Publicitat
Publicitat

Com més serem, més riurem?

Que la població humana hagi assolit els set mil milions de persones és una notícia molt important, però, tanmateix, no la qualificaria, precisament, de bona. Un dels trets distintius del moment actual respecte del passat és l'enorme dimensió que ha agafat la població humana. Mai havíem coexistit tanta gent al planeta i, per tant, mai havíem ocupat tant espai, ni consumit tants recursos, ni competit tant pels recursos disponibles com ara. I cal fer notar que aquesta és una competició desigual. Tots els equips juguen a la mateixa lliga (la de la vida) però en condicions radicalment diferents. I, a més, destaquen un parell de diferències essencials: 1) el nombre de jugadors augmenta de manera contínua i exponencial; 2) el terreny de joc sempre té la mateixa grandària. I no el podem eixamplar. I aquesta és una altra veritat incòmoda: el planeta és finit, té els recursos que té, i no en té més. L'informe Living planet report del 2010, que estableix l'estat de la qüestió, indica clarament que estem utilitzant un 50% més dels recursos que la Terra pot sostenir.

Això no és cap fotesa, ja que de la natura en vivim tots. I, per tant, com més població siguem, la simplificació i banalització dels ecosistemes, la pèrdua de biodiversitat i la degradació dels territoris estaran més inexorablement garantides. Les dades ja ho indiquen. L' Index Living Planet (LPI), que reflecteix els canvis en la salut dels ecosistemes del planeta, determina que entre els anys 1970 i 2007 la seva qualitat ha caigut un 30% de mitjana. El camp de joc està passant de ser un confortable camp de gespa natural a un d'incòmode, de terra dolenta i ple de sots. S'hi podrà jugar, segurament, però el joc que s'hi podrà fer ja no tindrà res a veure amb el d'ara.

A mesura que la població augmenta i augmenta el consum de recursos, ens acostem al límit del que hi ha disponible. Fa 200 anys érem mil milions de persones. Ara en som set mil milions. I si s'executen les previsions, el 2050 serem al voltant de nou mil milions. L'escenari de futur, doncs, no és bo. La qualitat de vida de les persones està en risc.Una dita catalana amb poca saviesa ens diu que com més serem, més riurem. La dita funciona prou bé en petit comitè però em temo que a nivell de conjunt de la població humana no. Ben segur, com més siguem, menys riurem.

Més continguts de