AQUEST DIUMENGE LA FILÒSOFA Marina Garcés va publicar a l’Ara Diumenge “Pensar en femení”Ara Diumenge, en què recordava que la feminista Wendy Brown no dubta a expressar la preocupació pel perill de convertir els estudis feministes en un gueto. I afegia: “Els que alimenten el patriarcat des de l’acadèmia, la cultura i els mitjans busquen que les dones ens ocupem només «de problemes de dones». Que fem de nosaltres mateixes un tema i un problema, delimitat i separat, en lloc d’entrar, contagiar i intervenir en els «seus» temes, amb altres maneres de fer i de pensar”.
També diumenge The Independent publicava l’avançament d’un estudi fet durant cinc anys a les universitats britàniquesThe Independent, titulat Gender and education, que conclou que el sexisme cultural perviu. Hi parlen docents que se senten tractades com a objectes sexuals, refusades per a la promoció, penalitzades per tenir fills. Només un de cada cinc professors és dona, i la proporció és inferior en rectores, tot i que en estudiants són el 50%. Hi ha testimonis que han preferit l’anonimat per por de represàlies, que detallen que quan parlen no se les escolta, o se’ls mira directament als pits i es comenta la seva aparença.
M’agradaria conèixer les vostres experiències a les universitats catalanes. Algun dia hi hauríem de dedicar un dossier. Afegiré, de forma complementària, que, quatre anys després de conèixer de més a prop mons amb poder com l’econòmic, no deixa d’alarmar-me la baixíssima presència femenina i la posició i feina de les dones que apareixen a les reunions, normalment per portar els cafès. Si teniu idees de com abordar aquests temes no dubteu a fer suggeriments. És cosa de tots.
