Publicitat
Publicitat

Les escoles en pitjors condicions socials són les que més han patit la retallada, segons un estudi

La Fundació Bofill alerta que la reducció de recursos en educació ha estat ideològica

Les escoles en pitjors condicions socials són les que més han patit la retallada en educació, tant pel fet d'haver-se aplicar de forma lineal a tots els centres (amb la reducció en el capítol de professorat) com per algunes retallades específiques com la dels plans d'entorn que tenien aquests centres o la insuficiència de les beques menjador, segons ha explicat aquest divendres el sociòleg de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) Xavier Bonal.

Bonal i l'investigador en sociologia de la UAB Antoni Verger són autors de l'estudi 'L'agenda de la política educativa a Catalunya: una anàlisi de les opcions de govern (2011-2013)', que conclou que la reducció del pressupost educatiu duta a terme per la Generalitat i per l'Estat ha estat ideològica.

"Els condicionants externs, és a dir, la crisi i la legislació que obliga a la reducció del dèficit, no expliquen la magnitud ni el biaix de la reducció de recursos en educació", apunta Bonal. Segons el seu estudi, el pressupost per educació s'ha retallat en un 13% des del 2010 (un 20% real si es té en compte la inflació), mentre que el pressupost global del Govern s'ha reduït un 9,8%, unes dades que no coincideixen amb les ofertes per la Generalitat, que ha defensat fins ara que el departament d'Ensenyament ha estat, juntament amb Benestar Social, el que menys ha patit les retallades.

Segons l'estudi de la Fundació Bofill, de fet, si bé el 2010 la despesa pública en Educació era el 21,1% de la despesa pública total, dos anys després, el 2012, representava el 19,4%, de manera que la despesa pública per estudiant ha passat dels 4.085 euros als 3.370 euros.

Els investigadors critiquen també l'aplicació d'aquesta reducció econòmica. Entre el 2009 i el 2011, diuen, la despesa global per estudiant es va reduir en 493 euros, mentre que la reducció de la despesa per estudiant en centres concertats només ho va fer en 227 euros. De fet, diu l'informe, l'única partida que s'ha mantingut estable és la despesa pública en ensenyament concertat.

Per això, els investigadors conclouen que les retallades en educació tenen un vessant ideològic important. "Quan augmentes el pressupost de la concertació del batxillerat, però, en canvi, elimines els contractes programa" d'ajuda als centres concertats que assumien més alumnat immigrant, per exemple, "estàs escollint una opció de retallada", apunta el director de la Fundació Bofill, Ismael Palacín.

Més continguts de