Publicitat
Publicitat

Oksana Chelysheva: "Tornaré a Rússia quan tingui sentit, no vull ser una víctima més"

CombativaAsilada a Hèlsinki, Oksana Chelysheva té una relació d'amor-odi amb el seu país. Troba a faltar Rússia i, lluny de Moscou, dedica els esforços a promoure la defensa dels drets humans a la seva pàtria amb l'ajuda de Finlàndia

La història de l'Oksana és tràgica i esperançadora a parts iguals. Encarna la duresa amb què el Kremlin respon als dissidents i recorda que certes parts d'Europa defensen els drets humans més enllà d'aliances polítiques. Chelysheva va crear l'Associació per l'Amistat Russo-txetxena l'any 2000. Quatre anys després, un grup de terroristes txetxens van segrestar l'escola de Beslan, a Ossètia del Nord, Rússia. Vladímir Putin va ordenar el bombardeig del recinte. Els terroristes van morir. 400 nens, també. La versió oficial amagava la brutalitat que denuncia Chelysheva. Qüestionar Putin va posar en perill la seva vida i fa cinc anys va decidir refugiar-se a Finlàndia, que la va acollir a l'instant.

Trobes a faltar Rússia?

Tota la meva família i les meves arrels són allà, m'agradaria tornar perquè estimo el meu país. Però només tornaré si té sentit. No vull ser una víctima més i que es perdi una altra veu per denunciar el poc respecte que Rússia té cap als drets humans. Des de Finlàndia puc fer molt millor la meva feina.

Pateixes per la seguretat dels teus?

No he vist els meus pares des que vaig marxar i la meva filla només la veig dues vegades a l'any. Però és millor així, pel seu bé i pel meu. L'any passat vaig viatjar a Itàlia per donar-hi una conferència i vaig tenir un problema greu: vaig rebre amenaces. La meva mare em va dir que no volia que tornés. És molt difícil admetre que no veuràs la teva filla però millor saber que està segura.

¿Estaven amenaçats quan tu vivies amb ells?

En moltes ocasions. Una vegada vam trobar centenars de pamflets repartits per la meva ciutat en què m'acusaven de col·laborar amb terroristes. Hi havia la meva adreça, una crida molt perillosa que podia ser resposta pels grups extremistes. La reacció va ser molt sorprenent. Quan vaig tornar a casa la meva mare em va dir que durant tot el dia havia rebut visites de desconeguts que preguntaven si necessitàvem ajuda. La gent em reconeixia pel carrer i si em veien tornant sola al vespre m'acompanyaven. Ara sé que aquí em protegeix la policia finlandesa, he rebut amenaces sovint i sé que es preocupen per mi.

Com valores el suport que dóna Finlàndia a casos com el teu?

És excepcional. Per la meva pròpia situació i per les peticions d'asil polític que conec puc dir honestament que el sistema finlandès és el més inspirador i responsable amb els drets de la gent. Mentre els nens esperen rebre asil poden anar a l'escola. I si les autoritats no accepten la petició, la decisió es pot recórrer amb ajuda legal gratuïta.

La crisi econòmica no ho canvia?

No. S'accepten gairebé tots els casos si hi ha evidència que la seva vida corre perill. L'última petició provinent de Rússia és la d'una noia txetxena. Podria ser l'Anna Frank del Caucas. Durant la guerra vivia a Grozni, la capital de la república, i durant tot el conflicte va escriure un diari. Va salvar-se, però necessita tractament per la quantitat de metralla que té al cos. Fa mig any el seu diari es va publicar a Moscou i va a rebre amenaces molt serioses que l'han portada fins a Hèlsinki.

D'on et ve aquesta entrega per defensar els drets humans?

Al principi, els meus interessos com a periodista eren l'arquitectura, la cultura, la preservació de centres històrics. Era apolítica. Però a Rússia era evident que passaria alguna cosa, el discurs públic contra el nord del Caucas era molt violent. L'arribada de Vladímir Putin al poder va anar seguida de la segona guerra txetxena, la va aprofitar per fer-se fort, havia construït un discurs de por contra "l'amenaça islamista dels terroristes txetxens" i la població va acceptar el conflicte i la seva brutalitat. La cobertura informativa era nul·la i l'engany públic, insuportable. No vaig poder evitar involucrar-m'hi.

Pensar en periodistes i Txetxènia és sinònim d'Anna Politkóvskaia.

La coneixia. Parlàvem del perill que suposava la nostra feina, però no teníem ni idea que ella acabaria sent tan tristament cèlebre. No volia morir. Era una dona dura, mai he conegut ningú amb unes conviccions tan fortes. Van intentar enverinar-la i en saber-ho va tenir una reacció típicament seva: va esclatar a riure. No entenia com podien pensar que acabant amb ella silenciarien les denúncies. No ho han fet. L'últim any de la seva vida ens vam adonar que cada vegada ens teníem més estima. I es va tallar en sec. La trobo a faltar.

Has rebut suport a Espanya?

Sí, per part de molta gent. Em sorprèn el cas d'Espanya, teniu un govern ben feble però una societat civil molt forta. La relació de Madrid amb Rússia està molt lluny de ser la desitjable. Putin té cases i un hotel de 4 estrelles a Espanya.

El govern té les prioritats clares.

La primera vegada que van prohibir-me participar en una conferència a Europa va ser cosa de Madrid. Era una trobada d'alt nivell a Viena sobre víctimes del terrorisme. Vam saber que Espanya havia acordat amb Rússia no convidar-m'hi. Poc temps després vaig anar a Madrid per reunir-me amb Miguel Ángel Moratinos, aleshores ministre d'Exteriors. En privat, em va demanar perdó i va suplicar que no expliqués que s'havien aliat amb Moscou.

Més continguts de