La regeneració pendent
La crisi augmenta la desafecció i qüestiona el sistema: la llei electoral, la participació, els partits i la transparència són en el punt de mira
PolitòlegÉs difícil trobar a les enquestes un moment en què la crítica i el rebuig ciutadà a la política institucional hagi estat tan intens. Segons l'últim baròmetre del CEO, un 85% dels catalans es mostren poc o gens satisfets amb el funcionament de la nostra democràcia, el 80% pensen que els polítics busquen el benefici propi, un 72% creuen que la situació política catalana és dolenta o molt dolenta, i la xifra puja al 97% quan es demana per l'espanyola. Tanmateix, en aquest context la reacció majoritària no és de desinterès i alienació sinó que, ben al contrari, les enquestes detecten un repunt de l'interès per la política i les dades mostren que en els últims anys hi ha hagut més participació política, tan electoral com no electoral, en forma de protesta i acció col·lectiva.
No és un fenomen només català. A tot el sud d'Europa s'hi reprodueixen situacions semblants, que sovint tenen com a conseqüència l'emergència de noves formacions alienes al sistema tradicional, tal com s'analitzava ahir a l'ARA. Les polítiques d'austeritat imposades des de Brussel·les sense tenir en compte les preferències ciutadanes no són alienes al problema, però també hi ha factors interns, vinculats a problemes evidents de funcionament del mateix sistema polític.
Les nostres institucions van ser dissenyades en un context, el de la transició del franquisme a la democràcia, particular i amb condicionants molt forts que van portar, per exemple, a reforçar i sobreprotegir els partits, limitar la participació ciutadana en els afers públics i a dissenyar instruments per afavorir una elit política professionalitzada.
Avui el context ha canviat, però les institucions tenen problemes d'adaptació. Tanmateix, la degradació de la situació social i política fan més necessari que mai plantejar el debat sobre tot allò de la nostra democràcia que no funciona prou bé i que podria funcionar millor. Per això avui analitzem quatre dimensions del problema: el sistema electoral, la participació ciutadana, els partits polítics i les elits polítiques. Per a cadascun d'aquests àmbits, tractem d'identificar les qüestions més problemàtiques i rellevants, i discutim possibles alternatives, si més no per afavorir el debat.
