Els pacients podran accedir a l’historial clínic amb un PIN

BarcelonaAmb un PIN, com qui va al caixer a fer operacions bancàries. Així es podrà accedir en els pròxims mesos al nostre historial clínic, en el marc del model d’atenció no presencial del sistema sanitari català que acaba d’aprovar el Govern.

S’ha creat un espai personal i intransferible -que s’anomenarà Canal o Carpeta Personal de Salut CPS), encara s’ha d’acabar de concretar- a través del qual el pacient podrà accedir de forma virtual des del lloc, hora i dispositiu que vulgui a serveis sanitaris que fins ara s’oferien presencialment o per telèfon. “Serà segur i confidencial i els majors d’edat podran accedir a les seves dades i informació de salut i realitzar tràmits electrònics”, explica Joan Lluís Piqué, gerent d’atenció ciutadana del Servei Català de Salut (CatSalut). Aquesta nova eina substitueix l’actual Canal Personal de Salut, que només conté informació molt limitada, com la recepta electrònica o el document de voluntats anticipades, i que està infrautilitzat perquè s’hi ha d’accedir amb un certificat digital. Al nou canal, en canvi, s’hi accedirà amb un “ password robust”. “Un mecanisme semblant al que fan servir les caixes [però més segur]. Serà com anar al caixer però des del teu ordinador”, indica Albert Ledesma, responsable del Pla Interdepartamental d’Atenció Social Sanitària. L’objectiu és posar-lo en marxa entre abans de l’estiu, segons les previsions més optimistes, i finals d’any.

Pacient proactiu

A través d’aquest Canal Personal de Salut -que aglutina tots els projectes no presencials que ja es duen a terme al territori- el pacient podrà accedir a la seva història clínica, comunicar-se amb el metge per fer-li consultes i fer tràmits burocràtics sense haver d’anar al CAP. “Descarregarà els professionals de funcions presencials però no d’atenció als pacients. És una eina de millora en la relació entre tots dos”, diu Piqué, que destaca que el seu èxit dependrà del fet que “els professionals creguin en el model”. L’objectiu també és que el pacient es coresponsabilitzi de la seva salut i tingui un paper proactiu. Per exemple, pacients amb hipertensió o diabetis poden fer-ne ells mateixos el seguiment i introduir-ne els resultats al seu historial. El metge o infermera els veuran i donaran les indicacions que calgui. Sense passar per la consulta. De fet, els pacients es podran monitoritzar mesures bàsiques -com la tensió, el pes, la glucosa o l’oxigen a la sang- i enviar-les als historials clínics. I si estan fora dels llindars de seguretat es generarà un avís d’alarma. També ha de servir per acabar amb la duplicitat de proves.

El pacient també podrà consultar informació sobre la seva malaltia. “No serà una carpeta igual per a tothom. La d’una persona amb una cardiopatia tindrà unes característiques diferents de les d’un diabètic. Hi haurà missatges específics i actuacions concretes per a col·lectius de risc”, assenyala Piqué.

Millora per a alguns col·lectius

Aquest nou model d’atenció no presencial permetrà acostar la consulta del metge a persones que tenen més dificultats per acudir-hi per qüestions laborals o de conciliació familiar. Però el CatSalut també creu que serà útil en les àrees rurals, “on els ciutadans podran gaudir d’una atenció més continuada”, diu la memòria d’aquest nou model, a la qual ha tingut accés l’ARA.

També se’n beneficiaran els pacients amb malalties cròniques, ja que podran tenir una atenció més individualitzada. “Per exemple, si un pacient crònic necessita un control a domicili, un ordinador o una tablet pot obrir-nos les portes de casa seva perquè la infermera, metge o treballadora social el puguem veure i parlar-hi, i decidir si aquell dia cal o no desplaçar-nos a casa seva”, argumenta la memòria.

Fa un any i mig que es treballa en aquest nou model d’atenció no presencial, que arrenca del Pla de Salut, i que és una de les apostes del conseller Boi Ruiz: “El model de futur que nosaltres volem és sense papers. Hem de trencar amb la imatge del senyor que va al metge amb la carpeta plena de papers. Això és un anacronisme”, assegurava Ruiz en una entrevista a l’ARA. És un canvi de model assistencial de llarg recorregut. “Això és només el principi, s’anirà desenvolupant i agafarà altres dimensions”, assenyala Ledesma, que explica que l’atenció no presencial resol més serveis “a menor cost i amb més satisfacció”.