Membre De L’observatori De Bioètica I Dret (ub)Cada cop més nens neixen amb l’ajuda de la gestació per substitució [també s’anomena subrogada ] i, tenint en compte la seva complexitat o precisament per això, ha de ser objecte d’un marc legal que protegeixi tots el que hi intervenen, començant pel nen. Quina és la mirada que hauria de primar al voltant de la gestació per substitució? Quin lloc li haurien de donar la llei i els operadors jurídics en general? A Espanya hi ha diferents avenços per permetre el reconeixement de les inscripcions dels infants nascuts per gestació per substitució, però a l’estranger.
Això, encara que sigui hipòcrita i discriminatori, és el primer pas per a una regulació integral que resoldria qualsevol altra vulneració de drets.
Davant la realitat apressant i la demanda social, el legislador espanyol ha d’adoptar una posició justa, uniforme, coherent i igualitària, en què necessàriament ha de tenir en compte que l’actual prohibició de la gestació per substitució que preveu la llei sobre tècniques de reproducció assistida del 2006 no pot evitar que es dugui a terme, sobretot a l’estranger; i que aquesta situació no es pot obviar, ni es poden donar respostes diferents als diferents casos locals.
L’evolució en les concepcions socials i en la ciència han de ser previstes pel dret, que s’hi ha d’adaptar, i ha de captar i legislar les noves realitats per donar a la persona nascuda la certesa d’una filiació que coincideixi amb la seva realitat. Per a un grup de persones, la gestació per substitució és l’única oportunitat real de tenir un fill, per la qual cosa cal concloure que el rol de l’estat ha de ser crear un ambient que maximitzi les possibilitats d’èxit i felicitat per a les persones que volen formar una família, en lloc d’establir desavantatges o estigmatitzar. Es tracta, llavors, de promoure un marc jurídic que privilegiï i representi una garantia per a l’exercici dels drets, que respecti i promogui el dret de les persones a una maternitat i paternitat lliure i responsable, que reconegui la diversitat amb la qual està integrada la nostra societat i que sigui l’exemple de normes d’una societat democràtica, plural, inclusiva i diversa.
