L'estat del benestar, al límit: una radiografia

BarcelonaLes polítiques d'austeritat imposades per Europa i que Madrid ha traslladat a les autonomies han afectat bàsicament els serveis socials i han dut l'estat del benestar al caire de l'abisme. Tres anys de retallades han aprimat totes les partides, i la mínima rebaixa pot tenir un cost social elevat.

L'ARA posa deu exemples per il·lustrar la situació crítica que pateixen molts d'aquests programes. En podríem haver triat més, però aquests deu serveixen per fer-se una idea del que pot passar si Madrid no flexibilitza l'objectiu de dèficit a les autonomies que més ho necessiten.

Avui Catalunya, el País Valencià i les Illes Balears són a la cua en despesa sanitària per habitant tot i patir un fort dèficit fiscal. Catalunya hi destina 1.150 euros per habitant i any.

1 - Intervencions quirúrgiques

• Despesa: 834 milions d'euros
• Departament de Salut
• Activitat quirúrgica que el Servei Català de la Salut compra als hospitals concertats

La sanitat catalana ha viscut dos anys convulsos entre les retallades de la Generalitat i les noves mesures del govern espanyol. El 2011 el departament de Salut va aplicar les mesures d'ajust -des de reduccions de sou fins a tancament de llits, quiròfans i menys compra d'activitat als hospitals- per complir amb la retallada del 10% del pressupost de salut -la primera en 15 anys- per frenar la generació de dèficit. L'objectiu era reduir gairebé 900 milions d'euros, que finalment es van quedar en 864. Tot i l'ajustament, el pes de Salut en el pressupost de la Generalitat va ser del 38%, tant el 2011 (9.188 milions d'euros) com el 2012 (8.756 milions d'euros). Per complir amb les retallades, el Servei Català de la Salut va comprar el 2011 un 10% menys d'activitat als hospitals i també va reduir un 2% la tarifa que paga pels serveis que contracta. "S'ha de posar fi a la disminució de l'activitat assistencial. El 2012 es va recuperar una mica però encara està molt per sota de l'estàndard habitual", diu Francesc Duch, president de Metges de Catalunya. L'any passat es va comprar activitat quirúrgica als hospitals per valor de 834 milions d'euros però els efectes de les retallades encara s'arrosseguen. Es van traduir, sobretot, en un augment de les llistes d'espera per operar-se i en una reducció dels llits d'hospitalització. L'any 2010 a Catalunya hi havia 14.072 llits convencionals en els centres d'hospitalització d'aguts i el 2011 es van reduir fins als 13.167. Les retallades també van disparar durant el 2011 les llistes d'espera per a operacions, que van créixer un 42%. De mitjana, el temps d'espera es va incrementar en 14,6 dies i, segons Salut, són patologies que podien esperar. Aquest any Salut ha anunciat que les llistes d'espera s'han reduït un 12%, però la Plataforma d'Afectats per les Retallades Sanitàries assegura que han augmentat un 51% respecte a fa 2 anys. Tot depèn del barem que s'utilitzi per supervisar les llistes. Duch alerta que també s'ha incrementat la llista d'espera per a proves diagnòstiques i per a visites a l'especialista. "I això repercuteix molt en el ciutadà", diu. "Les llistes d'espera pels procediments urgents i pels quals el retard suposa un deteriorament de la qualitat de vida han de ser línia vermella, tant o més que els trasplantaments", diu Jaume Puig-Junoy, economista de la salut de la UPF.

2 - Atenció oncològica

• Despesa: 142,5 milions
• Departament de Salut
• Institut Català d'Oncologia

El pressupost sanitari per càpita és a la cua de l'Estat -Catalunya ocupa el lloc 14è de 17 autonomies- i per sota de la mitjana europea. El 2012 la despesa sanitària per persona a Catalunya va ser de 1.150 euros, per sota dels nivells del 2007 (1.184 euros) i des del 2010 no para de decréixer. "No podem continuar amb aquesta davallada. Els pressupostos de la Generalitat haurien de prioritzar la partida de sanitat", diu el secretari general de Metges de Catalunya, Francesc Duch. Catalunya inverteix en sanitat un 8% del PIB, inclosa la privada. El sistema sanitari català pateix un subfinançament crònic. "Els diners disponibles per pagar la sanitat pública representen una proporció de la nostra renda que està lluny de la d'un país europeu -opina l'economista de la salut de la UPF Jaume Puig-Junoy-. La sanitat ja no aguanta més reducció de pressupost", afegeix. I una línia vermella que tots estan d'acord que no es pot traspassar és l'atenció oncològica i els trasplantaments. "És una línia vermella que no es pot tocar ni es tocarà. Hi ha coses en què es pot fer de més o de menys i en d'altres que no", diu Pere Montserrat, director de l'Organització Catalana de Trasplantaments. Durant el gener i el febrer del 2013 s'han fet més trasplantaments que en el mateix període del 2012. Pel que fa a l'atenció oncològica, l'activitat va ser de 167.916 serveis el 2012. A tall d'exemple, l'any passat es van destinar 142,5 milions d'euros a l'Institut Català d'Oncologia tot i que són molts més els hospitals on es fa atenció al càncer. Salut es va comprometre que la cirurgia oncològica no superés els 45 dies d'espera, i la cardíaca els dos mesos. No obstant, alguns metges van denunciar a l'ARA que durant les retallades es van superar aquests terminis.

3 - Atenció primària

• Despesa: 1.537 milions d'euros
• Departament de Salut
• Atenció primària: medicina familiar

L'accés dels ciutadans als metges especialistes no és directe, sinó a través dels metges de primària. L'atenció primària és la porta d'entrada dels ciutadans al sistema sanitari. Es calcula que el 90% dels problemes de salut dels ciutadans es resolen a l'atenció primària i només entre el 7% i el 10% requereixen atenció especialitzada. Els ciutadans fan, de mitjana, sis visites a l'any al metge de família. El nou model sanitari vol dotar encara de més resolució l'atenció primària per descongestionar els hospitals -ja s'ha passat de 990 hospitalitzacions per cada 100.000 habitants el 2009 a 970 el 2012- i ha fixat com a prioritat l'atenció als malalts crònics, ja que ara el 70% de la despesa en salut es destina a atendre aquest tipus de malalts. A Catalunya hi ha més de 36.000 ciutadans que ingressen més de tres vegades a l'any a l'hospital i l'objectiu és que un programa de malalts crònics permeti alliberar llits als hospitals. Els professionals de la primària ja estan d'acord a tenir més capacitat de resolució, però demanen que això vagi acompanyat de més recursos. Ara ja no es cobreixen les baixes ni les jubilacions i els professionals han vist com augmentava la càrrega de feina mentre se'ls retallava el sou, com a la resta del sector públic. El pressupost destinat a la primària té un pes del 18% sobre el pressupost total del Servei Català de la Salut. L'any passat s'hi van destinar 1.537 milions d'euros, una xifra lleugerament inferior a la del 2011 (1.567 milions d'euros). Durant el 2011, l'any de les retallades al sector salut, es va reordenar el mapa de centres d'atenció primària i es van tancar alguns ambulatoris o se'n va reduir l'horari. El secretari general de Metges de Catalunya, Francesc Duch, demana que "no hi hagi nous tancaments" de centres. "En atenció primària tenim evidència que l'acostament de recursos a la població és tradueix en indicadors positius de salut", assegura. I el metge de família Jaume Sellarès afegeix: "Retallar en primària és un disbarat perquè és la més eficient, té més capacitat de resolució i administra millor els fàrmacs. A més, els sistemes basats en atenció primària són més eficients que els basats en atenció especialitzada". L'atenció primària està en ple procés de reforma per dotar els centres i els professionals de més autonomia de gestió. Entre d'altres, podran administrar el seu pressupost.

4 - Dependència

• 1.553,20 milions d'euros
• Departament de Benestar Social i Família
• Ciutadans amb grau de dependència reconegut

La llei de la dependència va néixer amb unes previsions de beneficiaris errònies, molt per sota de les necessitats reals i amb un finançament insuficient, que les comunitats autònomes han hagut de compensar. "La llei no s'ha complert mai, en el sentit que el finançament que venia de Madrid mai ha estat el que havia de ser, i la Generalitat sempre hi ha hagut d'aportar més del 50% que estava previst", recorda Teresa Crespo, presidenta d'Entitats Catalanes d'Acció Social (ECAS) i del Consell Assessor de Polítiques Socials i Familiars. Segons el departament de Benestar, l'any passat l'Estat va cobrir el 20,88% del finançament públic de la llei i la Generalitat va haver de carregar amb el 79,12% restant. "Tot i la deslleialtat estatal, el Govern ha mantingut fins ara els seus compromisos", afegeix Toni Codina, director general de la Taula d'Entitats del Tercer Sector Social. Codina considera que "les retallades en drets i en pressupost per a les persones dependents les ha protagonitzat l'Estat, i han provocat encara més pressió sobre les castigades finances de la Generalitat".

Des de fa temps els esforços econòmics de la Generalitat s'han demostrat insuficients, i aquesta insuficiència s'ha acabat traduint en un alentiment de la tramitació de peticions, que fa que no accedeixin al sistema totes les persones que ho haurien de fer, perquè no hi ha diners per a tothom: "La Generalitat està frenant cada cop més l'atorgament d'ajudes per a la dependència, i hi ha molta gent que no hi pot accedir tot i que compleixen les condicions", denuncia Teresa Crespo. En aquest sentit, diu Crespo, "una nova retallada provocaria un alentiment encara més gran que seria mortal". Segons la presidenta d'ECAS, la despesa en aquest àmbit "ja no es pot reduir més", perquè actualment "ja hi ha moltes famílies que no reben cap tipus d'ajut tot i que hi tenen dret". Crespo recorda que aquest sector de la població "és un col·lectiu molt feble". Toni Codina coincideix amb la presidenta d'ECAS i adverteix que "noves retallades en aquest àmbit afectarien una vegada més el sector més vulnerable de la nostra societat".

Els especialistes en aquest àmbit creuen que els recursos actuals ja són insuficients i que una retallada sobre aquestes xifres actuals seria insostenible, i també es pregunten com pot ser que la Generalitat es plantegi una nova llei catalana de promoció de l'autonomia personal si després no hi haurà recursos per finançar-la. "La llei de la dependència també incorporava el tema de promoció de l'autonomia, i després ja no se'n va parlar més", recorda Teresa Crespo, abans de donar el seu punt de vist sobre aquesta hipotètica nova llei catalana de promoció de l'autonomia personal. "Si ja no es cobreix la dependència, es podran cobrir menys encara programes o accions per fomentar l'autonomia de les persones", afirma l'assessora del Govern. Malgrat la bona voluntat del plantejament, diu, aquesta nova llei "seria complicada d'aplicar en el context actual".

5 - Accés als fàrmacs

• Despesa: 1.451 milions d'euros
• Departament de Salut
• Factura farmacèutica

El 2012 la despesa farmacèutica en receptes ha estat de 1.451 milions d'euros, cosa que representa una disminució del 14,3% respecte al 2011 (1.692 milions d'euros). La reducció de la despesa farmacèutica s'ha aconseguit gràcies a la potenciació dels medicaments genèrics i a la dispensació de l'alternativa terapèutica més barata. A més, l'euro per recepta va permetre recaptar entre el 23 de juny i el 31 de desembre del 2012 45,7 milions d'euros. Però l'impacte de la taxa ha estat més important perquè, dels 242 milions de reducció de la despesa farmacèutica, 110 milions s'atribueixen a l'euro per recepta. El Govern va insistir, quan l'Estat va obligar a retirar la taxa, que havia servit per finançar serveis sanitaris. Els farmacèutics estan ara patint la falta de liquiditat de la Generalitat. El Govern els deu l'import de les receptes dispensades durant el mes de novembre (94,7 milions d'euros) i desembre (99,4 milions) -la factura pendent de gener la va pagar aquest mes de març- i no podrà satisfer-les fins que el govern espanyol faci un nou pla de pagament a proveïdors. Els impagaments -que també els pateixen hospitals, centres sociosanitaris i residències- han posat al límit les farmàcies fins al punt que no poden pagar als proveïdors i ja hi ha problemes per trobar a les farmàcies els fàrmacs més cars, com immunosupressors o tractaments per al càncer. Per ara, una farmàcia subministra a una altra o el farmacèutic compra per encàrrec, però el sector alerta que si no se'ls paga hi ha "risc de possible desabastiment"."Treballem amb malalts i no sabem si els podrem subministrar la medicació el mes que ve", diu la farmacèutica Meritxell Parera.

6 - Beques menjador

• 67,6 milions d'euros per a beques menjador socials
• Departament d'Ensenyament
• Cobreixen el menjador escolar per a famílies amb rendes baixes

Fa dos anys que el pressupost del departament d'Ensenyament manté congelat el nombre de beques menjador de tipus social en 61.000. Es tracta de les beques no obligatòries que concedeix el Govern a les famílies amb pocs recursos (al voltant de 6.000 euros nets a l'any, tot i que el barem l'estableix cada municipi), ja que, a part, hi ha les beques menjador obligatòries, que la llei obliga a donar als alumnes que han de desplaçar-se necessàriament des d'un altre municipi per anar a l'escola pública (31.000 aquest curs). El pressupost del 2012 preveia una davallada de les beques socials a 48.000, però la conselleria va garantir de seguida que aquesta retallada no es faria i que es mantindrien les mateixes 61.000. A un preu de 6,2 euros per àpat, suposa una partida de 67,6 milions d'euros. Però el problema que denuncien tots els agents implicats és que mantenir el mateix nombre no és suficient, perquè la quantitat de famílies necessitades ha crescut enormement amb la crisi. És a dir, que cada cop hi ha més famílies que arriben al nivell de renda exigit per cobrar la beca i es queden sense.

Amb el creixement dels índexs de pobresa, aquests ajuts "són una manera d'assegurar que tots els infants puguin menjar calent almenys un cop al dia", assenyala la presidenta d'Entitats Catalanes d'Acció Social (ECAS) i del Consell Assessor de Polítiques Socials i Familiars del Govern, Teresa Crespo, per a qui garantir les beques és "fonamental".

En els últims cursos Ensenyament ha buscat, fins i tot, finançament privat per a aquestes beques a través d'entitats com l'Obra Social de La Caixa. També ha tractat d'eliminar l'obligatorietat de les beques per desplaçament per alliberar aquests recursos per a beques socials, una iniciativa que va ser rebutjada al Congrés de Diputats, van explicar des d'Ensenyament.

"Amb un 25% de famílies en risc d'exclusió, això és un tema que s'ha d'atendre clarament, i garantir el menjar dels nens. Però les beques són insuficients, potser cal reorientar una mica el tema amb un tipus de menjadors més socials, i no sé si ho hauria de pagar Ensenyament o Benestar Social", apunta el president de la Federació de Moviments de Renovació Pedagògica, Jaume Aguilar. Per Aguilar, "temes tan bàsics com el menjador i el material escolar s'han de resoldre perquè estiguin garantits per a tots els alumnes", ja que actualment la retallada a les despeses de funcionament dels centres escolars "els ha deixat sense recursos suficients per poder becar els seus alumnes en aquestes dues qüestions".

7 - Atenció a la infància

• 189,40 milions d'euros
• Departament de Benestar Social i Família
• Menors d'edat en situació de risc

El programa d'atenció a la infància i l'adolescència del departament de Benestar Social i Família es destina a actuacions contra els abusos sexuals i el maltractament infantil, o a l'atenció dels menors tutelats. Jaume Clupés, president de la Federació d'Entitats d'Atenció i d'Educació a la Infància i l'Adolescència (Fedaia), ja ha traslladat al Govern la seva preocupació, perquè "hi ha 3.000 nens que estan tutelats i és l'administració la que ha de respondre per ells". Per Clupés, "retallar més el pressupost podria posar en dubte aquesta situació", i les entitats que atenen aquests menors "necessiten almenys mantenir els ingressos per cobrir les necessitats bàsiques". El president de la Fedaia, de fet, demana que la inversió en polítiques d'infància s'incrementi fins al nivell de la mitjana europea, del 2% del PIB. Actualment, Catalunya inverteix en infància tot just l'1% del PIB. "Estem massa allunyats. A Europa la família i la infància estan molt més protegides", sentencia.

8 - Ensenyament de 0 a 3 anys

• 48,6 milions d'euros
• Departament d'Ensenyament i municipis
• Famílies amb nens d'entre 0 i 3 anys

L'educació dels 0 als 3 anys no és obligatòria i, per tant, tampoc gratuïta. L'escola bressol pública està finançada pel Govern i cada municipi, però sempre hi ha una part que paguen les famílies. Un preu que s'ha encarit progressivament per les retallades, en un moment de crisi de l'economia domèstica. Però aquest no és només un problema de conciliació laboral, sinó també educatiu. "El desenvolupament emocional en aquesta edat és vital i l'aprenentatge que hi fa té continuïtat per esquivar el fracàs escolar", diu el president de la Fedaia, Jaume Clupés. De fet, hi ha estudis que constaten que anar a l'escola bressol augmenta les possibilitats de seguir estudiant en l'etapa postobligatòria.

Però Ensenyament ja ha avisat que els 48,6 milions destinats el 2012 baixaran. De l'ajut de 1.800 euros per plaça que donava el 2010 s'ha passat a 1.300 en l'últim curs. Per al curs que ve Ensenyament ja ha anunciat que baixarà més i que anirà en funció de la renda. "L'escola bressol incrementa la cohesió social", apunta el president de la Federació de Moviments de Renovació Pedagògica, Jaume Aguilar, però assenyala també "altres línies vermelles" en Ensenyament, com "la necessitat d'inversió en secundària i FP, per garantir el futur del país".

9 - Renda mínima d'inserció

• 130 milions d'euros
• Departament d'Empresa i Ocupació
• Persones que han esgotat totes les prestacions d'atur

La renda mínima d'inserció, l'antic PIRMI, va néixer com un ajut per a la inserció laboral que es rebia mentre no s'aconseguia una feina. Amb l'arribada de la crisi, però, es va convertir en l'única font d'ingressos per a les persones que han esgotat totes les prestacions d'atur, que en realitat tenen poques perspectives d'accedir a un lloc de treball. "Ara facilita uns ingressos mínims a menys d'un 10% de les 300.000 famílies que no tenen ingressos, de manera que les necessitats ja són molt superiors", lamenta el director general de la Taula d'Entitats del Tercer Sector Social, Toni Codina. En la seva opinió, aquesta partida "ha de ser intocable", ja que la seva reducció "agreujaria encara molt més els problemes de subsistència, de convivència i de seguretat".

La presidenta d'Entitats Catalanes d'Acció Social (ECAS) i del Consell Assessor en Polítiques Socials i Familiars, Teresa Crespo, diu que "aquestes 300.000 famílies sense cap ingrés estan en una situació molt extrema i és una urgència social molt important per a la qual s'ha de buscar uns solució". Codina afegeix: "Sigui el PIRMI, la renda garantida de ciutadania o la renda vital, m'és igual el nom i m'és igual el sistema o el model".

Amb la reforma de l'estiu del 2011, el Govern ja va endurir les condicions per accedir a la prestació. Tot i això, denuncia Crespo, "hi ha gent que compleix les condicions i que no hi entra, igual que passa amb la llei de la dependència, perquè el Govern es va posar com a objectiu reduir els beneficiaris i el pressupost, i ho ha acabat aconseguint".

10 - Lloguer social

• 50 milions d'euros
• Departament de Territori i Sostenibilitat
• Prestacions permanents de lloguer per a famílies amb rendes baixes i ajuts urgents per pagar rebuts de lloguer destinats a ciutadans amb ingressos insuficients

"La degradació de la situació econòmica ha fet virar l'enfocament de les polítiques d'habitatge: la prioritat ja no és facilitar l'accés del ciutadà a un pis sinó permetre que el mantingui, perquè perdre l'habitatge és sinònim d'exclusió social". La reflexió és de Carles Sala, secretari d'Habitatge de la Generalitat, i indica la magnitud de la crisi. Les partides associades al lloguer social, per tant, resulten imprescindibles en un context tan delicat. El Govern va destinar l'any passat 45 milions d'euros a les prestacions permanents de lloguer, els ajuts destinats a les famílies amb rendes baixes. Se'n van beneficiar unes 18.000 llars. Les aportacions per pagar el lloguer dels ciutadans amb ingressos limitats es van completar amb 1,6 milions d'euros destinats a les famílies que ja són inquilins d'un habitatge protegit (1.200 famílies van rebre aquestes prestacions el 2012) i tres milions més de la partida d'ajuts urgents.

El nou pla per al dret a l'habitatge del Govern, dotat amb 200 milions per als pròxims quatre anys, doblarà els ajuts a les famílies desnonades. Tanmateix, s'endevina com un esforç insuficient per atendre la magnitud del drama dels desnonaments. A l'administració se li ha retret la falta de solucions àgils. "Les respostes polítiques han estat tímides i insuficients, i de vegades purament cosmètiques. Els programes socials d'habitatge de la Generalitat, força avançats, no només no poden disminuir sinó que és urgent reforçar-los amb més recursos, perquè a Catalunya tenim 230.000 famílies amb greus dificultats per accedir a un habitatge o per seguir pagant l'actual", reflexiona Toni Codina, director general de la Taula del Tercer Sector.