Publicitat
Publicitat

Les joventuts de CCOO creuen que l'empresonament "arbitrari" de tres nois arran del 29-M busca instaurar un "règim de por"

Advocats d'alguns detinguts contrasten el tractament rebut pels empresonats amb el dispensat a famosos implicats en casos de corrupció

L'empresonament preventiu de tres dels acusats de causar aldarulls a Barcelona durant la passada jornada de vaga general és "arbitrari", "exagerat" i busca "llençar un missatge aterridor" per instaurar un "règim de por que freni les protestes legítimes", segons l'organització juvenil de CCOO, Acció Jove. La seva coordinadora, Tània Pérez, ha qualificat la mesura de "sanció exemplar". Coincideix amb alguns advocats dels que encara resten detinguts, que consideren que la mesura no té cap justificació legal. Així ho ha explicat a l'ACN Anaïs Franquesa, que ha comparat el tractament rebut per aquests nois amb el que han rebut alguns famosos implicats en escàndols de corrupció, com Millet i Montull. Una mesura més política que justificada legalment: així interpreten les joventuts de CCOO, l'Associació d'Estudiants Progressistes i alguns advocats dels detinguts durant la vaga general la decisió d'una jutgessa de guàrdia de decretar presó preventiva per tres detinguts durant el matí, no la tarda, del 29M, Ismael, Daniel i Javier.

"Pensem que ha estat absolutament desproporcionat i que el que pretén portar a terme és una sanció exemplar per evitar possibles actuacions en aquest sentit de cara a possibles mobilitzacions en el futur", ha declarat a l'ACN la coordinadora nacional d'Acció Jove de CCOO, Tània Pérez.

D'altra banda Anaïs Franquesa, l'advocada d'una de les darreres detingudes que encara són a la comissaria de les Corts a l'espera de passar a disposició judicial, una noia de 18 anys, ha afegit que veu poques justificacions jurídiques per a l'empresonament preventiu.

Aquesta mesura es pren, ha explicat Franquesa, si existeix un risc de fuga de l'acusat, bé perquè no està arrelat a l'indret on se l'ha de jutjar, bé perquè pot haver una reiteració delictiva en casos com els de maltractaments a dones, o bé perquè la pena a la qual es poden enfrontar els acusats en cas de condemna són molt elevades.

Cas d'aquestes condicions es dóna en el cas d'aquests detinguts, ha sostingut Franquesa. En primer lloc, estan arrelats: un treballa i els altres dos estudien a la universitat, un d'ells amb beca, ha assegurat Franquesa.

Tampoc s'enfronten a penes molt altes: el Codi Penal preveu penes d'entre sis mesos i tres anys de presó per desordres públics. Per tant Franquesa vaticina que "fins i tot en cas de condemna (i primer hauria d'haver una condemna) podria ser molt probable que no entressin a presó".

I finalment, Franquesa creu que argumentar que poden reincidir ratlla els límits de l'Estat de Dret. La mesura de presó preventiva dels detinguts "està basada en suposats esdeveniments que es produiran a Barcelona, entre ells la cimera del Banc Central Europeu, i per tant com un intent de justificar detencions preventives, la qual cosa està prohibida en qualsevol Estat de Dret", ha declarat la jurista.

Per tant, ha defensat l'advocada, es tractaria d'una mesura "que legalment no és justificable i envia un missatge" als que es podrien sumar a futures protestes. Per defensar aquesta tesi, Franquesa ha contrastat aquest tres casos amb d'altres, com l'escàndol de corrupció del Palau o el que afecta Iñaki Urdangarin.

"Està clar que hi ha una diferenciació en funció de les persones que afronten aquest tipus de processos", ha dit Franquesa. "En casos de delictes de corrupció famosos no s'acorda gairebé mai la presó provisional, i en canvi en casos com aquests més lligats a una reivindicació política sí que s'acorda", ha lamentat.

Més continguts de