L’alcohol al carrer també és un problema a Europa

Brussel·les / Munic / Barcelona / LondresEl turisme low cost i incívic i els excessos alcohòlics al mig del carrer no són un problema exclusiu de Barcelona, Lloret de Mar, Salou o qualsevol població de la costa espanyola. En algunes capitals europees també estan preocupats per aquest fenomen, i algunes ja han decidit posar-hi fre. Més d’un barceloní, després de veure les imatges dels excessos que aquests dies alguns turistes cometen a la Barceloneta, ha pensat: “Això a casa seva no s’atreveixen a fer-ho”. No podem assegurar que els mateixos italians que van entrar a comprar nus en un supermercat també ho farien a Roma, però el cert és que a Europa no són aliens als problemes derivats de beure alcohol al carrer. En algunes capitals importants, a més, també comencen a preocupar-se per les conseqüències del turisme barat de la que anomenen generació EasyJet, com passa a Berlín.

L’ARA ha fet un passeig per tres països europeus en què beure alcohol forma part de la seva cultura -Anglaterra, Alemanya i Bèlgica- i hi hem detectat problemes similars als que patim aquí. A Bèlgica, on sobretot beuen cervesa, els elevats preus als bars fan que els joves acabin comprant les llaunes als súpers que obren fins a la matinada i omplin els bancs de les places per beure amb els amics. Aquest botellón a la belga també es passa de la ratlla sovint i genera problemes amb els veïns. Per això les autoritats ja estan elaborant un pla per aturar-ho.

A Alemanya no es pot generalitzar, ja que cada land té legislat el consum d’alcohol a la via pública de manera molt diferent. A Berlín es pot beure al carrer sense problemes, i a Munic, no. A Baviera, de fet, qualsevol incident que provoqui molèsties als veïns està durament sancionat. A la capital alemanya les línies aèries de baix cost que hi arriben duen a la ciutat milers de turistes cada dia, cosa que ja provoca notables problemes de massificació, i han començat el debat que a Barcelona fa temps que es produeix: qualitat versus quantitat.

L’efecte ‘invisibilitat’

“Nosaltres, els catalans o espanyols, també ho fem quan sortim a l’estranger, no tenim més moral que els turistes que vénen a la nostra costa”, assegura Fernando Núñez, sociòleg, filòsof i director del màster d’humanitats de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC). Núñez creu que les raons que expliquen per què sovint els joves es comporten d’una manera diferent al seu país que quan surten a l’estranger es deu a diversos factors. Un d’aquests és el que ell anomena l’ efecte invisibilitat, que es basa en un dels llibres de Plató, en què per comprovar la moral de les ànimes que arriben al cel els donen un anell que les fa invisibles i les tornen a la Terra per comprovar com són realment. Per aquest motiu, Fernando Núñez explica que quan ets lluny de casa, de les teves normes socials, i creus que no t’està veient ningú, t’alliberes i et comportes com realment ets. “Però això no passa només quan un fa turisme. Alguns joves del poble on estiuejo em diuen que quan surten de festa al poble del costat es passen més”. De fet, el sociòleg de la UOC afirma: “En la cultura liberal, que és la nostra, els individus només ens controlem perquè les lleis ens impedeixen ser com som”. L’altre factor que explica el fenomen és la joventut: “Els joves senten que han de trencar les normes, ser autèntics i no deixar-se lligar pels límits morals i socials”. El tercer element que es combina i dóna com a resultat les actituds incíviques pròpies del turisme de borratxera és l’estereotip que tenen els estrangers d’Espanya, que en aquest cas és el mateix que el que tenen de Catalunya. “Continua vigent allò de Spain is different, que és la percepció cultural que Espanya és festa, alcohol i sexe, i a algú ja li va bé que sigui així perquè en fa negoci”, conclou Núñez.

L’objectiu a Brussel·les: controlar els ‘night shops’

Al país de la cervesa, els joves no s’emborratxen de cubates sinó que la manera que tenen de sortir de festa és encadenant una cervesa rere l’altra. Als bars costen dos euros i mig, però a les festes d’estudiants i als night shops, només un euro. Per això, molts joves han substituït la taula del bar pels bancs del carrer. “Abans quedàvem al bar, però ara els joves compren llaunes als night shops i, com que són més barates, beuen tant que acaben pixant per tot arreu, vomiten i fan gamberrades”, explica Benoît Miller, que als 27 anys considera que ja està lluny d’aquesta nova generació nocturna. Es tracta d’un problema que l’Ajuntament de Brussel·les espera tallar d’arrel amb el Pla d’Alcohol que està ultimant per posar en marxa al mes de gener. “L’objectiu és imposar certes restriccions a la venda d’alcohol als colmados que estan oberts durant la nit i limitar-la a partir de les 22 hores, sobretot en certes zones on els veïns es queixen molt del soroll que pateixen, com al voltant de la Grand Place”, expliquen fonts de l’Ajuntament a l’ARA.

Es tracta d’una estratègia que ja es va provar quan els diables vermells -la selecció de futbol belga- es van classificar al Mundial de futbol a finals del 2013. Tot i els esforços, la festa als carrers de Brussel·les, després que els diables guanyessin el primer partit al Mundial, es va saldar amb una mort i diversos incidents. Els excessos no només es donen en el món del futbol, sinó que també són molt freqüents als batejos. És una tradició universitària belga que es remunta al segle XIX i que consisteix a fer passar una sèrie de novatades als estudiants de primer curs. Consisteix en una cerimònia iniciàtica que els permetrà entrar a formar part del cercle d’estudiants de la seva facultat. “Els batejos els fan sobretot els estudiants que vénen de fora de Brussel·les i que volen crear un grup d’amics, perquè arriben a una ciutat nova i no hi coneixen ningú”, explica Karel de Koster, que es va batejar quan va començar a estudiar història a la Vrije Universiteit Brussel. “En una de les proves ens van construir un túnel ple d’escombraries i havíem de traspassar-lo arrossegant-nos. Va ser una prova molt fastigosa”, comenta. De Koster afegeix que uns amics seus, com a novatada, van haver de fer una obra de teatre despullats davant d’altra gent.

Regles “més estrictes”

Aquestes proves acostumen a estar banyades de molta cervesa i més d’una vegada han acabat en ensurt. L’any passat una estudiant francesa va entrar en coma intentant passar una d’aquestes proves. “Cal adoptar regles més estrictes que evitin relliscades com aquesta”, va alertar llavors el primer ministre, Elio Di Rupo.

La ‘generació EasyJet’, també incontrolable a Ber lín

Èxtasis de vodka amb beguda energètica, crits al carrer de matinada, orina als parcs, vomitades als portals de casa. Podrien ser escenes denunciades a Calella, Salou, Mallorca o Barcelona, però en aquest cas la referència és de Berlín, on “cada segon arriben estadísticament 20 visitants”, va promocionar l’any passat el seu alcalde, Klaus Wowereit. Amb turisme i congressos, la capital alemanya aconsegueix un volum de negoci de 10.000 milions d’euros i més de 275.000 berlinesos es guanyen la vida en aquest sector. La ciutat es vol aprofitar directament d’aquest boom. Les autoritats locals van introduir aquest any un impost sobre la pernoctació per a viatgers privats i va exigir un 5% del preu net per nit. L’alcaldessa del turístic districte berlinès de Friedrichshain-Kreuzberg, Monika Herrmann, del Partit Verd, va reclamar un codi de comportament per als turistes, sobretot els coneguts com a generació EasyJet : “Menys escombraries i soroll i més respecte pels berlinesos”. “Avui és important que nosaltres no ens definim en el turisme per la quantitat sinó per la qualitat”, apunta Herrmann.

Segur que això ho podrien pronunciar regidors de la costa catalana o balear. El que és peculiar de Berlín, però, és l’existència dels anomenats spätkauf o späti, uns establiments en què es pot comprar alguns queviures i beguda (per descomptat també alcohòlica) durant ben bé tota la nit. Als metros també és freqüent trobar-hi passatgers viatjant amb ampolles de mig litre de cervesa sense que en cap cas algú els miri malament. Qüestió cultural. No obstant, en altres punts d’Alemanya aquesta possibilitat està descartada. A Baviera, per exemple, totes les botigues estan obligades a tancar a les vuit del vespre com a tard. País federat per antonomàsia, Alemanya no està regulada igual en tots els seus estats. Per llei, a Berlín l’horari considerat de repòs nocturn va des de les 22 fins a les 6 hores. A Munic s’estén fins a les 7 hores. En aquest horari, els ciutadans tenen prohibida tota activitat que pugui molestar o interrompre el descans dels veïns. Els sorolls han de ser de volum mitjà i que no es puguin sentir fora de casa. A més, molestar a la nit amb soroll de festa és legalment vist com “una violació a la protecció contra immissions” i pot ser sancionada amb una multa considerable. Teòricament, la sanció establerta pot augmentar a milers d’euros, però en general és de tres dígits.

Soroll dels veïns

En un país en què segons una enquesta de l’Oficina Federal del Medi Ambient quasi el 60% dels alemanys se senten importunats per sorolls dels veïns, audiències regionals i tribunals locals tenen les seves competències clares per preservar el descans dels ciutadans.

L’alcohol, protagonista de la vida social anglesa

Al Regne Unit l’alcohol és una part important de la vida dels seus ciutadans, fins al punt que és molt complicat tenir vida social sense acabar fent un brindis amb pintes o vi. L’abús de l’alcohol sempre ha sigut un problema que s’ha anat fent més i més greu amb els anys. El cost per a la sanitat pública de problemes de salut provocats pel consum d’alcohol és de 6.000 milions de lliures a l’any -un 12 per cent del total- i hi ha 1,6 milions de persones amb malalties derivades de l’alcohol, cinc cops més que els drogoaddictes. No obstant, en l’última dècada el consum d’alcohol i també les conseqüències de l’abús no han fet més que augmentar. En els últims deu anys s’han produït un 63 per cent més de prescripcions per dependència de l’alcohol i un 20 per cent més de morts per malalties del fetge. Davant la preocupació, s’han començat a prendre mesures per frenar-ho. Una de les primeres que es van dur a terme va ser relaxar els horaris per comprar begudes alcohòliques als pubs. Fins aleshores sonava la campana de les últimes comandes a les onze de la nit. Es va donar una llicència a alguns pubs perquè obrissin fins a les dotze o la una els caps de setmana, però no van ser gaires els que s’hi van acollir. En qualsevol cas, el consum d’alcohol no ha disminuït sinó que més aviat ha augmentat. Una altra de les mesures ha sigut apujar els preus als pubs i als supermercats. En un pub una pinta de cervesa costa unes 4 lliures (uns 5 euros), els 25 mil·lilitres de whisky o de vodka costen unes 3 lliures (3,8 euros) i un got de vi de 250 mil·lilitres, 5 lliures (6,3 euros).

Un altre dels problemes provocats per l’alcohol són els delictes. Des de fa anys que, per exemple, es va prohibir la venta d’alcohol als estadis de futbol pels incidents que s’hi produïen i s’ha considerat una mesura eficient. També s’ha atorgat a la policia poders per prohibir el consum d’alcohol en certes àrees i està prohibit portar llaunes de cervesa obertes o beure alcohol en qualsevol transport públic. No s’han pogut reduir, però, els delictes al carrer.

Violència i alcohol

Segons un estudi governamental, en l’últim any s’han produït fins a 880.000 incidents violents relacionats amb les drogues i l’alcohol. La preocupació ha arribat fins al punt de posar en marxa en quatre municipis britànics ordres d’abstinència i de control de la gent que ha comès un delicte en estat d’embriaguesa. Els jutges els podran obligar a abstenir-se de beure i a portar unes cintes de control als turmells que determinen si la persona que la porta ha begut. Es comptabilitza a partir dels nivells d’alcohol que es registrin en la suor. De moment, fins a 150 persones hauran de portar aquestes cintes.

Què fan les altres localitats afectades?

Salou

L’Ajuntament de Salou va anunciar dilluns passat que instal·larà càmeres de videovigilància a l’avinguda Carles Buigas, la principal artèria comercial i d’oci nocturn del municipi. L’alcalde, Pere Granados, va afirmar que té un objectiu dissuasiu i que “no es descarta” ampliar el sistema a altres parts del municipi. Les càmeres són un nou instrument per vetllar pel compliment de l’ordenança de civisme que Salou va aprovar el 2011, que estableix sancions a conductes com beure a la via pública, la venda ambulant o circular amb el tors nu. El compliment d’aquesta ordenança es vigila especialment durant els mesos d’estiu.

Lloret de Mar

La lluita de Lloret de Mar contra el turisme de borratxera comença l’estiu del 2011 amb la batalla contra els turoperadors que porten joves estrangers amb ganes de festa al municipi i els locals amb ofertes per consumir alcohol. Però segons el regidor de Turisme, Jordi Orobitg, l’incivisme s’ha aconseguit “apaivagar molt” des de l’aprovació de l’ordenança de civisme el 2012 i l’augment de la presència policial a les zones d’oci. “Estem molt satisfets”, explica. En dos anys i mig el consistori també ha regularitzat uns 2.000 pisos turístics. Els propietaris han de fer fora els llogaters en 24 hores si es presenta un requeriment per incivisme.

Magaluf

És conegut arreu d’Europa i especialment al Regne Unit com a destinació d’alcohol i sexe per excel·lència, i només rivalitza a les Balears amb Sant Antoni, a Eivissa. L’Ajuntament va aprovar a la primavera una ordenança molt poc restrictiva per intentar aturar les excursions etíliques, però el resultat ha sigut el mateix de cada any. Després que un vídeo en el qual una jove clienta d’aquests tours practicava sexe oral en una mena de joc fes la volta al món, el sector turístic ha posat el crit al cel. De moment, una comissió público-privada estudia com civilitzar Magaluf, però de moment no s’ha passat d’un codi de bones pràctiques.