MEDI AMBIENT
Societat 30/05/2017

La contaminació per insecticides arriba a les aus de Doñana

Les partícules tòxiques es transmeten a les cries i poden tenir efectes desconeguts

Elena Freixa
2 min
Dues cigonyes Del Parc Nacional de Doñana, a Andalusia.

BarcelonaLes restes contaminants d’insecticides no són fàcils de metabolitzar i, per tant, no desapareixen del tot dels animals terrestres, com es creia fins ara. Un estudi del CSIC ha detectat per primer cop al món aus silvestres amb rastres d’insecticides piretroides -d’ús molt estès tant en l’àmbit domèstic com en explotacions agrícoles- al Parc Nacional de Doñana, a Andalusia. Fins ara els científics es pensaven que el metabolisme ràpid de les aus eliminava les partícules tòxiques dels seus organismes, però la troballa no només desmenteix això, sinó que certifica que transmeten els contaminants a les cries. “Hem analitzat 123 ous, no fecundats o malmesos, d’aus silvestres de tres campanyes consecutives”, explica a l’ARA la investigadora que ha liderat l’estudi, Ethel Eljarrat. El 93% d’aquestes mostres, preses d’ous de 16 espècies diferents, com ànecs, falcons i òlibes, presentaven rastres d’insecticida.

Els resultats es donen tant en espècies autòctones del Parc de Doñana com en aus migratòries, la qual cosa permet concloure que la zona té “focus de contaminació molt propers”, ja que aquestes partícules no són persistents ni viatgen bé. A més, els nivells contaminants són més elevats en les aus que s’alimenten de residus generats per l’home, com els que troben als abocadors.

Quin efecte pot tenir la transmissió a les cries? Els investigadors ho desconeixen: “No sabem si les aus estan preparades per metabolitzar aquests compostos quan són cries, de manera que la càrrega contaminant transferida en néixer pot comportar efectes tòxics encara desconeguts en els seus organismes”, afegeix la investigadora.

Riscos desconeguts

En el cas dels humans, els efectes dels piretroides no estan clars, segons el CSIC, encara que se sap que tenen “efectes neurològics i carcinògens”. L’Agència de Protecció Mediambiental dels EUA(EPA) ja té classificats alguns d’aquests components com a cancerígens.

Fins ara s’havien trobat restes de piretroides en peixos de diferents rius a Espanya, en dofins i també en sediments, però mai en animals terrestres. La investigadora del CSIC explica que també s’han detectat partícules en llet materna: “Se n’ha trobat a Barcelona, al Brasil i a Colòmbia, és una realitat global”.

“Cal augmentar els estudis toxicològics i no tractar els insecticides actuals com a ideals -ja que substitueixen d’altres que eren més nocius-, perquè no ho són”, avisa, i aposta com a antídot potenciar més l’agricultura ecològica a l’Estat.

Els insecticides piretroides s’apliquen a llocs tan diversos com l’agricultura i la ramaderia, els productes d’ús domèstic de jardineria, els dispositius antimosquits i alguns productes per matar els polls. En canvi, Eljarrat reconeix que aquests insecticides ja estan prohibits als arrossars del delta de l’Ebre: “S’ha demostrat que són molt tòxics per als organismes aquàtics”, justifica.

stats