La Marca Espanya naufraga en la crisi i la corrupció

L'Espanya dels nou-rics ha fet fallida i el món se n'ha assabentat. La relativa bona fama guanyada fa una dècada amb miracles econòmics com convertir Espanya en el segon país amb més trens d'alta velocitat -tot i circular mig buits- s'esfondra. Quan fa un any el govern de Mariano Rajoy va crear la Marca Espanya, era conscient que la imatge internacional del país feia figa i calia un revulsiu. L'alt comissionat de la Marca Espanya, Carlos Espinosa de los Monteros, era l'home encarregat de reparar el desgast a l'exterior. Però la missió s'està revelant excessivament ingent. La crisi, la corrupció, el debat sobiranista i un lideratge a la Moncloa en entredit han esquerdat, a ulls forans, la Pell de Brau.

Estats Units

Els nord-americans veuen l'economia espanyola trinxada

Als Estats Units s'identifica Espanya amb els clixés de les corrides de toros, el flamenc, el sol i platja o la migdiada. Però des del 2008 també se la relaciona amb una economia trinxada i un atur desbocat. La crisi té un impacte negatiu considerable. Els mitjans nord-americans s'han fet ressò de les estretors econòmiques d'Espanya, el descrèdit de la monarquia -amb episodis com la cacera del rei a Botswana i els maldecaps d'Iñaki Urdangarin i la infanta amb la justícia- i les reivindicacions independentistes catalanes, que han trencat la imatge espanyola de nació monolítica.

La corrupció política és una altra de les sagnies. El cas Bárcenas ha arruïnat la reputació de Rajoy i fins i tot diaris de prestigi com el New York Times parlen de falta de lideratge. Tot i els esforços per relativitzar els danys en la imatge d'Espanya provocats per la crisi i les investigacions judicials, de Rajoy emana la sensació que està contra les cordes. Ben il·lustrativa va ser l'anècdota de la seva visita a la redacció del Wall Street Journal l'any passat, on, mentre pregonava la solidesa de l'Estat, pels monitors de televisió a la redacció els informatius locals anaven subministrant imatges d'una càrrega policial contra manifestants antigovernamentals pels voltants del Congrés de Diputats.

Brussel·les

Un costumisme farcit de tòpics entre safates de pernil

A la capital comunitària tampoc cala el missatge. La presentació a Brussel·les de la Marca Espanya, a principis de juny, va simbolitzar el poc o nul interès que el projecte desperta fora de l'Estat. Entre els prop de 500 assistents a l'acte, els estrangers es podien comptar amb els dits d'una sola mà. La majoria eren eurodiputats espanyols i assessors. Ni premsa estrangera ni diplomàtics d'altres països. Només hi van anar el comissari d'Indústria, Antonio Tajani, i un dels vicepresidents de l'Eurocambra, Rainer Wieland.

Va ser un acte farcit de tòpics -amb espectacle de flamenc inclòs- en què els discursos van girar, paradoxalment, al voltant de la necessitat de desfer els estereotips espanyols. I encara una altra contradicció: mentre que en els discursos dels polítics espanyols i els responsables de la Marca Espanya no es va fer cap esment a la diversitat de l'Estat, els vídeos per promocionar la Pell de Brau utilitzaven els potencials turístics de Catalunya, com ara Barcelona, les platges, el Barça i Gaudí. L'acte va acabar amb safates de pernil ibèric i vi per als assistents que havien aguantat fins al final els discursos recarregats d'obvietats en què quedava clar que no hi ha res millor que Espanya. Encara que lideri les estadístiques europees d'atur i els bancs hagin necessitat diners europeus per no fer fallida.

Alemanya

Berlín creu que Madrid no se'n surt amb la campanya d'imatge

Els nous escàndols de corrupció que afecten el PP, sumats a la crisi econòmica que sacseja l'Estat, han fet estèrils els esforços de la Marca Espanya. Aquesta denominació, curiosament, ha aflorat en els últims dies a la premsa alemanya arran de la destitució del número dos del projecte, Juan Carlos Gafo, per haver insultat els catalans a Twitter. Mitjans d'àmplia difusió com Stern , Bild i Focus s'hi van acarnissar.

La feina feta fins ara per la Marca Espanya ha trobat poc ressò a la premsa germànica, i quan n'ha trobat ha estat per destacar fins a quin punt està malmesa la reputació del país. Amb aquesta idea va titular un article el Frankfurter Allgemeine Zeitung aquesta primavera. El prestigiós diari destacava llavors la citació judicial de la infanta Cristina: "La casa reial espanyola es fica cada vegada més profundament en el pantà de la crisi. Les institucions polítiques del país estan desacreditades. Una campanya d'imatge hauria d'ajudar, però no se'n surt". El setmanari Der Spiegel ha detectat també la feblesa de Rajoy pel cas dels suposats sobresous en negre al PP i, en la seva última edició, ja li troba successor: la vicepresidenta Soraya Sáenz de Santamaría.

Amèrica Llatina

Espanya, el 'conqueridor' devorat per l'atur i la corrupció

La relació privilegiada d'Espanya amb l'Amèrica Llatina s'empetiteix des de fa una dècada. La crisi ha retallat les aportacions econòmiques espanyoles a un continent en creixement on el Brasil s'ha menjat el buit que ha deixat una Espanya en recessió, marginada del centre de gravetat de les cimeres dels nous líders iberoamericans. La crisi econòmica i l'atur són els dos grans temes que la premsa brasilera associa ara a la paraula Espanya. Res a veure amb la imatge de conqueridors de fa 15 anys, quan els grans conglomerats espanyols, encapçalats per Telefónica, van liderar, al davant dels EUA, la inversió estrangera en el procés de compra d'empreses privatitzades al Brasil.

Al febrer el president xilè, Sebastián Piñera, rebia Mariano Rajoy amb un: "Benvingut a l'hemisferi sud, benvingut a un món millor".

*En aquesta informació hi han treballat: Núria Ferragutcasas, Laia Forès, Isaac Lluch i Joaquim Piera