La targeta Cuida’m cau en l’oblit
Beneficiaris de la identificació per a malalts fràgils es queixen que els professionals mèdics no l’apliquen
BarcelonaEl Xavier Rojo és pare d’un nen amb trastorn de l’espectre autista i cada cop que porta el seu fill a algun dels cinc especialistes que l’atenen a l’Hospital Sant Joan de Déu de Barcelona ha d’explicar al personal de torn que el seu fill no tolera les esperes. Es posa nerviós i en aquest estat serà impossible visitar-lo. És per això que ha sol·licitat la targeta sanitària Cuida’m, que permet que pacients amb autisme, Alzheimer o dany cerebral rebin una atenció específica als centres sanitaris. Quin és el problema? Tot i que ja fa gairebé un any i mig que es va implantar en forma de prova pilot en diferents regions sanitàries, alguns dels beneficiaris es queixen que molts professionals mèdics no la coneixen.
“La setmana passada vaig anar a una altra visita mèdica i la treballadora social desconeixia aquesta targeta, li vaig haver de donar jo la informació”, lamenta Rojo. Antonio Moreno, pare també d’un noi de 25 anys amb trastorn de l’espectre autista, es queixa del mateix. Ell ja fa temps que disposa de la targeta. El seu fill necessita que algú l’acompanyi quan va al metge. “Segons qui hi hagi a admissió de malalts, com que no coneixen la targeta, no l’apliquen”, explica Moreno. Vol deixar clar que la unitat d’atenció a l’usuari de l’Hospital Vall d’Hebron ha fet “un gran esforç” per donar-la a conèixer però que “l’actitud d’alguns professionals, com ara administratius, no és sensible a aquesta realitat”, afegeix.
Els usuaris han de fer pedagogia
Els beneficiaris de la targeta Cuida’m tenen prioritat en l’accés al sistema sanitari, ja que eviten les esperes, tenen més facilitats perquè familiars o cuidadors els acompanyin durant les visites, les proves diagnòstiques, els trasllats en ambulància o les urgències i gaudeixen de més flexibilitat en el temps a la consulta. Els familiars valoren la targeta com “una bona eina”, però lamenten que mentre el personal dels centres mèdics “no sigui sensible” no servirà de res. “S’ha de fer pedagogia entre els professionals perquè la puguin aplicar, ja que segons qui t’atén tens més problemes o menys”, assegura Moreno. De fet, després d’interposar nombroses queixes, li van recomanar que quan vagi al metge porti el tríptic informatiu de la targeta Cuida’m i faci pedagogia.
Fins ara s’ha donat a conèixer, sobretot, entre els professionals de l’entorn sociosanitari i de la salut mental, que són els que més tracten aquests pacients. Però Joan Lluís Piqué, director d’atenció ciutadana del departament de Salut, reconeix que caldrà informar-ne tots els professionals de la xarxa sanitària “perquè sàpiguen que aquests pacients necessiten un tracte diferencial”.
El problema: el desconeixement
La targeta Cuida’m s’ha creat per personalitzar l’atenció a pacients amb demència, discapacitat intel·lectual greu i profunda o lleu i moderada amb trastorns de conducta, persones amb trastorn de l’espectre autista i les que tenen dany cerebral. “Ens hem centrat en patologies que provoquen no limitacions funcionals sinó relacionals”, diu Piqué, que explica que al llarg de l’any que ve es proposarà que s’hi incloguin altres patologies. “No hi estem tancats”, admet. També reconeix que cal ampliar la base de pacients, ja que “hi ha persones que per desconeixement o dificultat d’accés no la sol·liciten”. Per això, estan considerant que, a part de l’especialista i el pacients o familiar, també la pugui sol·licitar el metge de família.
Més d’un any després d’iniciar-se la prova pilot, la targeta ja s’aplica a la regió sanitària de Girona, de la Catalunya Central i en alguns centres de la regió sanitària de Barcelona, des del Maresme fins al Baix Llobregat passant per Barcelona. La previsió de la conselleria de Salut és que l’any que ve estigui implementada a la resta de regions sanitàries de Catalunya.
Els metges de família s’havien rebel·lat per la introducció de la targeta
La targeta, que es va crear el febrer del 2013, forma part dels objectius del pla de salut 2011-2015. La seva creació va generar les crítiques de part dels metges de famílies. Consideraven que l’eina vulnera el dret a la intimitat i la privacitat dels pacient perquè permet que accedeixin a la seva història clínica també els administratius, farmacèutics i ambulàncies. El grup d’ètica de la Societat Catalana de Medicina Familiar i Comunitària (Camfic) fins i tot va publicar un escrit en contra de la mesura que va penjar a la seva web i va fer arribar a diversos col·lectius, entre els quals la conselleria de Salut, els col·legis de metges, les comissions deontològiques i el Comitè de Bioètica de Catalunya. El document denunciava que hi ha moltes maneres d’aconseguir que els pacients que poden accedir aquesta targeta rebin una atenció ajustada a les seves necessitats sense marcar-los amb una creu. També deixava clar que els metges no atenen malalties sinó persones amb problemes de salut i que tot el que sigui segmentar és un error del sistema sanitari. El grup d’ètica de la Camfic subratllava en l’escrit que la targeta estableix un precedent molt perillós.
