POLITÒLEGVuit de cada deu enquestats es mostren d'acord, en diferents graus, amb la recuperació de l'impost de successions per a les rendes més altes. La marxa enrere més sonada en matèria econòmica de CiU sembla comptar amb un suport social ampli. És un resultat especialment contundent, que reforça la percepció que l'aposta de Mas per mantenir aquesta rebaixa fiscal a les rendes més altes en un context de fortes retallades socials era difícil d'entendre.
El suport a aquest element del pacte CiU-ERC és, a més, transversal i inclou la gran majoria dels votants de CiU i, també, del PP. Només els votants de Ciutadans, tot i que hi estan majoritàriament d'acord, mostren una pauta una mica diferent. Aquest consens, a dreta i esquerra, és difícil de trobar en qüestions econòmiques, i possiblement s'explica pel context de crisi i austeritat, i perquè es tracta d'una mesura destinada a un segment molt petit de la població, el de renda més elevada. Segurament si es tractés de recuperar l'impost per a la majoria de la població, hauríem trobat més divisió d'opinions.
L'eix ideològic, a la banca
En canvi, l'altra mesura estrella en matèria fiscal del pacte, l'impost als dipòsits bancaris, suscita més divisió d'opinions. Enfront d'un 54% que hi està d'acord o més aviat a favor, trobem un 46% dels enquestats que en recelen. Hi ha, per tant, un suport majoritari a aquesta mesura també -remarcable tractant-se d'impostos, que acostumen a ser impopulars-, però ni de bon tros és tan ampli com en el cas de successions.
En aquest cas, a més, sí que emergeixen les diferències ideològiques i partidistes. Els votants d'Esquerra, el partit que ha impulsat la proposta, són els més partidaris d'aquest nou impost, mentre que al voltant del 60% dels de CiU, ICV-EUiA i la CUP només es mostren d'acord o més aviat a favor amb la nova taxa. Els convergents possiblement per raons partidistes -els votants tenen tendència a expressar acord amb el que fan els seus partits de referència-, mentre que els ecosocialistes i els de la CUP probablement hi donen suport per una qüestió purament ideològica.
Rebuig a la política econòmica
Ara bé, tot i que, en concret, les dues mesures més destacades tinguin un suport majoritari, si demanem pel suport genèric a les mesures econòmiques de l'acord, obtenim una imatge ben diferent. Juntament amb un 20% que diu que no les coneix, hi ha una àmplia majoria (el 63% dels enquestats) que les jutgen poc o gens encertades. Com s'explica aquesta aparent contradicció entre el suport a les principals mesures concretes i el rebuig a l'acord genèric? És probable que aquest suport tingui a veure amb un rebuig genèric a la política econòmica. En un context de crisi profunda i duradora com el que vivim, és comú trobar un gran rebuig a la política econòmica de qualsevol govern.
Així doncs, la nova majoria parlamentària, tot i haver pres decisions que tenen el suport majoritari dels enquestats, no comptarà amb una reserva de crèdit cap a la seva política econòmica. El descontentament social per la crisi i la gestió que se n'ha fet els últims anys és profund i no sembla que hagi de canviar malgrat la correcció de rumb que suposa aquest pacte.
