Al món hi ha més obesos que persones amb infrapès, segons un estudi

BarcelonaA tot el món ja hi ha més obesos que persones amb infrapès. Així ho suggereix almenys un estudi dirigit per científics de l'Imperial College de Londres i publicat a la revista 'The Lancet' a partir d'una comparació de l'índex de massa corporal (resultat de dividir el pes per l'alçada en metres al quadrat) entre gairebé 20 milions d'homes i dones adults, entre els anys 1975 i 2014.

La definició clínica de l'obesitat és que aquest índex, que relaciona pes i alçada, sigui de 30, i l'estudi ha agrupat dades d'adults a 186 països. La conclusió ha estat demolidora: en 40 anys s'ha passat dels 105 als 641 milions de persones obeses al món. L'obesitat s'ha triplicat en els homes i s'ha duplicat en les dones. Segons aquestes dades, ara hi ha 266 milions d'homes obesos i 375 milions de dones obeses, la majoria dels quals viuen a la Xina o als EUA. De fet, gairebé una cinquena part, 118 milions, viuen en països amb rendes altes i parla anglesa, com Austràlia, el Canadà, Irlanda, Nova Zelanda i el Regne Unit.

En aquest sentit, un dels principals autors de l'estudi, el professor Majid Ezzat, assegurava que ens trobem davant una "epidèmia de l'obesitat severa", per la qual cosa cal que els governs actuïn. "Esperem que aquests resultats serveixin per crear un imperatiu que traslladi la responsabilitat dels individus als governs i per desenvolupar i implementar polítiques que abordin l'obesitat".

"Per exemple, si no fem que les opcions d'aliments saludables com fruites i verdures fresques siguin assequibles per a tothom i encarim els aliments processats no saludables, la situació és poc probable que canviï", sentencia Ezzat davant un mercat que, mentrestant, ofereix tota mena de productes per perdre pes de manera dràstica i ràpida que potser no són del tot segurs i efectius.

A la vegada, segons l'estudi, entre el 1975 i el 2014 el nombre de persones amb infrapès també ha augmentat dels 330 milions als 462, però assenyala que n'ha baixat el percentatge respecte de la població global, del 14 al 9% en els homes i del 15% al 10% en les dones. Fet i fet, però, la desnutrició és un problema que segueix afectant països com l'Índia i Bangla Desh, entre molts altres.

Per això, el professor George Davey Smith, de l'Escola de Medicina Social i Comunitària de la Universitat de Bristol, escriu a la mateixa revista sobre el perill de convertir aquest en "un món de persones grasses. Més saludable, però més desigual".

"Enfocar l'obesitat a canvi de deixar de reconèixer que la desnutrició segueix sent una càrrega important amenaça amb el fet de desviar recursos dels trastorns que afecten els pobres cap als que més probablement afecten els més saludables dels països amb ingressos més baixos", rebla.

Així, Jamie Blackshaw, encarregat de l'obesitat i el pes saludable en la salut pública anglesa, afegeix que "les causes de l'obesitat són complexes i el context en el qual vivim fomenta la mala alimentació i els baixos nivells d'activitat física".

"No hi ha una solució única, hem de fer front als molts factors que eleven els nivells d'obesitat. Nosaltres, tots, des del govern fins a la indústria, passant per les autoritats locals i la població, hi tenim un paper", conclou Blackshaw.