Imputació: una sospita raonable que estigmatitza

BarcelonaSón temps difícils per als partits polítics que, pressionats per les investigacions judicials en curs -que consideren que els estigmatitzen-, aprofiten els tecnicismes jurídics per mirar de confondre, a vegades, l'opinió pública. Una part del debat se centra ara a aclarir el criteri que cal seguir quan un càrrec públic és imputat en una investigació judicial. Però, què vol dir estar imputat? Hi ha diferents graus? Tres experts expliquen a l'ARA els passos d'un procés judicial i opinen sobre el moment en què s'hauria de fixar la dimissió d'un polític.

Què significa estar imputat?

"És el moment en què el jutge té una sospita raonable que una persona ha comès un delicte", explica l'advocada penalista Olga Tubau. Però el catedràtic en dret de la Universitat de Barcelona Joan Queralt rebat: "No és només una sospita. Hi ha uns indicis, s'adreça una acusació fonamentada amb presumpcions mínimament raonables", diu. "S'imputa algú perquè hi ha uns fets que si fossin certs serien delicte i es dóna l'oportunitat a la persona perquè s'expliqui", assegura el jutge Santiago Vidal.

Qui pot imputar?

El jutge que instrueix el cas és l'única persona que pot imputar. Hi ha excepcions, com per exemple en cas que l'investigat sigui diputat al Parlament o al Congrés, en què el jutge haurà de remetre un informe al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) o al Tribunal Suprem, respectivament. La causa recaurà en tres magistrats de la sala civil i penal del TSJC, que nomenaran un ponent i decidiran sobre la imputació. Ells hauran d'investigar la part referent al diputat o la causa sencera si no es pot separar.

¿Un imputat es pot defensar millor?

En un procés penal, l'únic que té la possibilitat de defensar-se és la persona imputada. "Un testimoni haurà d'anar a explicar la veritat sobre uns fets delictius en els quals no participa", diu Tubau, que subratlla que la imputació permet que l'advocat participi en la resta d'interrogatoris i tingui accés a la causa. Tot i així, Queralt destaca que estar imputat és "incòmode i costa diners", encara que "permet no dir la veritat".

¿Hi ha una distinció entre tipus d'imputats?

No. Tubau i Queralt són contundents: no hi ha nivells d'imputació, tot i que hi ha moments processals diferents. "Un jutge crida a declarar algú com a imputat i, un cop interrogat, es pot arxivar la causa. El més comú, però, és que quedi en llibertat amb càrrecs (o entri a presó provisional si es compleixen els criteris) si [el jutge] veu indicis", explica Vidal, que detalla que a partir d'aquest moment continuarà sent imputat fins que es tanqui la investigació.

Quines fases segueix una imputació?

Un cop el jutge tanca la investigació, si els delictes van acompanyats de penes inferiors a nou anys, l'imputat passa a ser acusat. Si són penes superiors, s'anomena processat . "Quan el jutge s'ha fet una fotografia dels fets delictius i de les persones que estan sota sospita, passa la causa a les parts perquè diguin si volen acusar i a qui", detalla l'advocada penalista. El fiscal només podrà acusar les persones que el jutge hagi decidit que són susceptibles de ser acusades. Un cop celebrat el judici, hi haurà una sentència condemnatòria o absolutòria.

En quina fase hauria de dimitir un polític?

Tubau i Queralt són inflexibles en aquest aspecte: un càrrec públic hauria de dimitir en el moment en què és imputat. "Quan algú té un càrrec públic l'exigència és que sigui irreprotxable, de manera molt superior a qualsevol ciutadà, perquè té contacte amb la cosa pública", destaca Tubau. En la mateixa línia, Queralt assegura que, a més, aquesta persona tindrà un "conflicte d'interessos perquè ha de preparar la defensa i ha de gestionar la qüestió pública". Vidal, però, considera que el polític no ha de dimitir fins que s'acaba la investigació i passa a ser acusat. "Abans seria precipitat", conclou.