis en els perfils de receptors. Però jo no estic en disposició d'avançar res.

¿Hauria d'atendre també els perfils socials, a més dels laborals?

Les problemàtiques existeixen, i hi ha qui presenta dificultats no només d'ocupabilitat sinó també problemes d'exclusió social, que necessitarà eines que tenen més a veure amb els serveis socials. Això estem disposats a fer-ho, i ja formava part de la cooperació que existia abans.

Quines altres mesures concretes pot adoptar el Govern contra el creixement de la pobresa?

Tenim dos pactes. El més avançat és el pacte per la infància, que també es fixa en la pobresa infantil, i que vol promoure sobretot mesures preventives. L'altre és el pacte contra la pobresa, que ens comprometem a tenir enguany, però inclou mesures que ja s'estan posant en pràctica, com una convocatòria de subvencions. Són pactes que hauran d'anar acompanyats de mesures concretes, que haurem de consensuar, i de recursos econòmics, que estan a l'espera dels pressupostos.

¿Hi haurà retallades al pressupost del seu departament aquest any?

Estem a l'espera de saber quin és l'objectiu de dèficit. El sacrifici que haurem de fer com a govern, i que traslladarem a la ciutadania, és molt diferent. Venim de dos pressupostos molt durs però, tot i haver aplicat retallades importants, les polítiques socials s'han pogut preservar. Amb partides que han baixat, evidentment, però el pes en el conjunt s'ha pogut mantenir. Aspirem, el conjunt del Govern, que aquest pes en el conjunt es mantingui.

Malgrat tot, hi ha hagut impagaments a entitats. ¿Aquesta situació es pot convertir en perenne?

Al juliol es va produir una situació puntual de crisi de tresoreria, que va provocar l'impagament a les entitats del sector, però després hem pogut anar pagant aquestes partides amb tota normalitat. Ens queda pendent aquell deute, però no preveig en absolut que la situació hagi de ser perenne, ni que s'hagi de tornar a repetir.

A l'estiu l'exconseller Cleries va lligar el pagament del deute al FLA.

En aquell moment crèiem que era un instrument molt adient, entre altres coses, per resoldre aquest fet puntual dels pagaments del juliol. Però no ha arribat ni en la quantitat ni amb la celeritat que esperàvem, i a la qual el govern central s'havia compromès. Al principi es pensava que això podria resoldre aquell fet, després les coses han estat més complicades.

Però fins i tot després dels retards es va posar el límit al final del 2012.

Es pensava que es podria resoldre així, però després les dificultats han estat diferents. Hi ha altres partides importantíssimes que no han arribat al departament. Són moltes coses que impacten en un pressupost i obliguen a un replantejament de les nostres prioritats, amb endarreriments que ens deixen poc marge de maniobra per atendre aquestes prioritats.

¿Amb els incompliments de l'Estat en l'àmbit de la dependència, es pot mantenir el model actual?

Ho estem intentant, a base d'un grandíssim esforç, acompanyat del patiment de moltes persones per culpa dels retards. Des del primer moment, CiU va dir que la llei tenia dos gravíssims problemes, la dimensió econòmica desdibuixada i el problema competencial, i els fets ens donen la raó. A més, no s'adapta a les diferents situacions de les persones amb dependència. Per això estem treballant en una llei pròpia d'autonomia personal.

I és factible? ¿Amb quins recursos es pot aplicar?

És factible des del punt de vista competencial, i hem de veure què passaria amb els recursos amb la coincidència de l'aplicació de les dues lleis. Nosaltres adreçaríem els recursos a l'aplicació de la nostra llei. Invertim en la llei de la dependència una quantitat molt important, i en la mesura que ho estem cobrint nosaltres, creiem que és possible el desplegament d'una llei pròpia.

Com respon a la denúncia que els concursos de serveis socials s'estan convertint en subhastes?

Hem revisat els que ens corresponen i hem comprovat que s'ajusten perfectament al que marca la llei de contractes de l'Estat, que obliga a un pes del criteri econòmic, però en què hi tenen a veure moltes altres consideracions. Em vaig manifestar oberta a estudiar algun cas en què això pugui no haver estat així, que no ens consta, però jo no tinc capacitat per influir en la contractació administrativa dels ens locals.

Hi ha licitacions del departament en què l'oferta econòmica pesa un 60%. Ho veu bé?

Hi ha una forquilla en què s'ha de moure el pes de l'oferta econòmica, però entenc que això ha d'anar acompanyat de condicionants que no tenen a veure amb el preu. El preu és important, perquè són recursos públics, però també té a veure amb el gruix qualitatiu que presenta cada entitat. Passa tots uns processos i tots uns filtres.

stats