Publicitat
Publicitat

LLENGUA

El 56% de les classes que s'imparteixen a les universitats públiques catalanes es fan en català

El català perd presència en els màsters i el seu ús es redueix gairebé 5 punts en els últims cinc anys. Durant el darrer any han caigut un 60% les sol·licituds per a una escolaritat bilingüe

Un cop més, el català dins el món educatiu recula. Ara, però, el focus d’alarma se situa sobre l’escalafó superior del sistema docent, perquè en els últims cinc anys l’ús del català en el sistema universitari públic de màsters s’ha reduït gairebé 5 punts. En concret, i segons recull el IX Informe sobre la situació de la llengua catalana (2015), publicat per l’Institut d’Estudis Catalans (IEC), el català era la primera opció en el 61,3% dels màsters impartits per les universitats catalanes en el curs 2011-2012, una xifra que s’ha reduït al 56,8% en el curs 2013-2014.

L’estudi apunta a la internacionalització i a criteris purament economicistes com a causes d’aquest retrocés, i per aquesta raó assegura que la situació s’haurà d’estudiar amb “molt de rigor”. L’informe també explica que a la resta de territoris de parla catalana -el País Valencià, les Illes Balears, Catalunya del Nord, l’Alguer i Andorra- la minorització del català es podria revertir “amb criteris de gradualitat”. En especial, destaca la consolidació de l’escola andorrana, que ja acull el 40% de l’alumnat total del principat, malgrat que després és el castellà la llengua imperant a la universitat.

Escolarització bilingüe

En paral·lel a això, en l’apartat de dades positives que destaca l’informe s’ha vist un descens de les sol·licituds que s’adrecen al departament d’Ensenyament per demanar una educació bilingüe amb més presència del castellà. Entre el 2011 i el 2015 se’n van rebre més d’un miler, però la xifra anual ha variat molt. Mentre que el 2013 ho van demanar 32 famílies, al 2014 en van ser 325, i el 2015 només 126, una xifra que suposa una reducció del 60%.

A més, l'informe indica que a hores d'ara hi ha únicament cinc sentències en ferm que obliguen els centres educatius implicats a fer un mínim del 25% de les classes en castellà en els grups dels fills de les famílies demandants. Però "l'ofensiva jurídica" del govern d'Espanya contra l'ordenament lingüístic aboca a "una inacció legislativa que s'hauria de corregir".

A banda del decreixement en l’ús del català a l’ensenyament superior, l’informe també posa de manifest que aquest ús ha revifat al País València i a les Illes Balears, que han viscut llargs períodes d’aplicació d’una normativa “de subordinació lingüística” durant els governs autonòmics del PP. Ara aquests territoris estan vivint un “nou marc d’oportunitats” gràcies als nous executius sorgits el 2015.

Malgrat tot, la llengua es troba en un “estat deficitari” al País Valencià -el 1989 un 67,6% sabien valencià i el 2015 només eren un 56,4%-. A les Balears, la definició del català com a llengua d’identificació també ha minvat molt: al 2004 declaraven usar-la el 45% dels enquestats i una dècada després només eren un 36,8%. L’escola és, per tant, un àmbit clau per al manteniment de l’ús del català, també fora de l’aula.

L'empenta de les institucions

Els investigadors que han elaborat l'informe alerten, en declaracions recollides per l'ACN, que més enllà de d'algunes polítiques a favor de l'occità, no hi ha hagut novetats legals a favor del català, i això fa que la societat civil, en concret les entitats de defensa de la llengua, "juguin un paper molt important en el sentit garantista i evolucionista".

Els experts també remarquen que Andorra, únic territori amb un reconeixement i unes polítiques clarament favorables al català, ha demostrat una “capacitat clara d’atracció i creixement” de la llengua, deixant de banda el gruix de forts canvis demogràfics.

Els investigadors també han detectat que les noves generacions de catalanoparlants fan menys ús del català que la generació dels seus avis. A més, en contextos grupals es dóna “una subordinació lingüística” que penalitza la llengua catalana. Per tant, cal que les persones, les empreses, les famílies i les institucions donin “un impuls social” al català perquè el seu estat de salut es mantingui i millori.

La premsa escrita en català perd pes

A Catalunya, el consum de la premsa escrita en català ha baixat lleugerament (32,5% el 2014 i 31,7% el 2015) en un marc de pèrdua general de la premsa escrita. En canvi, les ràdios que emeten íntegrament en català mantenen el seu lideratge (RAC1 i Catalunya Ràdio), a força distància de les emissores d’àmbit estatal.

Aquesta situació contrasta amb la del País Valencià, on es manté el panorama “precari” de la ràdio en valencià, arran del tancament de les emissores de RTVV, l’any 2013. Aquí, igual que a les Illes Balears, l’oferta de ràdio i televisió en català es refugia en algunes emissores i televisions locals i comarcals.

Més continguts de