'CONTROLLER' DE L'ARAAcabem la legislatura parlant, sobretot, de política. El debat sobre el dret a decidir i l'estat propi ha remogut el panorama i ha monopolitzat l'agenda. Però, més enllà de la qüestió estrella del tram final, quines han estat les polítiques públiques del govern Mas? Quins temes ha tirat endavant i quins ha decidit aparcar? Fins a quin punt la seva acció de govern es correspon amb els compromisos que va adquirir amb la ciutadania abans de les eleccions? Per mirar de respondre a aquestes qüestions, i oferir una panoràmica rigorosa de la tasca de govern, l'ARA Control ha analitzat una selecció de 162 compromisos electorals de CiU, per veure en quin estat de compliment es troben en acabar la legislatura.
A grans trets, veiem com més de la meitat dels compromisos analitzats estan, a hores d'ara, incomplerts o no iniciats, mentre que al voltant d'un 40% estan en progrés o acomplerts de manera total o parcial. Entre els compliments més visibles trobem la supressió de l'impost de successions, l'eliminació de la zona 80, la derogació del codi ètic dels Mossos i la simplificació administrativa prevista a les lleis òmnibus, entre d'altres. Per contra, alguns dels incompliments més rellevants fan referència a les baixades d'impostos promeses, el manteniment dels recursos destinats a la sanitat, l'increment dels ajuts a famílies amb infants i la no-introducció de la taxa turística, per exemple.
Per departaments, els més fidels al seu programa han estat Ensenyament, Cultura i Economia, mentre que entre els que l'han acomplert menys hi trobem, especialment, el departament de Salut i, a certa distància, Justícia i Presidència.
És evident que el marc temporal condiciona els resultats: la legislatura es clou quan encara no fa dos anys de la presa de possessió del Govern, i això explica que trobem força compromisos que han quedat a mig fer: avantprojectes de llei inacabats, esborranys de programes i proves pilot que tot just s'engeguen. És lògic si tenim en compte que la planificació es va fer per a quatre anys. Però és evident també que no tots els compromisos requereixen tota la legislatura per executar-se.
Més enllà del factor temps, ¿a què podem atribuir el fet que la majoria dels compromisos analitzats es trobin, dos anys després, incomplerts o estancats? D'entrada, és obvi que els problemes financers i l'opció per les polítiques d'austeritat més estrictes han condicionat el Govern, que no ha canviat cap dels seus membres en dos anys. Això explica que els compromisos amb un percentatge més gran d'incompliments siguin els que preveien més despesa: gairebé un 70% estan incomplerts o estancats. Per contra, els de tipus només polític (obrir negociacions, impulsar acords, etc.) són els que s'han complert en una mesura més gran, seguits dels de caràcter organitzatiu. De fet, el Govern ha fet un èmfasi especial, per necessitat o convicció, en la reorganització de l'administració i dels serveis que ofereix.
Programa electoral poc realista
Ara bé, més enllà de la situació financera, per entendre el retrat final, cal tenir en compte les prioritats del Govern i, sobretot, un programa electoral que no sembla haver sigut redactat per complir-lo sencer. De fet, poc després de les eleccions l'executiu va optar per retallar els seus compromisos i elaborar un document anomenat Pla de govern , basat en el seu programa però d'un abast més modest. Seria raonable esperar que els programes electorals deixessin de ser una carta als reis per mirar d'acontentar tothom i que esdevinguessin fulls de ruta realistes de les prioritats de cadascú. Un canvi així podria millorar la qualitat de la democràcia.
