250.000 armes de foc en mans de civils
Tot i la legislació restrictiva, el permís es dóna sense consultar l'historial mèdic del sol·licitant
BarcelonaA Catalunya hi ha prop de 250.000 armes en mans de civils, segons dades facilitades per la Guàrdia Civil a aquest diari. A Espanya, l’anuari estadístic del 2015 del ministeri de l’Interior comptabilitza 2.798.534 armes entre la població, una quantitat que l’organisme Gun Policy eleva a 4,5 milions si s’hi afegeixen les armes de forces de seguretat pública i privada i les armes il·legals que s’estima que hi ha en circulació. Les xifres se situen força lluny de les dels Estats Units, on hi ha més armes que habitants, com ja va reflectir un estudi fet el 2009 pel Congrés nord-americà, que situava el nombre total en 310 milions.
Les normes existents per aconseguir una arma juguen un paper clau en aquestes xifres, com apunten diferents experts i propietaris d’armes, que coincideixen a assenyalar que a l’Estat la legislació sobre aquest aspecte és força restrictiva. Ara bé, aquestes mateixes veus també consideren que s’haurien de millorar les proves per obtenir una llicència. “Controlar que les armes siguin utilitzades per a alguna cosa acceptada és impossible. Un cop són fora, se’ls perd la pista”, opina Jordi Calvo, investigador del Centre Delàs d’Estudis per la Pau. Per contra, el president de la Federació Catalana de Caça, Sergi Sánchez, assegura que es fa una bona feina de prevenció i que la caça -una de les activitats que es fan amb armes de foc, juntament amb el tir olímpic, entre d’altres-és força segura. Teresa Morali, presidenta de la secció de psicologia del trànsit i la seguretat del Col·legi Oficial de Psicologia de Catalunya, apunta, per la seva banda, que “cal millorar i actualitzar les proves” per obtenir el permís per a armes de foc.
Proves senzilles
Les proves psicològiques que cal passar per obtenir llicència avaluen aspectes com ara la impulsivitat, la capacitat de discerniment, la tendència a transgredir les normes i la inestabilitat emocional. “No diagnostiquem, fem un dictamen d’aptitud psicològica”, assegura Morali, que afegeix que l’objectiu de les proves és detectar que no hi hagi “cap trastorn mental ni cap alteració que afecti la seguretat” de la persona i de tercers. Avaluen tant caçadors o persones que practiquen tir olímpic com també individus que addueixen necessitats especials de defensa, com ara joiers, i també personal de seguretat privada.
“El problema -afirma Morali-és que moltes vegades no es fa una avaluació ben feta, perquè no hi ha temps”.A més de la rapidesa amb què s’acostumen a fer aquestes avaluacions en els centres de reconeixement, la psicòloga apunta altres mancances: pocs professionals tenen una preparació específica i, a més, el fet de no tenir accés a l’historial mèdic de la persona els impedeix detectar malalties que puguin comportar un risc per a la seguretat. “Tenir accés a l’historial ens aniria molt bé, per exemple en el cas de persones alcohòliques, perquè en un test ningú dirà que és alcohòlic”.
Malgrat que la llicència s’ha de renovar periòdicament i, per tant, els psicòlegs tornen a avaluar els posseïdors d’armes, Morali puntualitza que de vegades alguna vivència pot alterar les aptituds psicològiques d’aquella persona que, tanmateix, té el permís per a alguns anys més. “No pots fer una prevenció absoluta”, remarca la psicòloga. Caçadors experimentats i tenidors d’armes consultats consideren que les proves psicològiques podrien millorar-se i ser més exigents, per seleccionar de manera òptima les persones que obtinguin llicència.
Acceptació de les armes
Tant a Catalunya com en el conjunt de l’Estat, la majoria de les armes en mans de civils estan destinades a la caça. Existeixen, però, molts altres tipus de llicències, com ara d’armes curtes per a particulars, se’n comptabilitzen prop de 8.700 a tot l’Estat, i permisos especials per a menors, se’n van atorgar 3.812 l’any passat. A l’Estat, en un 12% de les cases hi ha armes de foc, segons l’organisme Gun Policy. Malgrat reconèixer que la legislació espanyola és considerada de les més restrictives i que el control que fa la Guàrdia Civil és exhaustiu, experts en cultura de la pau advoquen per reduir a la mínima expressió la presència d’armes a la societat catalana.
“Les armes poden donar seguretat a qui les posseeix, però transmeten inseguretat a la resta de la població”, afirma Pere Ortega, president del Centre Delàs d’Estudis per la Pau. Per a Jordi Calvo, les armes “són un símptoma de la cultura violenta que es promou”. “Vivim en una societat -assegura aquest investigador- en què la cultura violenta es manifesta en l’existència d’armes, l’acceptació que han d’existir armes i la naturalització que hi hagi armes per tot arreu”. Calvo apunta que tot plegat emana d’un “plantejament social basat en la competitivitat, en la idea que guanyi el millor”, el més fort, i no tant en l’assoliment d’acords pacífics com a manera de resoldre els conflictes o de treballar per tal de prevenir-los.
Disminueixen els delictes amb armes de foc
Durant l’any 2015 les armes de foc es van utilitzar en la comissió d’uns 270 delictes a Catalunya, segons dades dels Mossos d’Esquadra. Ara bé, dels 42 homicidis i assassinats comptats l’any passat, només dos es van cometre amb arma de foc. En el cas dels robatoris amb violència i/o intimidació en establiments, els malfactors en van fer servir en 203 ocasions, prop del 9% del total de delictes d’aquest tipus. En els robatoris amb violència i/o intimidació en domicilis, les armes de foc van ser presents en un 17% dels 363 fets comptabilitzats.
Entre el 2011 i el 2015 els Mossos van registrar 2.105 delictes d’aquests tres tipus comesos amb armes de foc. El total, però, ha caigut a la meitat des dels 579 delictes comptabilitzats el 2012.
