WASHINGTONEls encerts i errors més importants del primer mandat del president Barack Obama són en l'economia i difereixen segons la ideologia de cada crític. Res és blanc o negre, tampoc en política. La gestió econòmica d'Obama en el seu primer mandat està plena de matisos. Quan va jurar el càrrec el gener del 2009, el país estava immers en una de les pitjors crisis des de la depressió dels anys 30. L'economia estava en caiguda lliure amb una contracció del 3,4% i un ràpid augment de l'atur que estava en un 7,8%.
En el seu primer any, Obama va impulsar un paquet d'estímul econòmic de 787.000 milions de dòlars que ha estat molt criticat. Els republicans consideren que ha estat un fracàs estrepitós, ja que només ha aconseguit augmentar el ja elevat deute del país. Tres anys i mig després, la recuperació econòmica és molt lenta, amb una desocupació del 8,3% i un creixement dèbil del 2,2% durant l'últim semestre.
"El govern hauria d'haver atacat el dèficit fiscal i haver reformat els programes d'ajuda social i del sistema tributari. Obama només ha posat en pràctica polítiques d'estil keynesià -com el foment d'obres públiques- que han fracassat", diu el professor d'economia de la Universitat de Harvard Robert Barro en un article al Wall Street Journal . Altres economistes, com el premi Nobel Paul Krugman, creuen que les polítiques eren correctes però que Obama es va quedar curt, ja que calia una partida de diner públic més elevat per aconseguir un impuls més fort de l'economia i reduir l'atur.
Tot i així, una majoria dels economistes i la independent Oficina Pressupostària del Congrés afirmen que les seves mesures d'estímul van evitar una depressió econòmica als EUA. Aquestes impopulars polítiques van evitar el desastre i, segons algunes estimacions, van salvar entre 1 i 3 milions de llocs de treball. Més popular, tot i que no exempt de crítiques, és el seu rescat de les grans automobilístiques del país.
El pes del deute públic
Un altre error econòmic és no haver reduït el deute públic de 15,9 bilions de dòlars i haver fracassat en la negociació amb els republicans per retallar la despesa del govern i millorar els ingressos de l'estat amb un increment dels impostos als més rics. Tampoc va poder evitar la degradació històrica dels bons sobirans dels EUA durant la crisi del sostre del deute i el mercat immobiliari es recupera molt lentament.
El seu gran desencert, però, és la falta de bona comunicació. Ni ell ni el seu equip econòmic van desxifrar la magnitud de la crisi i es va prometre una recuperació que era molt complicada. Sota el seu lideratge s'han creat quatre milions de llocs de treball, però no ha estat suficient perquè també se'n van perdre 4,3 milions. Aquestes dades posen en perill la seva reelecció.
