Oblideu parlar de res més que de l'estat propi

BARCELONAEls partits la passaran magra per parlar de res més que no sigui l'estat propi a la campanya del 25-N. Seran plebiscitàries i Artur Mas ha aconseguit en els últims dies situar el debat allà on li interessa concretant la seva transició nacional. El principal partit de l'oposició, el PSC, té un context intern i extern advers.

CiU Buscant concentrar tot el vot independentista

Fa unes setmanes CiU no les tenia totes. Les enquestes els auguraven una sensible pèrdua de diputats. Els situaven per sota dels 60 escons, cosa que els farien més dependents dels pactes per governar. La manifestació de la Diada i la concreció del discurs sobiranista han permès a Artur Mas obrir (i liderar) un nou cicle polític presidit pel debat nacional i en el qual les retallades i una economia que no remunta quedaran en segon pla. La federació centrarà la campanya en Mas i en la necessitat que el president tingui majoria absoluta per encarar amb garanties (i sense el cost de la fractura social) el camí cap a l'estat propi. Es tracta de sumar tot el vot sobiranista frenant fugues a ERC, engolint SI i mirant de sumar desencantats del PSC per compensar possibles pèrdues de votants autonomistes. Al programa de CiU hi figurarà el dret a decidir i l'estat propi (caldrà veure com ho concreten Mas i Josep A. Duran i Lleida), però també seguirà el compromís amb l'austeritat i les retallades que se'n deriven.

PSC Repetir el seu pitjor resultat ja seria un èxit

Les eleccions arriben per al PSC en el pitjor context. Si Mas no forma un front independentista explícit -CiU ho rebutja- li serà difícil mobilitzar l'electorat menys catalanista, el que deserta els socialistes a les autonòmiques però no els falla a les generals. El PSC no vol aparèixer al costat del PP com "el partit antiindependència", però tampoc afina el missatge sobre el dret a decidir. La direcció ho vol vincular a una reforma a fons de la Constitució, que necessitaria el concurs de PSOE i PP per convertir Espanya en federal i plurinacional. Una quimera en tota regla. I la bandera de les retallades, que va alçar a les municipals sense èxit, quedarà arraconada. A tot plegat se li afegeix la debilitat del seu primer secretari, Pere Navarro, qüestionat internament i que fa tres setmanes va situar al capdavant del grup parlamentari Xavier Sabaté, que avui farà la seva primera i última intervenció com a cap de l'oposició. L'avançament frustra, a més, les primàries obertes que va prometre Navarro. Si n'hi ha seran convencionals i només s'enfrontarà a Montserrat Tura. Navarro no es planteja perdre-les. Fer les llistes no serà fàcil i les lectures de purga al sector més catalanista (pocs exconsellers repetiran) sovintejaran. Quan el 28-N José Montilla va treure 28 diputats, al carrer Nicaragua pensaven que ja havien tocat terra. Dos anys després poden fer bo que en política això mai es pot dir.

PP Antiindependentisme nítid i sense concessions

Alícia Sánchez-Camacho, la sòcia més fidel a Mas fins a l'estiu, va marxar ahir de l'hemicicle sense saludar el president. A les eleccions pagarà el cost de les retallades de Mariano Rajoy -que poden ser més intenses quan arribi el rescat espanyol-, però basarà el seu discurs en l'oposició frontal a l'independentisme de CiU. El PP fa temps que treballa en argumentaris contra l'estat propi i el pacte fiscal. Somia a seguir fent forat en l'espai del PSC i ara en el de CiU.

ICV-EUiA Treure rèdits de l'oposició més rotunda

Joan Herrera s'ha sentit dir molts cops que ell era el veritable cap de l'oposició. Amb el PSC desdibuixat i el PP i ERC competint per ser aliats de CiU, ell ha combatut nítidament a les retallades. Ara buscarà treure'n el rèdit, intentant sumar vot desencantat socialista. S'ha emancipat definitivament del PSC donant suport al pacte fiscal. Que el partit del 25-N no es jugui en l'eix social pot perjudicar-lo. Herrera ha resolt de manera consensuada el debat nacional al partit abraçant la radicalitat democràtica del dret a decidir. Coincidirà amb Mas en la necessitat d'exercir el dret a decidir en la pròxima legislatura, també per l'estat federal.

ERC El risc de pagar els plats trencats del seu èxit

ERC, que ha refet amb Oriol Junqueras la seva convivència interna, viu la paradoxa que pot pagar els plats trencats de l'èxit del discurs que fa vint anys feia en solitari. L'apel·lació de CiU al vot útil independentista pot ser mortal per a ells. Hauran d'afinar molt per aspirar a recuperar la bossa de vot que van perdre amb els tripartits. Es presentaran com la garantia de l'estat propi. Fer llistes que acontentin tothom a ERC no serà fàcil per a Oriol Junqueras.

SI i C's Terreny adobat a les fagocitacions

SI va néixer amb un únic objectiu: la independència. I C's també: combatre el nacionalisme català. Hauran de demostrar que són més eficaços que els partits grans.