Publicitat
Publicitat

Dos punts

En una setmana febril aconsegueixo desocupar un munt d'espai de casa meva

Rebaixes

Remeno entre els penjadors de roba d'una botiga. Ningú es fixa en mi i aprofito l'ocasió per obrir la bossa. De l'interior n'extrec un jersei comprat a la mateixa botiga fa cinc anys. Està impecable i de tant veure'l li tinc un odi insà. Penjo el jersei i me'n vaig. M'atalaio a l'exterior per comprovar com, uns minuts més tard, una noia tria el jersei, el toca, se l'emprova per sobre i se l'endú a caixa. Sento una punxada de dubte i gelosia que ofego amb l'entusiasme de saber que me n'he desempallegat d'una punyetera vegada.

A la perfumeria em costa una mica més. El gener és un mes fluix per a la venda d'essències i les dependentes, avorrides, em demanen amb insistència si necessito res. Em faig l'esquerpa i per fi se'm presenta l'ocasió per retornar a les prestatgeries els quatre perfums infectes, encara embolcallats amb el paper de cel·lofana, que han aparegut per casa els darrers aniversaris, reis i celebracions vàries. L'experiència em resulta tan positiva que m'embalo i entro dins uns coneguts grans magatzems amb la motxilla farcida. Aconsegueixo retornar unes sabatilles en forma de lleó i uns auriculars de pelfa de color rosa dipositant-los discretament a la secció d'oportunitats. A la secció de calçat abandono unes botes que van causar-me cinc llagues aquella hora que les vaig dur dins de casa. Estan incorruptes i descobreixo que encara conserven l'etiqueta adhesiva enganxada a la sola. I la joia de la corona, una coberteria decorada amb floretes, amb caixa inclosa, regal de ja no sé qui, que aconsegueixo lliurar a la secció de parament de la llar, gràcies a l'hàbil maniobra de demanar directament a un dependent, amb la caixa a la mà, si me'n pot dir el preu, si us plau. Després de deu minuts en què l'home consulta mitja planta li dic que no tinc temps i toco el dos.

Després d'una setmana febril aconsegueixo desocupar un munt d'espai. Estic farta de veure com, en època de rebaixes, les botigues es buiden mentre les cases empetiteixen. Revendre o regalar els objectes només camuflaria una situació insostenible. És hora de capgirar la truita i encetar la revolució. Que gestionin ells l'excés d'estoc i la falta de metres quadrats de magatzem. A partir d'ara, quan pengin el cartell de rebaixes, que tremolin, el moment de l'alliberament d'espai domèstic ha arribat.

Més continguts de