SALUT
Societat 03/03/2013

"El meu mes de bogeria"

L'encefalitis autoimmune, l'estranya malaltia que causa brots psicòtics descoberta pel neurooncòleg Josep Dalmau

Lara Bonilla
4 min
"El meu mes  De bogeria"

BarcelonaSusannah Cahalan és una jove reportera de 27 anys del New York Post. Acaba de publicar el llibre El cervell en flames: el meu mes de bogeria. En aquesta obra relata l'estranya malaltia que va patir, semblant a una psicosi, que li provocava la pèrdua gradual de la funció cerebral.

Una malaltia que, a molts quilòmetres de distància, també va patir l'Anna Cardús. Pocs dies abans d'emmalaltir, l'Anna tenia un quadre semblant a una grip: mal de cap, nàusees, vòmits i diarrea. A més, estava molt cansada. Els metges li van fer proves i no van veure res anormal. Uns dies després va entrar en la fase crítica: "Tenia al·lucinacions, veia animals a les parets, hi veia doble i estava perdent facultats com la parla". Ella no ho percebia com a estrany i van ser els seus familiars els que es van espantar. Allò ja no tenia res a veure amb una grip. L'Anna va ingressar a l'Hospital Clínic i, de seguida, a l'UCI, on es va estar cinc setmanes en coma induït. Els metges estaven desorientats. La malaltia de l'Anna era complicada de diagnosticar. Fins al 2007, quan el neurooncòleg català Josep Dalmau hi va posar nom, es confonia amb la psicosi i els quadres psiquiàtrics.

L'Anna i la Susannah tenien encefalitis autoimmune, una malaltia que l'equip dirigit per Dalmau va presentar al món fa només sis anys. És una inflamació del cervell causada per un anticòs que ataca el propi organisme. El descobriment es va fer als laboratoris de la Universitat de Pennsilvània (EUA), on treballava i on encara manté un peu, però el gruix de les investigacions continuen ara a l'Institut d'Investigacions Biomèdiques August Pi i Sunyer (Idibaps), on Dalmau treballa com a professor Icrea. Des del descobriment, l'equip de Josep Dalmau rep cada any 3.000 consultes de tot el món. Li arriben els casos més estranys. Dalmau i el seu equip ja han estudiat 700 pacients amb encefalitis autoimmune, però es creu que n'hi ha molts més.

Una nova malaltia

Aquesta malaltia és nova per a la ciència. L'encefalitis és una inflamació del cervell que pot tenir una causa infecciosa, traumàtica o, com la que va descriure Dalmau, autoimmune. En aquest cas, el cos crea anticossos que ataquen una part de les neurones, concretament els anomenats receptors d'NMDA.

La forma en què Dalmau va arribar a descriure-la sembla sortida de la sèrie House. De fet, un capítol d' Anatomía de Grey està inspirat en la malaltia descoberta per Dalmau. L'equip d'aquest metge català es va trobar amb quatre pacients, totes noies joves, amb els mateixos símptomes. Tenien el que semblaven problemes psiquiàtrics: alteracions de la conducta, dificultats en la parla, problemes de memòria, pèrdua de consciència i moviments anormals i espasmòdics del cos. A més, totes tenien un tumor benigne a l'ovari, anomenat teratoma, molt freqüent en dones joves. No es coneix per què aquestes noies desenvolupaven els anticossos, però la teoria de Dalmau és que el sistema immunològic percebia el tumor -que conté teixit nerviós i receptors- com un invasor a qui atacar i es generaven anticossos contra ell. Si aquests anticossos arribaven al cervell, podien atacar-lo i provocar, en qüestió de dies, trastorns de la conducta com si haguessin embogit. I és que els pacients poden tenir al·lucinacions o parlar amb familiars que són morts. "Això enganya qualsevol psiquiatra", apunta Dalmau. Però de seguida apareixen altres símptomes: els pacients poden actuar amb irritabilitat i agressivitat o conductes socials inapropiades, a més de moviments forçats del cap, de les mans i de la boca. "A vegades són moviments molt espectaculars perquè arquejen el cos amb postures molt extremes". De fet, no és agosarat pensar que en altres moments de la història es cregués que aquestes pacients estaven "posseïdes".

Aquest és un trastorn que no s'ha descrit fins al segle XXI i per això Dalmau apunta que, de ben segur, abans, un percentatge elevat de pacients a qui els metges creien bojos van acabar en hospitals psiquiàtrics. Per sort, ara se sap que hi ha processos autoimmunes que poden provocar aquests brots psicòtics, que tenen curació. Amb teràpia immunosupressora i amb l'extirpació del tumor, les pacients van millorar i Dalmau va publicar el descobriment a la revista Annals of Neurology . També van publicar un test diagnòstic -una mostra de sang i de líquid cefaloraquidi- que mostra la presència dels anticossos. Des de llavors, el mateix equip ha descobert set noves formes d'encefalitis autoimmune. Aquests anticossos es podem eliminar amb recanvi plasmàtic -com si fos una diàlisi- o amb fàrmacs corticosteroides.

Reaprendre a parlar

Però el 50% dels pacients no tenen el tumor i no se sap què és el que desencadena l'encefalitis autoimmune. "Probablement, com a totes les malalties autoimmunes, com l'esclerosi múltiple, hi ha una predisposició genètica", diu Dalmau. És el cas de l'Anna, que no tenia el tumor i que, a més, amb 41 anys, quedava fora del perfil típic de pacients, ja que el 85% tenen menys de 40 anys, i molts són nens o nenes molt joves. El diagnòstic va ser difícil. Però el doctor Albert Saiz, de l'Hospital Clínic, va sospitar que el que tenia l'Anna podia ser la nova malaltia descrita per Dalmau i li va fer arribar les mostres.

La recuperació és lenta. Després de cinc setmanes en coma, l'Anna va necessitar ajuda per tornar a fer les coses més quotidianes. "Vaig haver de tornar a aprendre a escriure, a parlar, a caminar. Vaig perdre gairebé 16 quilos i vaig haver de recuperar massa muscular", explica l'Anna, que és àrbitre de bàsquet.

La majoria de pacients milloren amb fàrmacs immunosupressors, però un 12% de pacients recauen. "Tot i que el nombre de recaigudes ha anat disminuint perquè va lligat al retard en el diagnòstic", apunta Dalmau. L'Anna ha deixat enrere la malaltia i ha tornat a fer vida normal després de passar tres mesos a l'Institut Guttmann. No s'ha ensorrat mai. "I, per sort, els meus pares i el meu entorn, tampoc. I això també m'ha ajudat molt", conclou.

stats