Publicitat
Publicitat

Ciència

Els neandertals també eren artistes

Les pintures rupestres de l'Estat són 10.000 anys més antigues del que es pensava. Aquesta nova datació fa que els científics dubtin si els autors van ser 'Homo sapiens' o neandertals

Les tècniques de datació avancen i, amb elles, es trenquen algunes de les idees acceptades sobre els nostres orígens com a humans i sobre la nostra cultura. Ara, un equip de científics acaba de determinar que les pintures d'onze coves de Cantàbria i Astúries, entre elles les d'Altamira, El Castillo i Tito Bustillo, són 10.000 anys més antigues del que es pensava. I això posa sobre la taula una pregunta fonamental.

Aquesta nova datació situa el rellotge dels nostres orígens al moment en què convivien 'Homo sapiens' i neandertals, fa uns 40.000 anys. Fins ara, es pensava que les pintures eren la forma en què els humans moderns decoraven les coves. Però si són més antigues, és provable que els neandertals també en fossin els autors i, per tant, hi ha la possibilitat que fossin els primers artistes de la història.

"Sabem que els neandertals també tenien una cultura simbòlica", diu Joao Zilhao, investigador de la Universitat de Barcelona que ha participat en l'estudi que publica 'Science'. "Per tant, no seria estrany que també fossin els primers artistes de les cavernes", afegeix.

Els artistes més antics

La capacitat de crear art i concebre símbols es considera un gran avenç cognitiu, un gran salt en l'evolució humana. Per tant, si aquesta nova datació s'acaba donant per vàlida amb altres proves científiques, significaria que en l'arbre evolutiu de la humanitat hi ha habilitats cognitives que van aparèixer abans del que es pensava. Segons Alistair Pike, de la Universitat de Bristol, la troballa mostra que la tradició de decorar les coves amb pigments de colors va començar a Europa fa més de 40.000 anys. Els científics, però, no acaben de posicionar-se clarament sobre l'autoria i prefereixen plantejar la possibilitat de diferents escenaris.

"Pot ser que els 'Homo sapiens', quan van arribar a Europa, ja fessin aquest tipus de representacions. Com que competien pels recursos amb els neandertals podria haver estat la innovació cultural –incloent-hi la capacitat de plasmar escenes de caça, per exemple– el que els va donar avantatges. D'altra banda, també pot ser que els neandertals ja pintessin abans que ells arribessin. Això seria una troballa fantàstica, ja que voldria dir que eren més hàbils amb les mans del que es pensava, però cal trobar-ne més evidències", explica Pike. Els resultats mostren que l'art rupestre de la península Ibèrica no es limita al darrer paleolític superior, sinó que es remuntaria més enrere, segons explica Zilhao.

Una tècnica més respectuosa

Els investigadors han aplicat una nova tècnica coneguda en què es fa servir urani per datar els dipòsits de calcita formats en contacte amb les pintures rupestres. Aquest mètode, que fa servir urani i ja s'aplica en geologia, seria més eficaç que el del carboni 14. A més, és molt més respectuós, ja que amb 10 mil·ligrams de mostra ja n'hi ha prou per obtenir resultats. En el projecte hi han participat investigadors anglesos, portuguesos i de l'Estat, entre ells investigadors de la Universitat de Barcelona. També és menys destructiu que la datació amb radiocarboni.

Les pintures més antigues, amb uns 40.800 anys, són les de les coves prehistòriques de Cantàbria d'El Castillo, cosa que les converteix en les més antigues d'Europa. Allà s'hi troben unes empremtes de mans que, segons les datacions dels científics, tenen 40.800 anys i que podrien ser de neandertals. N'hi ha d'altres una mica més modernes, de fa 37.000 anys.

Les pintures d'Altamira són una mica més modernes i hi ha diferències segons el símbol o el dibuix analitzat. Tenen entre 35.600 i 10.000 anys, cosa que indica que la cova va acollir els nostres ancestres molt de temps i la van anar decorant al llarg de milers d'anys. El famós bisó policromat té al voltant de 18.000 anys. "L'estudi demostra que hi va haver un increment de la complexitat gràfica i tecnològica de les pintures, així com l'aparició gradual d'imatges figuratives", diu Zilhao.

Les evidencies més antigues de l'elaboració de símbols es troben a l'Àfrica. Es tracta d'uns ous d'estruç decorats que devien servir com a recipients. No obstant això, les mostres més evidents de pintures simbòliques són les que ara s'han tornat a datar al sud d'Europa, a l'estat espanyol.

Més continguts de