Mark Beyebach: “L’escola està centrada en els problemes i no tant en les solucions”

PalmaMark Beyebach és un dels referents europeus del que en psicologia es coneix com a teràpia breu centrada en les solucions (TCS). De fet, entre el 2011 i el 2015 va presidir l’European Brief Theraphy Association. Doctor en psicologia, especialitzat en psicologia clínica, exerceix de professor al departament de psicologia i pedagogia de la Universitat Pública de Navarra, una activitat docent que compatibilitza amb la realització de tallers, seminaris i conferències, amb les investigacions els resultats de les quals publica en revistes científiques, o en la que ja és una gens menyspreable bibliografia pròpia: Avances en terapia familiar sistémica, 24 ideas para una psicoterapia breve, 200 tareas en terapia breve, Changing self-destructive habits o Cómo criar hijos tiranos, un manual de antiayuda para padres de niños y adolescentes. Mark Beyebach serà a Mallorca els dies 27 i 28 de gener per impartir un curs intensiu sobre intervenció escolar centrada en solucions, organitzat per Creix i especialment dirigit a professionals de l’educació i a famílies.

En ocasions en dieu teràpia ; en d’altres, intervenció. Però en tots els casos hi ha dos conceptes que es repeteixen en la vostra especialització: sempre apunta cap a les solucions i sempre és un tractament breu. Què es guanya amb la brevetat i buscant solucions en comptes d’analitzar els problemes?

Ens basem en una psicologia positiva, que busca actituds positives davant els problemes que hi pugui haver en el si d’una escola, d’una empresa o d’una família. Com qualsevol tractament, l’objectiu és aconseguir l’empoderament de qui, en un moment donat, pensa que no pot fer front a una problemàtica. Es tracta de trobar les eines que li permetran conduir aquest problema. A més, com més aviat el terapeuta pugui desaparèixer de la vida del pacient, millor. Esclar que no sempre aquesta intervenció breu podrà substituir una teràpia més llarga, però moltes vegades sí. I, en tot cas, servirà per complementar-la i facilitar-la.

Qualsevol que va a un psicòleg, el primer que sol fer és explicar-li quin problema l’ha dut a la consulta.

Totes les persones tenim l’hàbit de treballar des dels problemes, en els riscos, en les amenaces. Des de la psicoteràpia breu centrada en les solucions intentem mirar les coses d’una altra manera, des d’una òptica positiva. D’aquí que el terapeuta no estarà interessat a conèixer la història del problema ni intentarà fer-ne una diagnosi, sinó que se centrarà a preguntar a la família o a un col·lectiu escolar com els agradaria que fossin les coses i que ara mateix no són així. D’aquesta manera, analitzem els objectius que es volen aconseguir, com canviaran les coses en la mesura que el problema vagi minvant i com de bé ens sentirem.

El pròxim curs que farà a Palma està especialment dirigit a l’escola: docents i famílies. ¿Fins a quin punt està necessitat d’una intervenció aquest àmbit escolar?

A l’escola es fa necessari establir formes més positives de comunicació i de col·laboració: entre els mateixos docents, entre els mestres i els alumnes, i també entre els mestres i les famílies. Molts problemes venen d’una comunicació errònia. Les conductes disruptives a l’aula tensen la convivència entre els alumnes i en tota la comunitat educativa, interferint sovint en els resultats acadèmics i convertint-se en una font de frustració per als professors. Sovint, l’escola està centrada en els problemes existents i no tant en les solucions. S’ha de dir que el context no afavoreix aquest treball en positiu: tenim escoles massificades, tothom atabalat per les presses i amb uns currículums estrictes que s’han de complir.

Què oferiu als professionals de la docència els experts en intervencions centrades en les solucions?

Els oferim eines molt senzilles que poden facilitar-los la vida. Coses molt simples, moltes vegades centrades en el llenguatge, com fem servir el llenguatge. Per exemple, si una alumna ha aconseguit una fita important, no només se l’ha de felicitar, sinó que s’ha de demostrar interès i preguntar com ho ha fet per aconseguir-ho. O si un alumne va al professor amb un dubte, en comptes de donar-li una resposta ràpida i treure-se’l ràpidament de sobre, convé començar per preguntar-li, per fer que pensi i demostrar-li que ell sol és capaç de trobar la solució. Podria posar molts més exemples, però insisteixo que el més important és com fem servir el llenguatge i l’actitud que adoptem. Sense anar més lluny, està provat científicament que si a un alumne li dius “No t’aixequis” processarà aquesta ordre uns microsegons més tard que si li dius “Queda’t assegut”.

Vostè és autor del llibre Cómo educar hijos tiranos... I bé, com?

Evidentment, és un titular pervers, que intenta explicar una realitat massa abundant i trobar-li una solució. En tot cas, el primer que he de dir és que no hi ha cap forma segura perquè bona part depèn del fill. Ara bé, si ets superpermissiu o si, per contra, ets un pare tirà, estàs comprant butlletes per tenir un fill tirà. Igualment, faciliten el camí de la tirania el desacord entre els pares (sigui una parella heterosexual o homosexual), i també estar massa temps absents de la vida dels nostres fills. Hem d’assumir la seva criança. Als nostres fills no els poden criar les pantalles.