El Govern proposa esmenes a la llei Wert per defensar de forma unitària al Congrés

BarcelonaEl govern català ha presentat als grups parlamentaris una proposta d'esmenes a la llei orgànica de millora de la qualitat educativa (Lomce) per tal que es puguin defensar de manera conjunta al Congrés. El document s'està debatent en la cimera sobre la reforma educativa, encapçalada pel president Artur Mas, que té lloc aquest dimarts a la tarda al Palau de la Generalitat.

Les esmenes plantegen una alternativa al text de la Lomce que recupera les competències educatives per a Catalunya, tant en matèria de continguts curriculars com en avaluacions i també pel que fa al model lingüístic.

El text proposat pel Govern elimina la distinció que fa la Lomce entre assignatures troncals, específiques i de comunitat per recuperar el sistema actual, que atorga el 55% de l'horari de tots els ensenyaments a l'Estat i el 45% a les comunitats que tenen llengua pròpia. També planteja l'últim curs d'ESO com un curs "orientador" en lloc del curs preparatori per a FP o batxillerat que instaura la Lomce.

Les esmenes amb les quals l'executiu català vol recaptar el consens de tots els grups assistents a la cimera també elimina les revàlides i planteja que siguin les autonomies les que facin les avaluacions. Per al català, substitueix totes les disposicions del ministre José Ignacio Wert per una de sola que diu que les comunitats autònomes han d'establir el model lingüístic "per garantir el coneixement de les dues llengües cooficials" i que aquest model ha de ser determinat d'acord amb "els seus estatuts d'autonomia i lleis d'educació".

En concret, el text proposat pel Govern planteja quatre esmenes, una sobre el currículum general per eliminar la distinció entre assignatures que fa Wert i recuperar el 45% de l'horari en tots els ensenyament, com té ara; una segona sobre l'organització de quart d'ESO, una tercera sobre les avaluacions per eliminar les revàlides i una última sobre el model lingüístic.

En la segona esmena, sobre l'organització de l'últim curs d'ESO, elimina el caràcter preparatori per a FP i batxillerat que li vol donar Wert i diu que aquest curs ha de ser "orientador" cap als estudis postobligatoris o cap a la vida laboral, a través d'agrupar d'una manera o altra les diferents assignatures comunes per a tots. En la llista d'assignatures que redacta el Govern, elimina la de religió, que Wert havia introduït a l'ESO amb l'obligació d'escollir entre aquesta o "valors ètics". El text de l'executiu català recupera la llista actual de matèries, tot i que n'actualitza algun nom, com "tecnologies de la informació i la comunicació", i afegeix el llatí i l'emprenedoria i activitat professional com a assignatures noves.

L'última esmena, sobre la llengua, substitueix els sis punts de la disposició que Wert introduïa a la seva llei –per establir el castellà com a llengua vehicular i per preveure el pagament de centres privats a les famílies que demanessin l'escolarització en castellà– i proposa un text alternatiu amb només sis línies. Un text que diu que les comunitats autònomes garantiran el coneixement de les dues llengües i que en les decisions sobre l'ús de la llengua pròpia com a vehicular "s'atendrà a allò que preveuen els seus estatuts d'autonomia i lleis educatives".