Frec a frec entre Badalona i Terrassa per ser la tercera ciutat de Catalunya

BarcelonaEn el temps de descompte. Quan la lògica assegurava que per primer cop Terrassa superaria en població Badalona i es convertiria en la tercera ciutat de Catalunya, les xifres actualitzades de l’Institut Nacional d’Estadística (INE) confirmen que el somni dels egarencs haurà d’esperar. La tendència des del 1998, quan es va crear el padró continu, s’ha trencat i, per primer cop, la distància entre les dues ciutats ha augmentat. Si l’1 de gener del 2015 Badalona mantenia la tercera posició només per 440 habitants, l’any 2016 la diferència s’amplia a 513. La distància continua sent mínima, però la tendència ha canviat a favor de Badalona. Les últimes dades donen 215.634 habitants a Badalona i 215.121 a Terrassa. Molt lluny, els 254.804 habitants de l’Hospitalet de Llobregat la confirmen com a segona població, mentre que Barcelona continua sumant-ne més que les altres tres ciutats juntes: 1.608.746 persones empadronades.

L’any 1998 la distància entre Badalona i Terrassa era de 43.952 habitants. En aquella època, la majoria de les ciutats metropolitanes tendien a créixer, però l’increment que vivia Terrassa era espectacular. Cada any reduïa la diferència amb Badalona en 3.000 habitants. Va ser una època de constant construcció d’habitatges i la cocapital del Vallès Occidental ho va aprofitar. Amb una superfície de 70km, Terrassa tenia camp per córrer i el va aprofitar. La ciutat està ben connectada tant per autopista com per tren i, des del 2015, encara més amb la prolongació dels FGC.

Més pisos per créixer

“L’encariment dels preus de l’habitatge va expulsar molta gent de Barcelona, que venia cap aquí, on els pisos són més assequibles perquè tenim una gran oferta”, explica el tinent d’alcalde de Serveis Generals i Govern Obert, Alfredo Vega. Badalona, en canvi, amb una extensió de només 22km creixia a un altre ritme i, a partir de l’any 2006, va iniciar fins i tot un lleu descens de població. “Som una ciutat molt densa i ja no ens queda gaire espai per construir”, explica el primer tinent d’alcalde, Oriol Lladó.

La crisi va aturar en sec la construcció d’habitatges a tot arreu, però, a poc a poc, comença a remuntar. A Badalona hi ha en marxa diferents promocions que sumen un total de 950 nous habitatges. Aquests pisos podrien fer augmentar la població en 2.375 persones. Però, tret d’aquestes promocions, a Badalona, que l’any 2010 va decidir no urbanitzar a la serralada de la Marina, s’estan exhaurint les possibilitats de créixer. “La recuperació econòmica s’ha notat abans a la primera corona i a les ciutats més allunyades de Barcelona està trigant més”, apunta Vega, tot i que està convençut que quan la recuperació arribi, la tercera posició serà seva. “A la zona nord està tot urbanitzat però encara no s’hi ha construït”, assegura.

Ara bé, cap de les dues ciutats defensen el desarrollismo d’altres temps ni prenen decisions polítiques per consolidar-se com a tercera ciutat. De fet, les ajudes econòmiques que dona l’Estat en funció del nombre d’habitants estan garantides per als dos municipis. La tercera posició és sobretot “simbòlica”, reconeix el badaloní Lladó, i “tothom té molt interioritzat que som la tercera ciutat de Catalunya”, assegura. També l’egarenc Vega treu importància a l’accés al podi. “Preferiríem competir per ser la tercera ciutat en nivell de vida”, diu, tot i que “la gent mira el rànquing i té un efecte simbòlic”. “Ja fa temps que vam avançar Sabadell”, recorda Vega, fidel a la rivalitat vallesana.

Manresa vol tornar a ser gran

La capital del Bages ha augmentat lleugerament la seva població, i ha passat dels 74.655 als 74.755 habitants. En el seu cas, la classificació no és només simbòlica. Si supera els 75.000 habitants passarà a ser considerada ciutat gran i rebrà una inversió estatal de 878.000 euros anuals. Aquesta categoria la van perdre l’any passat, amb la retallada econòmica que representa, però confien a mantenir el creixement i tornar aviat a superar els 75.000 habitants.

El recompte per decidir la mida de les ciutats -i les inversions que hi van associades- es fa cada quatre anys. Manresa ha d’haver aconseguit 245 habitants addicionals abans del 2019.