Publicitat
Publicitat

DIES DE CARNAVAL

Cada cop hi ha més dones que opten per disfressar-se d'homes. Els psicòlegs afirmen que és una manera de ridiculitzar l'altre gènere

La disfressa que tries parla de tu

Hi ha homes a qui els encanta disfressar-se de dones. Joel Escorihuela s'hi ha disfressat vuit Carnavals. Tria una faldilla ben curta, un tanga que es vegi bé quan s'assegui, unes mitges ("però no em depilo") i uns sostenidors de la seva mare que farceix de taronges i mitjons. Les sabates de talons les descarta, perquè diu que no hi sabria caminar. El cas és que el Joel confessa que s'ho ha passat molt bé disfressat de dona. "Com que sempre hi anem amb colla, tots iguals, la diversió està assegurada".

El Carnaval, per definició, transgredeix les normes, i "el concepte més transgressor de la vida, de la natura, és canviar de sexe", diu la psicòloga Maribel Martínez, màster en teràpia breu estratègica. Ara bé, segons la psicòloga de l'Institut Gomà Anna Gonzàlez, "actualment els homes que es disfressen de dones ho fan només per passar-ho bé, perquè és una manera de ridiculitzar-se buscant l'exageració de les formes femenines".

En aquest punt, el psicòleg Domènec Luengo afegeix que, per contra, cada cop més "es veuen més dones disfressades d'homes, perquè elles també volen ridiculitzar el gènere masculí". Un bigoti, una barba, una bona panxa i, fins i tot, un penis al cap són els elements amb què algunes dones es munten la disfressa d'home. "Criticar la persona que conviu amb nosaltres és una idea que atreu per Carnaval, perquè durant la resta de l'any hi convivim", defensa Luengo.

Sigui com sigui, "la disfressa que triem parla de nosaltres", afegeix la psicòloga Maribel Martínez. "Una persona a qui li agradi el glamur optarà per disfresses d'època. Una altra a qui l'apassioni el terror es decantarà per disfresses de monstres. I així anar fent".

Una altra història són les persones que desitgen que passi el Carnaval, que consideren que és com un xarampió que amarga uns dies. "Acostuma a ser un perfil que pensa molt en la sensació de ridícul, que és molt seriós de mena i potser també té una autoestima baixa", explica la psicòloga Maribel Martínez. Encara més, afegeix Domènec Luengo, "el Carnaval s'ha anat sexualitzant". En general, les rues són una exaltació a la sexualitat i a la bellesa, i per això n'hi ha que no hi combreguen, perquè "tenen un sentit del pudor molt intens".

A segons qui no li agrada el Carnaval perquè el veu com una obligació social, "com si fossin dies en què s'exigeix a tothom divertir-se, disfressar-se, relacionar-se amb els altres". Se senten privats d'una llibertat global en què cadascú hauria de poder triar "com se sent en cada moment encara que sigui Carnaval", aporta la psicòloga Anna González, de l'Institut Gomà. És a dir, hi ha persones que opinen que el calendari de l'any no els ha de dir com s'han de comportar i si han d'estar contents o no.

Finalment, els pares. El psicòleg Domènec Luengo és pare d'en Dominic, de 5 anys, i està encantat amb la manera com l'escola del seu fill encara el Carnaval. Un dia ha vestit en Dominic amb un jersei de talla gran, del pare o de la mare. Un altre, li ha pintat els cabells i li ha posat gomina. Un altre, ha portat après un rodolí o un poema. I encara n'hi ha hagut un altre en què ha portat la roba del revés, amb les butxaques penjant a fora. "A mi m'agrada, perquè veig que en Dominic s'ho passa bé". També és cert que durant el trajecte de casa a l'escola ha vist que en Dominic no les tenia totes anant-hi vestit d'aquella manera, però, un cop arribava a l'escola i veia tots els companys iguals, la cara li canviava.

Tot i això, "hi ha pares que m'han donat moltes raons per no ser favorables a la festa del Carnaval", continua explicant Domènec Luengo. La incomoditat per preparar la disfressa, que comporta buscar-la, elaborar-la. La despesa econòmica, incòmoda i inútil, que comporta, sobretot perquè la disfressa dura dos o tres dies com a màxim, i acaba quedant petita de seguida. I sobretot perquè els pares no tenen temps per plegar a mig matí i anar a l'escola a veure els fills disfressats.

Més continguts de