Publicitat
Publicitat

El sexe dels peixos

Científics catalans descobreixen com, en algunes espècies de peixos, la temperatura pot determinar si són mascles o femelles

El sexe dels peixos és tot un univers per descobrir. De les 30.000 espècies que hi ha, més de 29.000 es reprodueixen de manera similar als mamífers, unes 500 són hermafrodites i unes 200, les anomenades unisexuals, només tenen individus femelles. D'entre els hermafrodites hi ha modalitats: n'hi ha que passen de femella a mascle, d'altres que ho fan a la inversa, altres van canviant de sexe diverses vegades al llarg de la vida i unes darreres tenen els dos sexes a la vegada.

També hi ha peculiaritats en com es forma el seu sexe. Fins ara, els científics sabien que, en la majoria de rèptils i algunes espècies de peixos, la temperatura podia regular la determinació del sexe. Una investigació liderada pel CSIC acaba d'anar un pas més enllà i ha esbrinat el mecanisme que fa possible aquesta relació. Concretament ho han fet amb els llobarros.

La formació del sexe

En tots els vertebrats excepte els mamífers, el fet que es desenvolupin com a mascles o femelles depèn exclusivament de si tenen estrògens –hormones femenines– o no, explica Francesc Piferrer, professor d'investigació de l'Institut de Ciències del Mar del CSIC i principal investigador d'aquest estudi, en una entrevista telefònica des de Boston. Aquestes hormones femenines "es produeixen a partir de les hormones masculines –o andrògens–, ja que un enzim anomenat aromatasa converteix aquests andrògens en estrògens.

La regulació d'aquest enzim és fonamental en el procés", afirma Piferrer. Normalment, si un animal està determinat genèticament per ser femella, l'aromatasa fa la seva funció de manera normal i produeix estrògens; en cas que ho estigui per ser mascle, un gen bloqueja la producció de l'enzim, i el canvi de sexe de les hormones no es produeix.

La calor masculinitza

Aquí és on entra en el joc la temperatura. Fins ara, els científics sabien que els seus efectes són més forts el primer mes de vida, "però en canvi les gònades, els òrgans reproductors, ni tan sols es comencen a formar durant aquell temps", diu Piferrer. Finalment han trobat la resposta: es tracta d'un mecanisme epigenètic, és a dir, causat per l'efecte de l'ambient en els gens. "Els canvis els primers dies de vida afecten com funcionaran després", apunta. És el primer animal en què s'ha pogut descriure el mecanisme. En l'estudi, publicat aquesta setmana a la revista PLoS, també hi ha participat el Centre de Regulació Genòmica.

Segons la troballa, la calor fa que l'expressió de l'aromatasa es bloquegi, de manera que quan s'exposen els llobarros a temperatures altes, una població que en condicions normals tindria un nivell similar de femelles i mascles acaba formada només per mascles. A les piscifactories això pot ser determinant. Quan es cultiven peixos, s'utilitzen reproductors amb ous i larves que s'exposen a temperatures altes -per accelerar-ne el desenvolupament- i "els masculinitzen a tots", diu Piferrer. Al mercat, entre el 70% i 80% dels llobarros de piscifactoria són mascles, afegeix. Paradoxalment, a la llarga les femelles creixen més.

Ara, el següent pas és veure si les condicions ambientals a l'inici de la vida afecten també l'expressió d'altres gens importants, com els del sistema immunològic o del creixement.

Podeu llegir el reportatge complet a l'ARA PREMIUM.

Més continguts de