Mireia Manzano: "Em fa por l'engany. Que juguin amb els nostres sentiments i ens manipulin"

BarcelonaNo una carrera, sinó dues. La Mireia Manzano va triar humanitats i ara s'està formant en infermeria. Té 22 anys i no és una ni-ni , perquè estudia i treballa a la tarda impartint classes extraescolars d'anglès.

Quin va ser el primer contacte amb la política? Quina percepció en tens?

Són records vagues... A primer de carrera, vaig tenir contacte amb les associacions d'estudiants, però no m'hi he implicat mai. La política sempre m'ha fet una mica de por. Tinc por que m'utilitzin. No confio gaire en els partits, sincerament.

No hi confies perquè t'han decebut després de fer-los confiança?

No he optat mai per una opció que hagi acabat governant, però la meva relació amb la política sempre ha sigut de desconfiança, perquè considero que és elitista, tèrbola i que no representa les persones.

Com et relaciones amb la política?

A través del que llegeixo als diaris i del que diuen els companys. Però quan llegeixo el diari, em costa molt creure que el que em diuen és objectiu.

No confies en els periodistes, tampoc?

[Riu.] Crec que donen opinions que per ells són neutrals, però que estan mediatitzades per les seves. A les xarxes socials ara tothom pot dir el que pensa, però això té una repercussió política molt minsa.

Qui creus que t'influeix per decidir el teu vot? O el decideixes sola, conscient?

No, no! La decisió no la prenc tota sola, perquè sóc molt influenciable, sense adonar-me'n, i això és el que em fa por. M'influeix la gent del meu entorn, gent implicada socialment i, encara que no ho vulgui, d'alguna manera el que llegeixo als diaris m'influeix.

Ara, davant de les eleccions del 25-N, què et planteges? Aniràs a votar?

Sí que hi aniré, perquè és el meu dret i el meu deure, però tinc dubtes sobre què he de votar.

¿Estàs preocupada per la situació social i econòmica del país?

Sí, em preocupa i m'angoixa. I, personalment, tinc moltes ganes de marxar d'aquí. Si tinc opció de fer-ho, quan acabi infermeria me n'aniré, perquè tinc moltes ganes de viatjar, i tinc energia, i aquí se'm pot oferir bastant poc. Tinc la sensació que ens descuiden, que no ens estan ajudant gaire a sentir-nos valorats. En altres països s'ajuda molt més els joves, i crec que hi haurà una sagnia important de gent que marxarà.

En el dia a dia, què t'amoïna? Què et genera més preocupació?

La por a l'engany. Que juguin amb els nostres sentiments i que ens puguin manipular des de la política i no ens en adonem. I les desigualtats socials. Però veig cada vegada més gent jove disposada a lluitar pel que creuen just, implicada a defensar causes justes...

La discussió sobre el nou marc polític per a Catalunya no sents que ara sigui determinant?

Sí, aquestes eleccions decidiran això, però què passarà després? No ho acabo de veure clar... En part, tinc una mica de por i il·lusió, i ganes d'enfrontar-me al que pugui venir. Veig que aquest tema es viu com un enfrontament, però jo no renego de la meva identitat i mai ho he viscut com un problema.

Una última cosa que m'encurioseix. Per què infermeria després d'humanitats? D'una opció de pensament a una opció d'acció directa amb les persones.

Humanitats la vaig triar per tenir cultura i perquè m'obrís portes, però el que volia era treballar en alguna cosa pràctica, i social. Tocar la realitat.