La mobilització contra els CIE creix malgrat els retocs d’Interior

BarcelonaEls centres d’internament per a estrangers (CIE) han estat en els llimbs legals durant gairebé cinc anys. Des de la reforma de la llei d’estrangeria del 2009, el govern espanyol tenia pendent regular el funcionament d’aquests centres amb un reglament, i no el va aprovar fins al març d’aquest any. La direcció general de la Policia va concretar els criteris d’internament en una circular interna enviada al juliol.

Però les modificacions que s’han fet amb els documents d’aquest any no han satisfet les veus més crítiques amb els CIE. Més enllà de les disfuncions del sistema i dels episodis d’incidents, es qüestiona la mateixa existència d’aquests centres. Lluny d’afeblir-se, la mobilització creix amb més força que mai, malgrat els retocs introduïts pel ministeri de l’Interior.

Quina funció tenen?

Pas previ a l’expulsió per la via administrativa o penal

La legislació d’estrangeria de l’Estat concep els CIE com un pas previ a l’expulsió del territori espanyol. L’internament només es pot allargar durant el temps imprescindible per portar a terme l’expulsió, i no pot superar els 60 dies. Si s’ha exhaurit aquest temps, o si no s’hi ha arribat però s’ha constatat que no es podrà expulsar l’intern dins del termini, ha de ser alliberat.

Als centres hi ha persones estrangeres que han de ser expulsades per la via administrativa i altres que hi són com a conseqüència d’un procés penal. Així, interns que no han comès cap delicte sinó que només són al país en situació irregular es barregen amb delinqüents condemnats a fins a sis anys de presó, per als quals l’expulsió és una mesura substitutiva de la pena.

Com funcionen avui?

La meitat dels internats el 2013 no van acabar expulsats

Segons les últimes dades d’Interior, a l’Estat hi ha vuit CIEs amb un total de 2.572 places. Segons l’últim informe de la Defensora del Poble, l’any passat es van internar, als set CIE en funcionament en aquell moment, un total de 9.002 estrangers. Pràcticament la meitat, 4.276, no van acabar expulsats.

L’informe del 2013 de l’entitat Pueblos Unidos, basat en entrevistes a 300 interns, conclou que el 18% eren persones acabades d’arribar al territori espanyol. El 50% tenien pendent l’expulsió administrativa, després d’haver viscut a l’Estat sense regularitzar la situació o d’haver tingut targeta de residència i no haver-la pogut renovar. Un 15% dels interns havien de ser expulsats arran d’un procés penal.

Què s’ha modificat?

Interior reconeix les disfuncions i es proposa solucionar-les

El consell de ministres va aprovar al març el reglament que regula per primera vegada el règim intern i de funcionament dels CIE. El text limita el paper de la Policia Nacional a l’àmbit de la seguretat, i encarrega a les ONG les funcions assistencials. A més a més, desenvolupa amb detall els drets i deures dels interns; segons el ministeri de l’Interior, “de manera molt garantista”.

La direcció general de la Policia va emetre al juliol una circular en què es concreten els criteris d’internament. Reconeixent les disfuncions actuals, s’explicita de manera més clara que mai que només s’ha de sol·licitar al jutge l’ingrés de l’estranger quan la repatriació sigui viable. Afegeix que hi ha alternatives als CIE, com la presentació periòdica davant d’un jutge.

Què en pensen els crítics?

Consideren insuficients les últimes modificacions

Cristina Fernández, membre de la plataforma Tanquem els CIEs, va definir el reglament aprovat al març com un “reglament de mínims”. Jose Peñín, portaveu de SOS Racisme, va valorar així la possibilitat que les ONG assumeixin l’assistència als interns: “Nosaltres volem fiscalitzar el que està passant, no col·laborar en la seva gestió”. També han denunciat carències en el reglament el Col·legi d’Advocats de Barcelona i fins i tot un dels jutges que vigilen el CIE de Barcelona.

Pel que fa a la circular policial que concreta els criteris d’internament, la plataforma estatal CIEs No la va definir com “una simple operació de maquillatge”. En un comunicat, la plataforma destacava que la circular reconegui que “durant anys s’han internat persones que d’acord amb la llei no serien expulsables”, i afegia que “simplement torna a deixar per escrit el que s’hauria d’haver complert durant tot aquest temps”.

Quina és la situació a dins?

Incidents a Barcelona i diversos intents de fugida a València

Els últims incidents que hi ha hagut al CIE de Barcelona han sigut la mort d’un ciutadà armeni a principis de desembre i suposades agressions de policies a interns la nit de Cap d’Any. Les entitats han denunciat que deficiències en el sistema de videovigilància han impedit aclarir si abans de suïcidar-se el ciutadà armeni va ser víctima de maltractaments. Tampoc s’han pogut veure les imatges de la nit de Cap d’Any. Els policies imputats han negat els fets.

Al centre de València, aquest mes de setembre, un grup de deu immigrants van aconseguir escapar-se. D’aquests, dos van ser detinguts l’endemà mateix. Pocs dies després es va registrar un nou intent, aquesta vegada més multitudinari. Un total de 17 interns van aconseguir fugir del centre, tot i que set van ser detinguts poques hores després. La plataforma CIEs No ha denunciat que els dos intents de fugida van anar seguits d’agressions policials com a represàlia.