Societat 02/03/2014

Sexe i discapacitat, doble tabú

L’associació Tandem Team implanta a Catalunya el primer servei d’assistència sexual per a persones amb mobilitat reduïda

Lara Bonilla
6 min

Barcelona“A gent com jo, que hem nascut amb una discapacitat, se’ns considerava àngels asexuats. I t’asseguro que, en el meu cas i en molts d’altres, no és així”. Si el sexe és un tabú, associat a la discapacitat el tabú és doble, denuncia Jaume Girbau, que té una malformació congènita que l’obliga a anar en cadira de rodes. Ell va tenir la seva primera experiència sexual, que qualifica de “traumàtica”, amb una prostituta. Per això dóna ple suport a Tandem Team, la primera entitat de l’Estat que posa en marxa un servei d’assistència sexual per a discapacitats físics i psíquics. En països com Holanda o Suïssa, l’assistència sexual es considera un servei de salut. Ells s’han inspirat en el model belga i, tot i que a l’Estat no hi ha legislació, una altra entitat pionera, Sex Assistant, fa anys que advoca per legalitzar la figura de l’assistent sexual.

Tandem Team fa de pont entre la persona amb discapacitat i l’assistent. “El desig i el plaer sexual no estan lligats a la condició física. Pots donar tant o més plaer si vas en cadira de rodes com si no però jo, per la meva limitació de mobilitat, no puc accedir a la sexualitat de la mateixa manera que una altra persona”, raona Francesc Granja, un dels impulsors de la iniciativa i tetraplègic des dels 32 anys. Coses tan simples com anar a un bar i lligar poden ser més complicades. “El primer contacte és més difícil perquè jo no venc. En canvi, internet em dóna més bons resultats que el cara a cara, perquè quan ja coneixes la persona el físic no és tan important”, explica Girbau, que també presideix l’Associació de Discapacitats Físics i Sensorials de Mollet.

Pactar els detalls de la trobada

Tandem Team s’ocupa de la part logística. Selecciona usuaris i assistents als quals entrevista per conèixer les seves motivacions i després els dos interessats es reuneixen per pactar les condicions de la trobada: des del tipus de contacte íntim que mantindran fins a la durada, el lloc, els límits que hi posaran -si hi haurà coit o no, per exemple- o si hi haurà intercanvi econòmic. Si es posen d’acord, l’assistència tira endavant.

El cinema ha explorat la relació entre sexe i discapacitat: “Tot i que l’objectiu és que tinguem una relació sexual, no sóc una prostituta. No m’has de pagar per endavant. No tinc res en contra de les prostitutes però hi ha una diferència”. Ho diu Helen Hunt a The sessions, en què interpreta una terapeuta sexual que ajuda un home amb un pulmó artificial a perdre la virginitat. La diferència és “que aquí compta la part sentimental, hi ha carinyo”, diu el Jordi, un dels usuaris. Tandem Team rebutja qualsevol equiparació amb la prostitució. “Més de la meitat dels assistents no estan disposats a cobrar. Són persones amb la ment oberta que volen compartir la seva sexualitat”, indica Granja. Si els diners són l’única motivació, els assistents són descartats. “Ho veuen com una forma de voluntariat”, afegeix Maria Clemente, psicòloga especialitzada en neurorehabilitació i gerent de Tandem Team, que destaca que els assistents també senten plaer. “A vegades ens preguntem qui assisteix a qui, perquè en alguns casos la seva experiència és més apassionant que la del mateix usuari”. Pel que fa al risc que un dels dos s’enamori, com passa a The sessions, asseguren que aquest és “un estereotip” més que han de combatre. “Des del moment en què dues persones s’interrelacionen hi pot haver un enamorament. Això també et pot passar a l’oficina, a l’escola o en un hospital”, diuen.

Tandem Team ja té una trentena d’usuaris, la majoria homes, però, sorprenentement, s’ha interessat més gent a fer assistències sexuals -que tant són homosexuals com heterosexuals- que a rebre’n. Ho atribueixen a la novetat del projecte. “Hem de fer pedagogia perquè hi ha una demanda real i ens sorprèn que no es visualitzi”, diu Clemente. Els assistents són cuidadors i assistents personals que ja han tingut experiència prèvia amb el món de la discapacitat, així com terapeutes sexuals.

Més enllà del sexe genital

Depenent de la lesió, caldrà trencar amb el paradigma del sexe genital. “El sexe està basat en molts estereotips i està molt genitalitzat, mentre que una persona amb una discapacitat, com que ha perdut sensibilitat o mobilitat, està més oberta a explorar altres zones del seu cos i el resultat és una experiència més conscient”, explica Maria Clemente. “És important que les persones que fan d’assistents entenguin que la sexualitat no és només genital”, afegeix Granja. Reivindiquen que una carícia, una mirada, un petó o el sexe oral poden donar el mateix plaer i generar unes sensacions físiques i emocionals comparables a un orgasme. “En absolut s’ha de renunciar al sexe”, sosté Joan Vidal, cap de la Unitat de Lesió Medul·lar de l’Institut Guttmann. “Així com reeduquem els esfínters, també es reeduquen aspectes sexuals”. Disfuncions erèctils, falta d’ejaculació, de sensibilitat o lesions neurològiques són algunes de les seqüeles. Reconeix que això pot generar “frustració”. “Sóc asexual, no agrado, no tindré libido...” Són comentaris que Vidal sent sovint dels seus pacients. “Necessitaran ajuda per reinterpretar la seva situació però, amb el temps, el grau de satisfacció sexual es pot normalitzar. Hi ha persones que tenen sensacions orgàsmiques satisfactòries”.

En el cas d’una discapacitat psíquica, l’assistent sovint ha de fer una tasca més pedagògica, com ensenyar-li les zones erògenes, a acariciar, a fer un petó, postures... La sexualitat dels joves discapacitats psíquics preocupa les seves famílies, que, sovint, no saben com satisfer els desitjos sexuals dels seus fills. “Conec el cas d’una mare que ja estava a punt de fer-li ella una masturbació al seu fill. És antinatura. Només per a aquestes persones ja valia la pena fundar Tandem Team”, revela Granja. Joan Vidal explica que hi ha famílies que no amaguen tant la discapacitat psíquica com “tot el que hi està relacionat”. “No volen ni sentir a parlar de la sexualitat. I cal introduir el tema”, defensa. En canvi, en el cas dels adults amb una lesió medul·lar, Vidal creu que el sexe s’aborda amb tota normalitat i per això no comparteix la necessitat d’un servei d’assistència sexual: “Tinc els meus dubtes que hàgim de validar-ho”.

Necessitats afectives

Els usuaris busquen des d’aprendre a conèixer el seu cos fins a suplir una mancança o guanyar autoconfiança. “N’hi ha que aprofiten aquest servei com a pas previ per trobar parella. El que ens interessa és donar la canya de pescar perquè puguin pescar ells sols”, argumenta Clemente, que detecta, però, més necessitats afectives. “Si només busquessin sexe acudirien a un servei de prostitució”, diu. Però no necessàriament hi ha d’haver contacte sexual. Francesc Granja recoda que “hi ha persones que per la seva condició no han experimentat mai un moment íntim amb una altra persona. I aquest és un dret que s’ha de garantir”.

Testimonis

L’assistent sexual

L’Eva havia treballat com a assistent personal de persones amb discapacitat: “Vaig tenir una relació amb una persona tetraplègica, vaig veure que hi havia moltes carències en aquest tema i vaig enviar el currículum a Tandem Team. Primer es coneix la persona, quines mancances té, què vol o què necessita, s’acorda un lloc per a la trobada i si hi ha contraprestació econòmica per despeses de desplaçament. Faig assistència sexual a homes i dones. No sempre hi ha coit, depèn de la lesió”.

“Hi pot haver implicació amb una mirada, un somriure o agafant-se les mans. Una persona amb tetraplègia alta no tindrà sensibilitat i necessitarà una assistència diferent que una que sigui totalment genital. No és quedem i ho fem. Cal molta teràpia o fer més d’una sessió per arribar a l’objectiu i que la persona se senti plena i trobi el que busca. La sexualitat ha de ser bidireccional. Hi ha feeling i l’activitat sexual és agradable. A diferència de la prostitució, hi ha un vincle afectiu i qualitat humana. Els límits que es posen són els mateixos que en la teva vida sexual. ¿La meva motivació? Un dia jo podria estar a l’altre costat i necessitar-ho”.

L’usuari

El Jordi, de 42 anys, té una paraplegia des dels 26 anys: “Portava un temps sense cap relació i per a mi ha estat molt enriquidor trobar una persona amb qui puc parlar de coses que no li són estranyes, com la incontinència. El tema sexual ha d’anar acompanyat de la part emocional. La complicitat i el carinyo són molt importants i la sensibilitat que vaig trobar en l’assistent em va fer sentir més positiu. Em vaig sentir una mica com el d’abans. Si trobes una persona amb aquesta sensibilitat, no cal un assistent. Però si ja és difícil trobar parella, en el món de la discapacitat, encara ho és més. Però no em tanco en banda. Per què no? Quan tens una lesió t’has de tornar a conèixer sexualment perquè tot ha canviat”.

“Amb l’assistència he après a conèixer-me una mica més, a involucrar la part sentimental, que la tenia oblidada, i també m’ha servit d’injecció de moral. Ha estat una reactivació per saber que encara pots funcionar sexualment i fer disfrutar l’altra persona. Pots gaudir de la vida sexual que semblava aparcada”. “Diners? Si cal, es pacta. Poden ser 25, 50 o 80 euros pel desplaçament. Però no seran ni 100 ni 200 euros”.

stats