Investiguen si una gamba pot acabar amb la plaga del cargol poma a l'Ebre

L'AldeaUn equip de científics espanyols i israelians veu en la gamba gegant de riu 'Macrobrachium rosenbergii', molt popular a la cuina tailandesa, la possible solució per acabar amb el destructor cargol poma al Delta de l'Ebre. L'exòtica proposta científica ha d'entendre's en el marc de la magnitud del repte: aquest cargol invasor de la mida d'una poma arriba a la mida adulta en sis mesos, es reprodueix encara més -mil ous cada dues setmanes- i posseeix una gana voraç, de manera que només dos exemplars poden devorar una parcel·la d'arròs en una nit.

Els primers cargols poma es van detectar el 2009 en un arrossar situat al costat del petit municipi de l'Aldea. Una de les possibilitats és que els primers exemplars s'escapessin d'una factoria que criava espècies per als aquaris en ple cor del Delta, la Promotora Bama, que va fugir de la zona deixant quatre espècies invasores i sense pagar un euro pels danys.

La factura de diners públics per acabar amb la plaga puja ja a més de quatre milions d'euros, que han aconseguit només una cosa respecte a d'altres països afectats per aquesta espècie invasora: retenir la plaga al Delta, i evitar que avanci a grans distàncies riu amunt o s'estengui pel Mediterrani a través dels vaixells, als quals s'adhereixen els seus ous fàcilment.

Malgrat això, els cargols poma segueixen devorant al voltant de 7.000 de les 10.000 hectàrees d'arròs afectades al Delta i lliscant riu amunt, fent tremolar la butxaca de pagesos i administracions, inclosa la Comissió Europea, i amoïnant ecologistes i científics que treballen a la zona. Inundar els camps d'arròs amb aigua salada i fer un rentat intensiu amb aigua dolça una vegada mort el cargol s'ha demostrat una solució eficaç als arrossars, igual que la lluita química amb productes d'origen orgànic que entren ràpidament en descomposició.

La primera solució acaba amb la totalitat del cargol als arrossars i la segona amb aproximadament un 80%, però "hi ha molt cargol al riu i fins que no solucionem el problema del riu no acabarem", explica Jordi Sala, director de Desenvolupament Rural de la Generalitat. En les seves cabòries per acabar amb el cargol, el departament que dirigeix Sala ha demanat suport econòmic a la Comissió Europea per posar en marxa un projecte científic ideat per Guiomar Rotllant, investigadora del departament de Recursos Marins Renovables de l'Institut de Ciències del Mar (ICM-CSIC).

La idea, que es desenvoluparia amb el suport tecnològic de la Universitat de Negev (Israel), consisteix a criar mitjançant aqüicultura exemplars mascles d'una gamba gegant de riu procedent d'àrees tropicals i subtropicals del Pacífic Oest, que és depredadora biològica del cargol. La investigadora justifica l'ús únic de mascles, no només per evitar la reproducció, sinó perquè creixen més ràpid i arriben a una talla més gran que les femelles.

Temperatures superiors als 35 graus o inferiors als 14 són letals per a la gamba gegant de riu, cosa que "faria impossible la seva supervivència" amb l'arribada de l'hivern, quan l'aigua de l'Ebre baixa als deu graus. Aquesta gamba gegant s'ha provat altament eficaç per acabar amb plagues de cargol poma a diversos països asiàtics, "però fa falta més coneixement científic de com funcionaria al Delta i resoldre incògnites com la seva tolerància a determinats pesticides usats als arrossars, als quals aquest crustaci sembla sensible".

Sala subratlla que l'actuació es duria a terme "amb prudència i amb totes les precaucions: primer provant-ho en un laboratori per garantir que no aporta cap paràsit a un ecosistema tan fràgil, i més tard en un camp d'arròs experimental". En el millor dels casos, faltarien almenys 3 o 4 anys perquè la també invasora gamba gegant de riu nedi en aigües de l'Ebre buscant cargols poma per engolir.