ELECCIONS AL PARLAMENT
Dossier 18/11/2012

La dura lluita pel vot independentista

Cinc partits competeixen per dirigir o condicionar el procés cap a l'estat propi, però la gran bossa d'indecisos se situa entre CiU i ERC

Ferran Casas
4 min
Gràfic sobre els indecisos del 25-N amb dades del CEO i del CIS

BARCELONAEl dia abans que comencés la campanya, el Centre d'Investigacions Sociològiques i el Centre d'Estudis d'Opinió van fer públiques enquestes. Després de passar per la cuina ,l'una i l'altra mostraven resultats dispars en l'atribució d'escons i també matisos a l'hora de quantificar quants catalans dubtaven qui votar (el 36% la primera i el 29% la segona). Coincidien, però, en una dada: un 28% dels indecisos ho són entre combinacions de partits favorables a la consulta per l'estat propi (CiU, ERC, ICV-EUiA, SI i la CUP). I dins d'aquest front, més ampli que mai i que aspira a dos terços dels 135 escons, hi ha una dura pugna. Són cinc actors que l'electorat percep que no entorpiran el procés cap a l'estat propi o que l'impulsaran amb més o menys decisió.

Els sondejos coincideixen que la gran concentració d'indecisos dubta entre CiU i Esquerra, també si hi afegim les combinacions amb partits contraris a l'estat propi. Són menys voluminoses les combinacions sobiranistes que tenen com a protagonista ICV -que combat sobretot amb el PSC al flanc esquerre- o a SI i la CUP, que patiran molt per seguir o entrar al Parlament. No hi ha, ni de bon tros, unanimitat per donar-los representació.

De 130.000 a 190.000 que dubten

Entre un 13% i un 15% dels indecisos ho són entre les formacions que lideren Artur Mas i Oriol Junqueras. Amb una participació com l'estimada -del 65%- la bossa en joc és d'entre 130.000 i 190.000 electors, determinants per a l'anhelada majoria absoluta de la federació o per permetre als republicans fer realitat el somni de liderar l'esquerra catalana i convertir-se en la segona força.

Els republicans es van enfonsar el 2010, ja que van passar de 21 a 10 escons. Els vots perduts van anar a noves opcions (SI i Reagrupament), i la resta es van quedar a casa o van passar-se a CiU. Junqueras havia recuperat terreny l'últim any. Els pactes puntuals entre CiU i el PP en temes com els pressupostos o els òrgans de govern de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals eren terreny adobat al seu discurs. El seu reclam és una ERC forta per assegurar que CiU no reculi i malbarati el somni. Ahir el va tornar a repetir en el míting central a Barcelona, i en un vídeo electoral animat i ad hoc per captar indecisos en què apareix empenyent Mas cap a l'estat propi a ulls del món.

Però la Diada va canviar les coses i Mas es va fer seu el full de ruta sobiranista dels manifestants. No hi havia marge per negociar amb pragmatisme el pacte fiscal, i Rajoy tampoc hi va accedir. Mas va convocar eleccions plantejant-les com un plebiscit entorn a un procés sobiranista que ell vol liderar amb les mans lliures. I per convèncer qui dubta repeteix, a cada míting, que "no farà marxa enrere", perquè: "Per seguir sent Catalunya necessita un estat. I l'espanyol no vol ser el dels catalans i, per tant, en necessitem un, com totes les nacions".

Només Josep Antoni Duran i Lleida, líder d'Unió, que avui al migdia farà a Barcelona el primer míting important amb Mas, posa algun matís a la seva estratègia. L'un i l'ltre van pactar no discrepar en públic sobre si la consulta s'ha de fer o no de totes totes al marge de l'opinió i la legalitat espanyola. I no ho han fet. Però mentre Mas i CDC en bloc demanen el vot per l'estat propi, el líder d'Unió diu que l'ampli suport a Mas obligarà el PP i el PSOE a negociar.

Els cos a cos amb Duran

Junqueras busca sempre el cos a cos amb Duran per sumar els indecisos. El líder d'Unió va denunciar dies abans de la campanya que els principis d'ERC són "no tenir principis", però res més. Qui no confronta amb els republicans és Mas, que també disputa una àmplia franja d'indecisos al PSC, el partit que menys fidelitzat té l'electorat. I Junqueras tampoc el burxa fent-lo culpable personal de les retallades. Es presenta com l'aliat de fiar.

Mas no vol ni sentir a parlar -si més no, abans del dia 26- de fer el camí de bracet d'ERC, de qui CiU recorda que no pot exhibir un currículum bo al Govern. I avisa que tot el que sigui dividir el vot sobiranista debilita qui el lidera i, per tant, el procés. D'aquí que reclami "vot prestat i excepcional". Ja sigui amb manifestos "progressistes" o apel·lacions al vot útil: "El 25-N ningú es fixarà en el resultat d'alguns partits", deia ahir en referència velada a ERC.

Banca Catalana torna

Tot per desactivar o girar a favor el possible impacte de les informacions d' El Mundo que acusen, a partir de suposats esborranys policials, Artur Mas i Jordi Pujol d'enriquir-se amb el finançament il·legal de CDC. No hi ha enquestes fetes després d'aquestes informacions (els sondejos d' El Periódico, El País i La Vanguardia d'avui deixen CiU lluny de la majoria absoluta i preveuen pujades desiguals per a ERC), però Mas les ha convertit en atacs al procés català. CiU ja temia que la premsa espanyolista tragués draps bruts. ERC i ICV no s'hi han enganxat, però la resta sí. Mas ha reaccionat presentant querelles. Pujol també, i ahir va treure a passejar el cas Banca Catalana, quan al final del seu primer mandat la fiscalia l'investigava per gestió irregular. Allò, en la campanya electoral del 1984, no només no li va passar factura, sinó que qui aleshores liderava el projecte d'omplir de competències i sentit la Generalitat va enfilar-se de 43 a 72 escons. El tancament de files va ser monumental, i Esquerra la gran perjudicada.

stats