Publicitat
Publicitat

CANVIS SOCIALS

Adolescents: més llibertat, més responsabilitat

Internet i les noves tecnologies han transformat les relacions dels joves

El trànsit de l’edat infantil a l’edat adulta no està exempt d’entrebancs. Ningú ha dit que l’adolescència sigui fàcil. És una etapa de descobriments plena de canvis de tot tipus: físics, emocionals, socials i psicològics. És un període d’aprenentatge que s’inicia cap als 13 anys i que, tot i que formalment s’acaba als 18, es pot allargar més. Fer-se gran és un repte per a qui ho viu però també per als seus pares i, malgrat que per l’adolescència hi han passat totes les generacions, ara hi intervenen noves variables: des de l’accés a internet fins a les noves formes de relació. Els experts coincideixen que els joves d’ara tenen més llibertat però, a canvi, se’ls ha d’ensenyar a assumir més responsabilitats.

CONSUM DE PANTALLES

Gairebé el 58% dels nens d’entre 10 i 15 anys disposen de telèfon mòbil, i el 92% s’han connectat a internet per -en aquest ordre- consultar les xarxes socials, mirar el correu electrònic, xatejar i fer deures o treballs escolars. Els adolescents d’ara són nadius digitals i a través d’internet tenen les portes obertes al món i accés a continguts il·limitats. Aquest és un dels grans canvis respecte a generacions anteriors. “Abans estàvem tecnològicament més limitats. L’allau d’informació ara és més gran però això pot ser utilitzat en positiu: un noi de 15 anys ara té accés a les obres completes de Shakespeare en anglès”, valora Alex Castillo, president de la Federació d’Associacions de Mares i Pares d’Alumnes de Catalunya (Fapac).

CONTINGUTS VIOLENTS

Pares, docents i psicòlegs recomanen que hi hagi un control del temps que els adolescents passen davant la pantalla, sigui la de la tauleta, l’ordinador, el mòbil o la consola de videojocs, i que no tinguin l’ordinador a la seva habitació sinó en un espai comú. “El més important és que els pares puguin parlar amb els fills sobre el que veuen i debatre sobre l’impacte que determinats continguts poden tenir sobre ells. Perquè una cosa és la pantalla del videojoc i una altra la vida real. No hem de tenir por de segons quines converses”, assenyala Castillo.

Una de les queixes recurrents -i que la tragèdia de l’Institut Joan Fuster, del barri de Navas de Barcelona, en què un professor va morir a mans d’un alumne ha tornat a revifar- és que les sèries i els videojocs que consumeixen els joves contenen massa violència. Miquel Casas, cap del servei de psiquiatria de la Vall d’Hebron i catedràtic de psiquiatria de la UAB, creu que no es pot culpabilitzar els continguts violents dels comportaments agressius d’alguns adolescents. “Si tothom que veiés sèries i pel·lícules violentes volgués cometre crims, n’hi hauria milers, i no és així”. Per a la psicòloga Olga Piazuelo el problema no són els continguts violents -que sempre n’hi ha hagut- sinó “la falta de límits” i que “estan a l’abast de qualsevol nen”.

DROGUES

Més enllà d’internet, la gran preocupació dels pares són les addiccions i les drogues, ja que els 13 anys és l’edat en què els adolescents s’inicien en el consum d’alcohol, tabac o cànnabis. Un 21% de joves d’entre 14 i 18 anys han consumit cànnabis en l’últim mes i un 15% són consumidors de risc d’alcohol. “El consum de tabac s’ha substituït pel d’altres substàncies”, apunta el pedagog Enric Prats. L’adolescència també és l’etapa en què sorgeixen la majoria de malalties mentals. “I és clarament un període en què família, educadors, metges i polítics haurien de posar més atenció”, indica Casas.

HÀBITS QUOTIDIANS

Els adolescents dormen una hora menys que fa 10 anys. Aquesta reducció de son, sumada a una falta d’exercici, influeix directament en el seu rendiment escolar. “Estan més distrets, tenen insomni i obesitat”, alerta el pedagog i educador Gregorio Luri. Un dels motius és que el prime time televisiu és massa tard i això fa que els joves vagin a dormir passada la mitjanit. L’exemple més clar va ser Polseres vermelles, en què les queixes de molts pares va portar a avançar-ne l’emissió per internet.

També les noves tecnologies tenen part de responsabilitat. “Em trobo molts adolescents que estan connectats fins a les dues de la matinada i després van a l’escola més cansats, estan irritables i rendeixen menys”, alerta Piazuelo, que coordina el grup de treball d’adolescents en crisi del Col·legi de Psicòlegs de Catalunya. A més del son, hi ha tres hàbits més que haurien de ser “innegociables”, segons pedagogs i docents: l’esmorzar -que s’ha d’evitar que sigui “caòtic”-, la higiene i les quatre paraules “màgiques” - gràcies, perdó, confio i sisplau - , “perquè obren moltes portes”.

Els adolescents d’ara també consumeixen més que els de generacions anteriors: tenen mòbil als 13 anys i cotxe als 18. “Tenen un poder adquisitiu més alt i això és un reclam comercial”, diu Luri.

RELACIÓ AMB ELS PARES

L’adolescent està modelant la seva personalitat, passa per una fase de reafirmació i busca espais d’autonomia i d’independència dels pares. Això ha passat sempre però els experts consideren que el control social que abans hi havia sobre els joves ara és més limitat. Es recomana que durant l’adolescència els pares tinguin un paper “menys invasiu” i “més d’acompanyament”. Una de les fórmules que aconsellen els pedagogs és establir poques normes, que siguin clares i on el fill tingui “marge per moure’s”. “En cap cas s’han de negociar”, subratlla Prats. L’altra premissa és tenir clar que l’adolescència també és una etapa dels pares. “El que no hem de fer és delegar. En aquest moment potser és quan és més important el nostre rol”, sosté Àlex Castillo.

Els adolescents d’ara passen més hores sols. Un 34% dels joves diuen que els agradaria passar més temps amb el seu pare, un percentatge que es redueix fins al 21% en el cas de les mares, amb qui solen passar més temps. Segons la Fapac, la implantació generalitzada de la jornada intensiva a secundària ho ha accentuat: “Molts adolescents dinen sols i supleixen la figura d’un adult per la d’una pantalla”. Els experts consultats diuen que, tot i que a determinades edats els pares ja no poden imposar la seva autoritat, els adolescents haurien d’estar supervisats quan surten de l’institut.

Per contra, també hi ha l’altre extrem: la sobreprotecció, que està relacionada amb el fet que ara les famílies tenen menys fills. Abans era impensable que els pares anessin a matricular els fills a la universitat o que fossin ells els que triessin el pis d’estudiants, per posar un exemple.

L’ESCOLA

A diferència de fa dues o tres dècades, ara l’escola s’ha convertit en un espai en què també es treballa l’evolució de la personalitat de l’adolescent. “Abans l’aprenentatge estava basat en coneixements i currículums, i ara el docent també ajuda a formar el jove en tots els aspectes que acaben identificant una persona”, explica Juanjo García, director de l’Institut El Calamot, de Gavà. La clau per fer aquest pas ha sigut el trencament “de l’estructura jeràrquica educativa” per passar a una relació més pròxima entre docent i alumne, potenciada pel treball de les “competències socials” com saber expressar-se, parlar en públic, escriure, tenir esperit crític o aprendre a reflexionar. “La manera d’ajudar l’adolescent a madurar és donar-li responsabilitats. En el moment que comença a tenir l’oportunitat de decidir és quan aprèn dels errors i dels encerts i, de retruc, a madurar. Però s’ha de fer progressivament”, apunta García. Aquesta proximitat docent-alumne en cap cas s’ha materialitzat en un augment de conflictes, sinó tot el contrari. “És una relació més de tu a tu”, diu Prats.

ELS AMICS

La millor ajuda contra els perills que es troben els joves en plena adolescència -internet, consum de drogues, sexe, conflictes-és tenir un bon amic. “Poder parlar de qualsevol cosa amb algú de la seva edat i amb qui hi hagi confiança és un element tranquil·litzador”, mantenen els pedagogs. El sexe, les noves tecnologies o els estudis són alguns dels seus principals temes de conversa. Una de les dades que ho confirmen és que un 41% dels joves de fins a 17 anys asseguren que s’han sentit pressionats pels seus amics per treure bones notes. I tots els experts coincideixen que no hi ha cap recepta màgica per tractar els adolescents. L’adolescència l’han de passar els pares i els fills, i sortir-ne tan ben parats com sigui possible.

Més continguts de