Figueres, més a prop de Barcelona que Vic
La falta d'inversió a Rodalies es fa molt més evident per contrast amb l'alta velocitat. Anar de Barcelona a Vic ja és un trajecte més de mitja hora més llarg que el que enllaça la capital i Figueres
BarcelonaMapa de les distàncies amb tren a Catalunya
Tot i que la distància entre Barcelona i Ribes de Freser per carretera és de no més de 120 quilòmetres, el trajecte en tren per enllaçar aquestes localitats continua durant prop de dues hores i quart. Passen els anys -i les dècades- i no hi ha cap millora. Encara avui baixar a treballar a Barcelona des de Vic continua implicant passar-se prop d'una hora i mitja dins d'un tren, tot i que la capital d'Osona és a uns 70 quilòmetres de la plaça Catalunya.
El viatge, a més, quedarà sempre en mans de la sort que dicti sant Rodalies i, en concret, la polèmica R3. És a dir, obert a possibles retards, avaries o a passar-se el trajecte patint l' overbooking -en un tren vell- i maleint el promès desdoblament de la línia. Que ni hi és ni se l'espera, si es té en compte que l'obra encara no té projecte i que els pressupostos de l'Estat no destinen aquest any ni un euro al tram Montcada-Vic. Cap inversió i molt volum d'usuaris (6,4 milions de viatges al cap de l'any, segons les dades del 2011). Una realitat que, des d'aquesta setmana, amb l'entrada en servei de la línia d'alta velocitat que enllaça Barcelona i Figueres, dibuixa un mapa ferroviari encara més extremament desigual. I posa de manifest el dèficit d'inversió per millorar les xarxes de Rodalies i Regionals. A Figueres, tot i que és molt més lluny de Barcelona, s'hi arriba força més de pressa que a Vic i a Manresa.
Aquest mapa distorsionat permet recórrer els prop de 140 quilòmetres que separen per carretera l'estació de Sants de la capital de l'Alt Empordà en poc més de 50 minuts. Blanes, en canvi, continua quedant a una hora i mitja, tot i que és a mig camí. Tampoc hi ha millores per a punts com Mollerussa. Si s'hi vol arribar seguint la línia de tren que connecta Barcelona i Lleida passant per poblacions com Terrassa i Cervera, continua quedant a més de tres hores de recorregut. Tres hores per 137 quilòmetres (en cotxe). Plens, això sí, de parades en punts com Tàrrega (2 hores i 45 minuts des de Barcelona) i Manresa, que queda a prop d'una hora i mitja de tren per uns escassos 65 quilòmetres per carretera. Una línia que continua sent tan lenta com fa dècades i que tampoc no ha millorat un dels punts que, a banda de la durada dels trajectes i de l'escassa freqüència de pas, més indigna els usuaris: el moviment del tren.
Si es fa el recorregut des de la capital del Segrià fins a Barcelona passant per Valls o per Reus, el panorama tampoc és optimista. Freqüències de pas baixes -dos trens al dia en punts com Vilabella- i un temps de viatge per connectar, per exemple, les Borges Blanques i la capital catalana que s'acosta a les tres hores, mentre que en cotxe aquest enllaç es fa en menys de dues hores. De manera que, tot i que és només uns deu quilòmetres més lluny de Barcelona que Figueres, en aquest cas el viatge en tren durarà prop de dues hores més.
El model radial, a més, manté a distància poblacions que, sobre el mapa, queden molt més a prop, cosa que força el pas per Barcelona. Més distorsió. I els pressupostos de l'Estat han tornat, un any més, a girar l'esquena al precari estat de la xarxa catalana. Només es destinaran 10 milions a Rodalies i quatre a estacions. L'imponent pla que havia de servir per injectar 4.000 milions entre el 2008 i el 2015 per dignificar la xarxa ha quedat, de moment, en pràcticament res. Només ha arribat un 8% de la inversió.
Rodalies, que al cap de l'any acumula més de 106 milions de viatges, torna a erigir-se com la gran oblidada. Els seus soferts usuaris, que aquests últims mesos han hagut de suportar, a més, molèsties afegides per les obres del TGV, veuen que la seva situació no millora. Són la Catalunya maltractada pel tren.
