Publicitat
Publicitat

El Metro de Barcelona compleix 90 anys amb el repte de l'arribada a l'Aeroport el 2016

El primer tram va obrir el 30 de desembre de 1924 i enllaçava Catalunya i Lesseps

El Metro de Barcelona celebra aquest dimarts el seu 90 aniversari i el servei no ha parat de créixer al llarg d'aquestes nou dècades fins a arribar als 102,6 quilòmetres de via i 141 estacions. Durant el primer semestre de 2016 està prevista una nova ampliació amb la unió del tram de la Línia 9 entre Zona Universitària i la T1 de l'aeroport del Prat.

El viatge inaugural es va fer el 30 de desembre de 1924, el va presidir l'infant d'Espanya Fernando de Baviera, i el primer tram, -denominat 'Gran Metro', embrió de l'actual Línia 3- enllaçava les estacions de plaça de Catalunya i Lesseps, un recorregut de 2,7 quilòmetres en què els bitllets costaven entre 20 i 30 cèntims de pesseta. El 31 de desembre el servei es va obrir al públic, i poc després, en 1925, es va ampliar, amb l'arribada a Liceu, i el 1926 es va inaugurar un ramal entre les actuals parades de Passeig de Gràcia i Jaume I, precedent de l'actual línia 4.

Paral·lelament, al juny de 1926 va obrir les seves instal·lacions el Ferrocarril Metropolità de Barcelona, més coneguda com el 'Transversal', que anava de plaça de Catalunya a La Bordeta, antecessora de la Línia 1 i que llavors tenia una longitud de 4,06 quilòmetres.

Durant la Guerra Civil, la pràctica totalitat de la xarxa es va usar com a refugis antiaeris per a la població civil, i ja en la postguerra, el servei va iniciar una lenta expansió, que es va accelerar a partir de 1961, quan les dues empreses privades de metro que gestionaven el servei es van fusionar i van ser municipalitzades.

Llavors, el Metro va iniciar la seva transformació i va iniciar la seva expansió, que encara no ha conclòs, per formar una xarxa que a dia d'avui, la integren vuit línies gestionades per Transports Metropolitans de Barcelona (TMB), més les tres línies urbanes de Ferrocarrils de la Generalitat (FGC).

Actualment, més d'un milió de persones utilitzen cada dia el Metro i és el transport públic més utilitzat.

  • Línia 1. L'única d'ample ibèric. Formada per 20,7 quilòmetres i 30 estacions és l'única que té ample de via ibèric (1.674 mm). Va obrir el 1926 i va ser la primera línia de concepció metropolitana -la seva primera estació de capçalera, la Bordeta, estava situada entre els termes municipals de Barcelona i l'Hospitalet-. El 1983 va creuar el Besòs i va arribar a Santa Coloma de Gramenet.
  • Línia 2. La més singular. L'actual Línia 2 es va posar en marxa el 1995 i presenta diverses singularitats: el tram entre Sant Antoni i Sagrada Família consta de dos túnels de via única paral·lels -igual que el Metro de Londres- i entre Monumental i Paral·lel els trens circulen per l'esquerra, i no per la dreta, com passa a la resta de la xarxa. El tram La Pau-Pep Ventura va entrar en servei el 1985 a la Línia 4 i el 2002 es va unir a la Línia 2, que el 2010 va arribar a Badalona-Pompeu Fabra. Té 13,1 quilòmetres i 18 estacions.
  • Línia 3. La pionera. Va ser la primera a obrir, el 1924, en el tram Catalunya-Lesseps. El 1925 es va perllongar fins a Liceu, encara que la seva plena expansió es va iniciar la seva expansió en els anys 60. Actualment consta de 18,4 quilòmetres i 26 estacions.
  • Línia 4. El túnel més antic. Va néixer el 1926 com un ramal de via única entre les actuals estacions de Passeig de Gràcia i Jaume I. El 1934 va arribar a Correus -estació que ja no existeix- i durant els anys 60 es va independitzar. El túnel de Via Laietana és el més antic de la xarxa, ja que el va construir l'Ajuntament el 1908, coincidint amb l'obertura d'aquest carrer. A dia d'avui té 17,3 quilòmetres i 22 estacions.
  • Línia 5. El record del Carmel. El seu origen són cinc estacions, entre Sagrera i Vilapicina, que van obrir al juliol de 1959 sota el nom Línia II. El 1969 es va posar en marxa el tram Collblanc-Diagonal i el 1970 el Diagonal-Sagrera. Va ser polèmica la seva ampliació al barri del Carmel, després de l'enfonsament d'una cua de maniobres a principis de 2005, que va originar una tempesta política amb acusacions creuades sobre corrupció en el pagament d'obra pública entre CiU i PSC. Té 18,9 quilòmetres i 26 estacions.
  • Línies 9 i 10. El somni metropolità. Projectada a la fi dels 90 com la línia subterrània més llarga d'Europa i acompanyada des de llavors per problemes de finançament, els seus primers trams van obrir el 2009 i 2010 entre La Sagrera, Santa Coloma de Gramenet i Badalona. En el primer semestre del 2016 es posarà en marxa el tram de la Línia 9 entre Zona Universitària i la T1 de l'Aeroport: són 20 quilòmetres i 15 estacions -tres menys que les inicialment previstes-, i el 2016 la Línia 10 arribarà a Zona Franca. No hi ha data per al tram central, doncs les obres estan paralitzades.
  • Línia 11. La més curta. És la línia més curta i l'única amb una sola via, de 2,3 quilòmetres i 5 estacions, entre el districte barceloní de Nou Barris i el barri de Can Cuiàs, a Montcada i Reixac, va obrir el 2003 i des de desembre de 2009 opera sense conductors.
L'

Més continguts de