Necessària sí, però també combustible per a l'extrema dreta
La decisió del govern espanyol d'emprendre un nou procés de regularització massiva d'immigrants sense papers és una mesura necessària però que alhora demostra que el sistema d'estrangeria no funciona. Actualment aconseguir un permís de treball a Espanya és una odissea burocràtica, un laberint on queden atrapats treballadors i empreses i que acaba provocant la formació de bosses inassumibles de persones que viuen entre nosaltres però que es troben en uns llimbs legals que els impedeixen accedir a un lloc de treball legal o a un habitatge en condicions, a més de fer-los estar sempre pendents d'evitar una possible repatriació. Tallant tots els camins per a la inserció social l'únic que s'aconsegueix és crear nuclis de pobresa i marginalitat que alimenten una economia submergida que acaba frenant el desenvolupament del país.
L'executiu calcula que de la mesura se'n podran beneficiar al voltant de mig milió de persones, però en realitat es tracta només d'estimacions. Per molt que alguns s'esquincin les vestidures, les regularitzacions massives no són un fenomen nou. Felipe González en va fer tres (1985, 1991 i 1996), José María Aznar dues (2000 i 2001) i José Luis Rodríguez Zapatero una (2005), l'última, ara fa 20 anys. La regularització havia arribat al Congrés a través d'una iniciativa legislativa popular (ILP) del col·lectiu Regularización Ya. El 9 d'abril del 2024 tots els grups excepte Vox van votar a favor de la presa en consideració de la mesura, de manera que no s'acaba d'entendre l'oposició del PP, i més quan tant els sectors econòmics com l'Església s'hi han mostrat favorables. Ara bé, és cert que si el sistema de regularització per la via ordinària fos més àgil no caldrien aquestes regularitzacions extraordinàries, que en un moment com l'actual acaben sent combustible per a l'extrema dreta. Era esperable la reacció de Vox en contra, però les darreres hores la notícia fins i tot l'han comentada personatges com Elon Musk i altres referents del moviment ultradretà mundial.
I aquí és quan els mitjans tenim la responsabilitat de desmentir algunes de les fake news que es fan córrer, com ara que és una mesura del govern socialista destinada a alterar el cens electoral. En realitat aquestes persones podran treballar, però per tenir dret a vot cal estar nacionalitzat, que és una cosa molt diferent. Tenir permís de treball a Espanya tampoc els proporciona un dret similar en altres països de la UE, com estan dient forces d'extrema dreta europees.
En última instància és una mesura que té un component econòmic i un altre d'humanitari o social. Amb la regularització es busca que tothom, treballadors i empresaris, tingui més seguretat jurídica, aflori activitat econòmica i augmentin les bases fiscals. Evidentment, també es busca oferir un horitzó de dignitat humana a persones que han arribat fugint de la misèria o de situacions de guerra i violència extremes. I fins que no es demostri el contrari, i en un context de creixement econòmic i baixada de l'atur, Espanya i també Catalunya necessiten mà d'obra per a molts sectors que sense aquests nous treballadors estan condemnats al col·lapse. Per exemple, el sector primari i el de cures.
