Descobreixen noves colònies de corall a les costes de Palamós

BarcelonaCientífics de la Universitat de Barcelona (UB) i del CSIC han descobert al canyó de la Fonera, conegut també com el canyó de Palamós, unes noves colònies de corall. Es tracta de comunitats d'aigua freda, emparentades amb els coralls que viuen en les regions tropicals, però que igualment són claus per potenciar la biodiversitat i facilitar el cicle vital de molts organismes marins.

La troballa, que publica la revista Plos One, inclou coralls blancs -'Madrepora oculata'-, grocs -'Dendrophyllia cornigera'-, i en menor mesura també vermells -'Corallium rubrum'-. Es tracta de es colònies més al sud identificada fins ara a la Mediterrània occidental. Els investigadors creuen que ocupa una extensió d'uns 400.000 metres quadrats i es situa a unes profunditats d'entre 130 i 370 metres sota el nivell del mar.

A la Península Ibèrica, les primers comunitats de corall d'aigua freda van descobrir-se el 2010 al canyó d'Avilés, al mar Cantàbric. A la Mediterrània també s'havien trobat al canyó del cap de Creus i en d'altres canyons del golf de Lleó. En la descoberta actual, que va acompanyada de diversos vídeos enregistrats per un vehicle no tripulat en què es pot apreciar l'activitat dels coralls, han col·laborat els investigadors Galderic Lastras, Miquel Canals i Anna Sánchez Vidal, del Grup de Recerca Consolidat de Geociències Marines de la UB; Enric Ballesteros del Centre d'Estudis Avançats de Blanes (CEAB-CSIC) i Josep Maria Gili de l'Institut de Ciències del Mar (ICM-CSIC).

Els investigadors destaquen que la supervivència dels coralls al canyó de la Fonera ha estat possible perquè la zona presenta un relleu molt abrupte. Al vessant nord, on es practica habitualment la pesca d'arrossegament, el relleu suavitzat per les arts de pesca no fa possible la vida d'aquests animals, mentre que al vessant sud sí que ho és. "La pesca d'arrossegament modifica el relleu submarí a gran escala, de manera que el paisatge passa d'un relleu en barrancs a un altre en forma de terrasses o bancals que segueixen les corbes de nivell", diu Canals. Però fins i tot a les parts arrecerades s'han trobat "símptomes clars de l'impacte de l'activitat humana", diu la UB, com també mostre les següents imatges.

"Les colònies de coralls de dimensions més grans es troben en àrees inaccessibles per a la pesca d'arrossegament, com ara parets pràcticament verticals i indrets molt abruptes, on també s'observa corall vermell. Sovint, però, les colònies de coralls són trencades, trinxades, amb arts de pesca i plàstics enganxats, o parcialment tapades per sediment", alerta Lastras. A més a més, la mobilització de sediment pot afectar aquests hàbitats vulnerables, que "són el viver de les espècies d'interès comercial", afegeix l'investigador.

La mort del corall per culpa del canvi climàtic alerta els científics