Un estudi revela com el penis humà va perdre les espines que té el dels primats
L'eliminació d'algunes parts de l'ADN va permetre aquest canvi, exclusiu de la nostra espècie
BarcelonLa pèrdua d'una part de l'ADN no codificant va permetre que el penis humà deixés de tenir espines, un tret físic que ens distingeix de les espècies més properes a nosaltres, com els ximpanzés, i que intrigava des de feia temps els científics. Ara, un estudi de la universitat californiana de Stanford que publica la revista Nature dóna resposta a aquest interrogant.
Feia temps que els investigadors consideraven que la pèrdua d'espines al penis era resultat de la monogàmia que havien adoptat els humans com a estratègia de reproducció, un tret que ens distingeix de molts altres primats. Pel que sembla, aquests utilitzarien aquestes espines com una forma d'eliminar restes d'esperma d'altres mascles en el moment d'aparellar-se amb les femelles, un fet que amb la monogàmia es feia necessari. De totes maneres, continuava sent una incògnita el procés evolutiu que hauria permès aquest canvi.
L'estudi que ara s'ha fet públic, i que ha dirigit el biòleg Gill Bejarano, hi dóna resposta. La investigació se centrava en detectar els fragments d'ADN que el genoma humà ha perdut d'ençà de la seva separació dels ximpanzés, i que, per tant, aquests encara mantenen. Entre els 510 trossos de seqüència genètica que s'ha detectat que han desaparegut, n'hi ha un que podria afectar el receptor androgen humà. Això hauria pogut motivar la desaparició de les espines del penis, i també la pèrdua de bigotis sensorials, un element que també és present en els primats.
L'altra de les pèrdues d'ADN que de moment s'ha estudiat hauria contribuït a una altra de les característiques pròpies dels humans, com és l'expansió de determinades regions del cervell, un element clau per a l'evolució de l'espècie.
