POLÍTICA LINGÜÍSTICA
Societat 09/05/2013

"En pocs anys ningú parlarà català a la Franja"

L'oposició a les Corts d'Aragó diu que la llei que s'aprova avui és una estocada a la llengua

Albert Solé
2 min

Barcelona.Les Corts d'Aragó aprovaran avui una nova llei de llengües amb els vots a favor del PP i el Partit Aragonès (PAR) que deixa el català que es parla a la Franja en perill d'extinció. Enfront, hi haurà els tres partits de l'oposició, el PSOE, la Chunta Aragonesista (CHA) i Esquerra Unida (IU), que troben una aberració el text que es votarà avui. "No voler dir-ne català del català i dir-ne LAPAO és de conya, i si no fos que la cosa és molt seriosa, estaríem rient sense parar, però això és un insult i un atac a la dignitat del poble aragonès", explicava ahir a l'ARA Nieves Ibeas, portaveu de la CHA.

Aquesta nova llei, que substitueix la que van aprovar el 2009 el PSOE i la CHA -i que ja es quedava curta, recorda Ibeas-, va ser aprovada pel consell de govern de l'Aragó el juliol passat, i des del setembre va passar tots els tràmits parlamentaris abans d'arribar a la votació en el ple d'avui.

El PP va ser molt bel·ligerant durant les comissions i ponències, i no va acceptar cap de les esmenes. Tant la portaveu de la CHA com la del PSOE, Maite Pérez, admeten que senten vergonya com a aragoneses: "M'avergonyeix fer el ridícul com estem fent, aquesta llei no té cap rigor científic ni acadèmic", deia Pérez a aquest diari. "No hi ha cap reflexió filològica darrere de la posició del PP que hagi permès plantejar un debat. És un burla absoluta a la intel·ligència i som la riota de mig món", afegia Nieves Ibeas.

Ofensiva política del PP

Tant el PSOE com la CHA lamenten que el PP hagi barrejat el debat sobre la llengua amb el conflicte catalanista. "Jo parlo castellà i no per això sóc castellana, sóc aragonesa. De la mateixa manera que qui parla la llengua catalana a la Franja és aragonès i no català", comenta la socialista Maite Pérez. Per Ibeas, el PP ha contaminat el debat i ha creat ruptura allà on no n'hi havia. Les dues portaveus també critiquen la hipocresia popular, ja que el 1997 tots els partits de les Corts van aprovar un dictamen que deia que a l'Aragó es parla català, aragonès i castellà. I el 1999, amb el PP al govern, es va presentar la llei de patrimoni aragonès, que també reconeixia les tres llengües. La portaveu de la Chunta sentenciava: "Volen rebentar les dues llengües posant-les al mateix nivell que les variants que es parlin al poble del costat. L'aragonès es morirà segur en poc temps, i en pocs anys no parlarà ningú català a la Franja".

Per la CHA, part de la culpa de la situació actual és de l'Estatut d'Aragó del 2007: "L'Estatut ja no anomena les tres llengües de l'Aragó perquè el PSOE va claudicar davant del PP i el PAR, i si llavors s'hi haguessin inclòs, ara estaríem parlant d'una altra cosa". El PSOE creu que no hi té a veure, i que ells el 2007 van buscar "el màxim consens".

stats