Publicitat
Publicitat

PREMI PER A JOVES INNOVADORS

Dos catalans viatgen a Pittsburgh, a la fira de recerca de secundària més gran del món

La primera patent, abans d'arribar a la universitat

Queda un minut de partit i encara cal una cistella per guanyar. L'entrenador demana temps mort i reuneix l'equip, enmig de la cridòria ensordidora del públic. Al mig de la rotllana de jugadors, una tablet . Un clic i la jugada que els ha de donar la victòria es reprodueix sobre una pista virtual.

No és la NBA però ho podria ser, si el software ideat per Adrià Arbués acaba el camí de l'èxit encetat a la fira catalana Exporecerca Jove 2011. La seva pissarra digital per a entrenadors de bàsquet va guanyar el primer premi d'aquest certamen l'any passat, que consistia a viatjar a Pittsburgh per participar en la Fira Internacional de Ciència i Enginyeria Intel, la trobada de recerca més gran del món per a estudiants preuniversitaris. Cap allà se'n van demà ell i la guanyadora d'aquest any, Glòria Macià, que ha ideat un programa informàtic per predir l'evolució de certs trets genètics.

Els dos joves poden dir amb orgull que han desenvolupat la seva primera idea innovadora abans i tot d'arribar a la universitat. L'Adrià fins i tot l'ha patentada, tot i que no té intenció de comercialitzar el seu programa. "Voldria que s'utilitzés a les categories base del bàsquet català", diu. De fet, és precisament del bàsquet base d'on va sorgir la idea. L'Adrià, que ara fa primer d'enginyeria en sistemes audiovisuals, juga des de petit al Club de Bàsquet Vilassar de Mar, en què també entrena nens de 8 anys. "Veia els garbuixos que fan els entrenadors a la pissarra al temps mort, amb tot l'estrès i el soroll, i vaig pensar que calia una solució", explica. Sobre la seva pissarra pots arrossegar els jugadors amb el dit per dibuixar els seus moviments i es poden reproduir animacions de jugades concretes. "Existien programes similars però molt més bàsics i només per a iPad", apunta. La seva innovació li ha valgut -a més d'un 10 al projecte final del batxillerat- sis premis de recerca, entre ells aquest viatge, finançat per la Fundació CatalunyaCaixa.

Pares negres, filla blanca

Compartirà l'experiència amb la Glòria, que encara fa segon de batxillerat a l'Escola Industrial de Sabadell. Aquesta jove de 17 anys es declara una persona "de lletres" que ha triat la formació de ciències empesa per la "curiositat". "No puc deixar de fer-me preguntes i necessito respondre-hi", argumenta.

Interrogants com els que la van assaltar quan, fa un any, va llegir la notícia sobre uns pares negres que havien tingut una filla blanca, d'ulls blaus i cabells rossos. "Em va cridar molt l'atenció i vaig decidir estudiar el cas", relata. La investigació la va portar a crear un programa informàtic que projecta l'evolució de qualsevol tret genètic regit per les lleis de Mendel, com el color de pell i dels ulls. La innovació del seu programa, diu, és que "és un model basat en l'individu" i no en grups massius de població com es feia fins ara.

"De vegades per trobar la solució a un problema cal donar-hi un nou enfocament més senzill", conclou la Glòria. Però encara ha extret un altre aprenentatge del seu projecte, i és la necessària interdisciplinarietat del científic. Ella mateixa va haver d'aprendre programació informàtica per poder trobar resposta als seus dubtes sobre genètica. "Hi ha gent que en sap moltíssim d'un àmbit, però no troba la solució que busca perquè no en sap res d'un altre", assenyala, i critica l'excés d'especialització formativa actual. Potser perquè a ella li agrada tant la biologia com l'economia, la literatura i fins i tot la publicitat, opina que "hi ha massa tendència a classificar". "I la gent no és blanc o negra, té molts colors", diu. I aquest cop no es refereix a la transmissió genètica.

Més continguts de